EL DEBAT SOBIRANISTA
Crònica 17/04/2011

Manual de l'organitzador de consultes

J. Muñoz / M. Guinjoan
2 min
Participació ciutadana L'èxit de les consultes sobre la independència s'ha basat en la tasca dels voluntaris.

El moviment de les consultes sobre la independència, que va començar de manera gairebé casual a Arenys de Munt, s'ha estès com una taca d'oli per bona part de la geografia de Catalunya fins a abastar més del 58% dels 947 municipis. De manera irregular i progressiva, una mica a batzegades, les consultes han anat penetrant la geografia catalana i ho han fet de baix a dalt, amb un procés descentralitzat i de base voluntària que ha organitzat més de 500 consultes en què han votat 885.000 persones. És un fenomen participatiu sense precedents, i per aproximar-nos al moviment social que hi ha al darrere de les consultes hem fet una enquesta a les comissions organitzadores, de les quals han respost un 55%.

Organització

El primer que cal destacar és que gairebé 7 de 10 comissions han sigut creades expressament per a la consulta, i s'hi participava a títol individual, mentre que només un 20% estaven formades per entitats preexistents. Això ens dóna una indicació clara que som davant d'un moviment nou que va més enllà de l'independentisme tradicional. A més, el de les consultes ha estat un moviment de grans dimensions. Possiblement, la xifra que millor el representi sigui la del voluntariat: de mitjana hi han participat 2,14 voluntaris per cada 100 persones amb dret a vot. És una xifra força elevada: de fet, si els municipis que no han respost tinguessin la mateixa mitjana en l'organització de les consultes hi haurien participat al voltant de 45.000 voluntaris.

Pel que fa als recursos econòmics, mentre que en els municipis més petits s'ha superat l'euro per cada votant potencial, en els més grans ha quedat per sota d'aquesta xifra (al voltant de 0,2 als de més de 15.000 habitants). A més, es tracta de recursos generats al mateix municipi: en el 80% dels casos els recursos propis han suposat la majoria del pressupost.

Activitats

Què han fet les plataformes locals amb aquests recursos? Si fem una repassada a les activitats organitzades, veiem com la gran majoria de comissions han realitzat activitats clàssiques de propaganda (pancartes, cartes, cartells, etc.), mentre que un 70% han emprat internet per difondre la consulta. Pel que fa a activitats més específiques, un 43% han fet visites porta a porta, mentre que una de cada tres comissions ha dedicat esforços específics al col·lectiu immigrant.

Un dels elements centrals en la tasca d'algunes comissions ha estat el de la recerca del vot anticipat, que ha anat guanyant importància a mesura que avançava el procés. Mentre que en la primera onada (al voltant de desembre del 2009) els vots anticipats van suposar poc més d'un 8%, en les últimes onades (des de l'estiu del 2010 fins a la primavera del 2011) han representat al voltant d'un 30%. En alguns municipis, com Mataró i Sabadell, la majoria dels vots recollits van ser anticipats.

Ens trobem davant d'un moviment nou, que s'ha organitzat a cada població de manera relativament autònoma. El moviment ha desplegat una intensa activitat de mobilització i ha implicat a un volum molt important de voluntaris per realitzar activitats variades de cara a afavorir la participació en les consultes. Possiblement aquestes siguin algunes de les claus de l'èxit del moviment, però el que és segur és que el teixit i l'experiència organitzativa en seran la principal herència.

stats