Malestar de l'exèrcit brasiler amb el govern de Rousseff

São pauloDilma Rousseff, l'exguerrillera convertida en presidenta de la República, intenta apaivagar el descontentament de l'exèrcit brasiler. L'alt escalafó militar no ha tingut cap problema a filtrar el seu disgust per algunes de les decisions del nou govern. Conscient de l'incendi que es podia provocar, la dirigent ha combinat mà esquerra i fermesa per evitar que se li obrís un nou front, en un moment en què està consolidant l'última remodelació ministerial.

Els militars van reaccionar molt negativament al nomenament de Celso Amorim (exministre d'Afers Estrangers amb Lula da Silva) com a responsable de Defensa, després de la dimissió forçada de Nelson Jobim, convidat a deixar el càrrec per criticar alguns membres de l'executiu. "És la pitjor elecció possible", van indicar fonts anònimes de la cúpula militar a la premsa brasilera.

Dilma ha cridat a l'ordre els tres caps de les forces armades i el cap de l'estat major conjunt, instant-los a garantir "la normalitat institucional". També els ha assegurat que no hi haurà canvis als comandaments militars nomenats durant el govern de Lula.

Els militars consideren que Amorim està massa "ideologitzat" per dirigir Defensa i recorden que durant la seva etapa al capdavant de la política exterior brasilera, el país va acostar-se perillosament a la Cuba dels germans Fidel i Raúl Castro, a la Veneçuela d'Hugo Chávez i a l'Iran de Mahmoud Ahmadinejad. Per rebaixar la tensió, Dilma ha demanat explícitament al nou ministre que eviti qualsevol polèmica innecessària i que no canviï la línia d'actuació del seu predecessor.

Preocupats pel passat

Hi ha molta sensibilitat a l'exèrcit brasiler pel projecte de llei que negocia actualment el Congrés Nacional per crear una comissió de la veritat que aclareixi casos de tortura, morts, desaparicions i ocultació de cadàvers durant la dictadura militar (1964-1985). I que també podria tractar temes com el secret etern de documents d'aquell període.

El fins ara ministre, Nelson Jobim, que s'havia mostrat contrari a aquesta iniciativa, estava pactant la seva instauració amb els militars i amb els grans partits de l'oposició de centre i de dreta. Fins a la seva sortida, havia establert un ampli consens parlamentari després d'assegurar que el projecte no tindria caràcter persecutori.

Els militars temen que l'establiment de la comissió sigui el pas previ a revisar la llei d'amnistia. Promulgada el 1979 durant la presidència de João Baptista Figueiredo i en ple règim militar, va ser l'instrument que va permetre l'alliberament progressiu dels presos polítics, però també va evitar que fossin jutjats torturadors, militars i agents que havien col·laborat en els anys més foscos de la dictadura.

El comandament militar encara no ha paït que Defensa fos una de les àrees més afectades per la tisorada de 50.000 milions de reals (uns 21.700 milions d'euros) que Rousseff va aplicar al pressupost del 2011, per contenir el dèficit públic.

La contingència de 4.200 milions de reals (més de 1.800 milions d'euros) representa el 26,5% del pressupost del ministeri de Defensa i ha tingut un fort impacte en el pla de reorganització i modernització de les forces armades, en un moment en què el país es prepara per al doble repte del Mundial de futbol del 2014 i els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016.