Mallorca s'alça per defensar es Trenc
El Govern Balear argumenta que la construcció d'un gran hotel al costat de la platja verge des Trenc és beneficiós per a Mallorca perquè crearà ocupació. Veïns i grups ecologistes ja preparen protestes.
PALMA DE MALLORCA.Tan sols set dies després que el consell de govern declarés d'interès públic el projecte per fer un hotel a 150 metres de l'arenal des Trenc a sa Ràpita, a Mallorca, una campanya per internet ja ha recollit més de 15.000 signatures en contra. L'etiqueta #SalvemEsTrenc ja ha estat trending topic a Twitter, i Facebook en va ple. Aquests dies els membres de la Plataforma Salvem sa Ràpita es reuneixen per preparar mobilitzacions en contra de la construcció d'un complex turístic de 20 hectàrees, amb unes 1.200 places hoteleres, camps de golf, pistes de tennis i pàdel, un poliesportiu i un club social al municipi de Campos. L'últim anunci del govern de José Ramón Bauzá ha revoltat Mallorca.
Els populars especifiquen que l'hotel no es farà a la platja des Trenc -un arenal de més de quatre quilòmetres- sinó a 150 metres de la platja de sa Ràpita. Però tot plegat és el mateix arenal, recorda la portaveu del Grup Balear d'Ornitologia (GOB), Margalida Ramis. "L'arenal forma part de l'àrea natural d'especial interès [ANEI] es Trenc-Salobrar i l'hotel es vol fer just al límit, és un atemptat urbanístic", afirma Ramis. La platja ja és una de les més emblemàtiques de l'illa i a l'estiu els dos aparcaments que hi ha no donen a l'abast. "Aquesta pressió humana ja causa problemes a l'ecosistema, imagineu-vos què pot passar amb un hotel de 1.200 places a la vora", explica la portaveu ecologista.
El GOB fa temps que coneix aquest projecte i hi lluita en contra a través de la Plataforma Salvem sa Ràpita. Però fa poc el Govern Balear ha aprovat declarar d'interès autonòmic el projecte de l'hotel de luxe, així com d'un altre a Canyamel, Capdepera, que també serà polèmic. Ramis recorda que l'aprovació del govern redueix a la meitat els tràmits per fer els dos complexos turístics. "És un copet a l'esquena que Bauzá fa als promotors; els diu que tenen el suport del govern, però encara trigarem un any i mig o dos a veure-hi les màquines, tenim temps per actuar", afirma l'activista.
El 8 de febrer la Plataforma Salvem sa Ràpita ja va lliurar a la conselleria de Turisme 16.489 signatures en contra del projecte. Llavors, però, no se'n coneixien tants detalls. La declaració d'interès autonòmic, més que donar-li volada, ha aconseguit convertir-lo en un escàndol com els que van promoure les manifestacions en defensa del territori durant el govern de Jaume Matas. Ramis recorda que si es Trenc es manté verge és, precisament, per la pressió social i les protestes que van començar ja fa trenta anys.
Segons el conseller de Turisme, Carlos Delgado -de l'ala més dretana del PP balear-, l'hotel donaria feina a 300 persones i significaria una inversió de 120 milions d'euros que reactivaria l'economia. Delgado assegura que és en sòl urbanitzable i que "no es canvia cap llei" per permetre'l. L'alcalde de Campos, Sebastià Sagrera, també del PP, diu que l'hotel serà "bastant enfora des Trenc" i que la normativa urbanística el permet. Tot i aquestes declaracions, el Consell de Mallorca canviava dimecres el pla territorial per fer possible el projecte. Segons la principal norma urbanística de l'illa, a Campos només hi ha dues hectàrees disponibles per a reconversions territorials, però l'equip de govern del Consell, del PP, va decidir que aquesta xifra era una "errada numèrica" i la va reparar: ara en són 21, una més de les que necessita l'hotel. De moment, el canvi s'ha aprovat inicialment i s'ha de dur al ple. El portaveu de PSM-IV-ExM, Joan Font, avisava dijous que denunciaran als tribunals qualsevol polític o tècnic que doni suport al canvi. Acusa el PP d'afavorir l'especulació i Delgado, de "mentir escandalosament".
Ramis recorda que el govern ha fet servir les fotografies de la platja des Trenc per fer campanyes de promoció del turisme a Mallorca. Segons la fitxa de l'ANEI, la zona "és un dels espais naturals més rellevants de les illes Balears" i hi ha un sistema dunar amb bosc mediterrani ben conservat. El text reconeix que l'arenal ja pateix problemes per "l'ús turístic intensiu de la platja". Admet que hi ha projectes per fer créixer les instal·lacions turístiques i que això "repercutirà negativament en la qualitat ambiental".
