Mancomunar serveis locals tindrà premi

BARCELONAQuan les butxaques municipals amb prou feines arriben a finals de mes, compartir despeses és una bombolla d'oxigen per als ajuntaments. Ofegats per la crisi, els consistoris fan mans i mànigues per buscar fórmules per reduir la despesa i una de les més recurrents és la mancomunació de serveis amb altres poblacions. El Govern té previst compensar aquest esforç de cessió d'autonomia i coordinació de competències dels municipis al nou programa d'inversions del 2013. Els incentius que preveu el departament de Governació es basaran a primar inversions sobre serveis i infraestructures que es mancomunin. Però més enllà de la priorització temporal també s'incrementarà la quantitat d'ajut. Segons explica el director general d'administració local, Joan Cañada, un equipament rebrà més finançament si és compartit per dos municipis veïns que no pas si el gestiona un de sol.

L'altra via per reduir despeses als municipis s'està incentivant des de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El 15 de febrer hi havia la previsió d'enviar una enquesta als 947 municipis perquè es posicionessin sobre noves opcions de compres agregades (mobiliari urbà o vehicles de neteja), després de l'èxit que van significar l'any passat els convenis en telefonia, assegurances, plans de pensions i electricitat. En aquest últim cas, per exemple, un total de 429 consistoris van acceptar la compra, que va permetre estalviar entre un 10% i un 30% del pressupost local d'energia.

L'enquesta prevista s'ha endarrerit unes setmanes, però s'ha canviat per la constitució d'un grup de treball de 12 persones format per tots els perfils que intervenen en la gestió dels municipis catalans: l'alcalde del Figaró, la gerent del consell comarcal d'Osona, la cap de compres de Mataró, dos regidors de Sant Feliu i Llinars o l'interventor de Calonge. "Cal ser imaginatius perquè no tot passa per apujar impostos", apunta el president de l'ACM, Miquel Buch, que ha completat l'ofensiva sobre el mancomunament de serveis amb el contacte amb alcaldes del territori. Un dels primers acords s'ha establert a les Borges Blanques. "Podem obtenir tarifes i preus més econòmics per serveis bàsics i necessaris per als ciutadans, com la neteja viària", va apuntar Enric Mir dimecres en un comunicat. Buch assegura que la iniciativa atreu municipis petits i també de 90.000 habitants. "Lleida i els pobles de muntanya estan interessats en la compra agregada de gas i carburant per a les escoles, per exemple", diu Buch.

Mapa asimètric

Més enllà de les fórmules per rebaixar les despeses dels ajuntaments, alleugerir la carpeta competencial dels municipis i, de retruc, els costos de prestació de serveis és l'objectiu de la futura llei de governs locals que l'executiu d'Artur Mas preveu tenir enllestida a finals d'aquest any. La finalitat és dibuixar el repartiment de responsabilitats que han d'assumir els ajuntaments i establir quines es poden elevar a un nivell supramunicipal com els consells comarcals i les diputacions. Tal com estableix la llei ara, l'alcalde de Sant Jaume de Frontanyà -amb 19 habitants- té des del punt de vista administratiu i penal les mateixes competències i responsabilitats que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Cañada explica que la llei de governs locals s'ha de basar en un mapa competencial asimètric que no cal que estableixi els límits en una xifra determinada de població, sinó que ha de respondre a la realitat de cada territori. "Això obligarà gairebé a anar al detall", assegura. La nova normativa també vol pivotar sobre la simplificació administrativa. De fet, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ja ha obert la porta a suprimir aquells consells comarcals que no funcionin com a mancomunitats de serveis, com ara el del Barcelonès o el del Baix Llobregat. En la via d'optimitzar recursos, el Govern també incentivarà l'agrupació voluntària de municipis, però aquesta ja és una proposta més agosarada que sovint crea recels entre els municipis petits.