Publicitat
Publicitat

REESTRUCTURACIÓ DEL SECTOR FINANCER

Aquestes participacions de bancs i caixes es converteixen en l'última bombolla que esclata

Malestar dels afectats per les preferents

Totes les entitats financeres han plantejat el canvi de participacions preferents. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va decidir l'any passat que aquest producte s'havia de regular millor. Majoritàriament, bancs i caixes han proposat la transformació en accions a mitjà i llarg termini, cosa que ha provocat un cert malestar entre els partícips, que havien comprat preferents precisament perquè volien fugir de la borsa.

Les participacions preferents es van començar a comercialitzar el 1999. Estan a mig camí entre les accions i la renda fixa (no són un dipòsit), i tenen un caràcter permanent. Les rendibilitats varien molt, però fa quatre anys, quan l'economia estava en el pic més alt, podien superar el 10%. Els analistes consultats expliquen que quan un producte ofereix un cupó tan elevat és que també hi ha un risc associat.

Aquests perills són bàsicament tres: les preferents no estan cobertes pel Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), cosa que vol dir que en cas de fallida de l'entitat es perd la inversió; tenen liquiditat molt limitada, cosa que vol dir que no es poden vendre tan fàcilment com a la borsa; i, finalment, la remuneració del cupó és variable, referenciada principalment a l'Euríbor.

Hi ha un últim inconvenient, les condicions del producte inclouen la possibilitat que l'entitat no pagui durant un any si no s'obtenen prou beneficis. Fins al gener, les participacions es podien vendre en un mercat específic. Normalment, la mateixa entitat oferia la possibilitat de comprar o desprendre's de les participacions entre clients. El problema va sorgir amb l'aprofundiment de la crisi, quan els preus de compra van iniciar una tendència a la baixa, en una aplicació fonamental de la llei de l'oferta i la demanda.

A partir d'aquí van començar les tensions, que van esclatar definitivament amb les propostes de canvi per part de les entitats, com si es tractés del trencament de l'última bombolla, com va passar en el seu moment amb el sector immobiliari.

D'altra banda, cal tenir present que bancs i caixes també han vist una oportunitat única de reforçar el seu capital amb la transformació de les participacions preferents en accions. Segons dades de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), el sector financer espanyol manté 30.000 milions d'euros en participacions preferents i en altres productes de deute subordinat que no poden ser cancel·lats. D'aquesta quantitat, gairebé 26.000 milions corresponen a preferents, i prop de la meitat (12.876 milions) es van comercialitzar entre el 2007 i el 2011, el període en què l'economia ha acabat en una crisi sense precedents.

Demanda contra vuit entitats

Els propietaris de preferents podrien arribar al milió. L'Adicae ha anunciat fa poc la interposició d'una demanda judicial contra vuit entitats (Santander, BBVA, La Caixa, Sabadell, Banca Cívica, CatalunyaCaixa, Nova Galicia i CAM), en entendre que aquest producte s'ha venut com si fos un producte a termini.

Un portaveu d'una d'aquestes entitats va respondre que sempre hi ha hagut instruccions de vendre els productes correctament, i explicant totes les seves característiques. Al final, l'Adicae ha iniciat una campanya a tot l'Estat per informar els usuaris sobre la qüestió i ha convocat algunes concentracions. El mateix president de CaixaBank, Isidre Fainé, es va referir fa tres setmanes a l'èxit de la conversió de preferents en deute subordinat i accions (en una proporció del 70% i el 30%, respectivament), que ha acabat fa poc el termini d'acceptació amb un resultat a favor de la proposta superior al 99%.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT