Publicitat
Publicitat

LA GEOMETRIA VARIABLE

Nacionalistes i republicans també s'uneixen contra la reforma constitucional

Malestar al PP Per la sintonia entre CiU i ERC

La jornada parlamentària de dimecres, que va culminar amb un acord entre CiU i ERC per impulsar la proposta de pacte fiscal per a Catalunya enmig d'un to conciliador, no va ser flor d'un dia. Així es va poder observar ahir en la convulsa sessió que es va viure al Parlament. Els dos partits van aconseguir tirar endavant, abans que esclatés el caos i amb el suport d'ICV-EUiA, la resolució que estipula que sigui el Govern qui recapti i gestioni els impostos a través d'una agència tributària catalana i que obre la porta a la celebració d'un referèndum. Poca estona més tard van exhibir sintonia en el debat extraordinari sobre la reforma de la Constitució que limita el dèficit públic. CiU i ERC, que a Madrid ja no van donar suport a la reforma, van coincidir a denunciar la "recentralització" i la "pèrdua d'autonomia financera" que suposa la modificació, impulsada pel PSOE i pel PP a l'agost.

Aquesta bona sintonia va provocar malestar en el PP, fins ara soci preferencial del Govern. Enric Millo, portaveu parlamentari dels populars, admetia en públic -a l'hemicicle, en el seu torn de paraula per defensar les resolucions presentades pel seu partit- i en privat el seu malestar per l'entesa de CiU amb els republicans. "Ara bé: quan necessiten tirar endavant coses importants, sí que busquen el nostre suport", assegurava. En la mateixa línia s'expressaven altres diputats del PP, que asseguraven en petit comitè que el gir en la política de pactes "no els agrada", tot i que es mostraven esperançats a mantenir el paper central de cara a futures negociacions en matèria econòmica.

De fet, dimecres Mas i la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, van debatre amb amabilitat sobre temes econòmics i ja al vespre van pactar una resolució per impulsar la creació d'ocupació. El que va fer arrufar el nas als populars va ser la resolució en favor del pacte fiscal, i la sensació es va agreujar encara més després de veure com ahir la bona sintonia entre nacionalistes i republicans seguia al debat sobre la reforma constitucional.

Temor a perdre la centralitat

Aquest malestar el va confirmar el cap de llista del PP per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, que en una visita a Foment del Treball va indicar el següent: "No és el PP qui necessita CiU, sinó al revés, i els hem de recordar que si ara no hi ha eleccions anticipades és perquè els populars vam permetre l'aprovació dels pressupostos". Tampoc es va estar de valorar que els nacionalistes tenen "tot el dret del món a equivocar-se en la tria dels seus socis". Existeix un cert temor a les files populars de perdre l'espai de centralitat adquirit en aquest primer tram de legislatura -del qual, a vegades, CiU en renega culpant d'aquest paper del PP al PSC, per no haver estat prou "responsable"-, en favor d'una ERC que, amb la nova direcció al comandament del partit, ha iniciat el desglaç envers la federació.

Aquest desglaç es va traduir ahir en un front comú entre nacionalistes i republicans per carregar contra la reforma constitucional. Tots dos van coincidir a denunciar que es tracta d'una "ofensiva recentralitzadora que limita la capacitat financera de la Generalitat". En aquests termes es van expressar Anna Simó, portaveu parlamentària d'ERC, i Joana Ortega i Jordi Turull, encarregats per part de CiU de defensar la posició del grup en aquest ple extraordinari. Nacionalistes i republicans presentaran una resolució idèntica que es posiciona en contra, tant en el fons com en la forma, de la modificació de la carta magna, que fixa que el dèficit de l'Estat no pugui passar del 0,4%. "S'ha fet sense el diàleg necessari", mantenen.

Els portaveus de les dues formacions van coincidir a denunciar el dèficit fiscal i van renegar del fet que el PP i el PSOE es neguessin a introduir quotes de solidaritat entre regions un cop engegat el procés de reforma. "El problema és que no van tenir en compte ningú; a Alemanya, en canvi, quan es va reformar la Constitució, es va parlar amb els lands", va recordar Ortega.

Turull va arriscar més en clau nacional i va considerar que la modificació exprés de la carta magna és un senyal més per iniciar la transició nacional seguint el "Som una nació, nosaltres decidim" de la manifestació multitudinària del 10-J després de la sentència contra l'Estatut.

Al front comú contra la reforma també s'hi va adherir, com era previsible, ICV-EUiA. La seva portaveu parlamentària, Dolors Camats, va incidir en la "manca de transparència" de la modificació i va carregar contra l'establiment per llei d'un nivell de dèficit concret, perquè, a parer seu, no permet reaccionar a les crisis econòmiques per mitjà de "polítiques anticícliques" que permetin mantenir intactes les ajudes socials encara que pintin bastos.

PSC i PP, a favor

Miquel Iceta va defensar el vot favorable a la reforma que van expedir els 25 diputats del PSC al Congrés. Va justificar que ho van fer per "responsabilitat" i perquè l'Estatut del 2006 ja contemplava l'estabilitat pressupostària. Va ser molt més suau, això sí, del que ho havia estat Laia Bonet al matí. La portaveu adjunta dels socialistes va carregar fort contra Artur Mas -"Vostè no vol suports, vol adhesions"- en la línia del que ja va fer Joaquim Nadal dimecres. El PP va defensar a ultrança la reforma i va negar que limités l'autonomia financera de la Generalitat. Un (altre) punt de fricció que separa els populars i CiU.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT