Publicitat
Publicitat

ENSENYAMENT

L'exconseller d'Educació trenca el silenci criticant el desmantellament del seu model

Maragall diagnostica una política educativa "d'encefalograma pla"

El departament d'Ensenyament no té full de ruta, actua sense criteri i les polítiques que fa són "d'encefalograma pla". Ho diu l'exconseller d'Educació, Ernest Maragall, en la seva reaparició pública.

Feia 300 dies que l'exconseller Ernest Maragall no es pronunciava sobre temes educatius. Però ahir va trencar el seu silenci i, en una conferència al Col·legi de Periodistes de Catalunya organitzada per la Xarxa d'Innovació Pedagògica La Xip, va dir tot el que pensava. I ho va fer amb un elogi de la política educativa desenvolupada pel tripartit, que va tenir el seu èxit principal en l'aprovació, amb el suport de l'aleshores oposició de CiU, de la llei d'educació de Catalunya (LEC). Un model que va contrastar amb l'actual: "Ara resulta que som culpables d'haver anat massa lluny, però, ¿algú s'imagina com seria avui aquest país si ens haguéssim resignat? ¿Com aguantaríem la crisi sense aquest coixí?", es va preguntar. I és que, segons ell, "la crisi és per al Govern la millor disfressa per tornar als vells tics que van dominar el país durant 23 anys".

Bona part de la conferència, que portava com a títol I l'educació? , va servir per constatar el malestar de l'exconseller amb les actuacions que ha dut a terme la consellera Irene Rigau al capdavant de CiU, llegeixi's sisena hora, supressió de la setmana blanca o paralització del programa 1x1 d'informatitzar les aules, entre d'altres. La major contundència la va expressar amb la sisena hora: "Ens han pres un any sencer en l'educació dels nostres fills", va assegurar Maragall. L'exconseller va repetir en diverses ocasions la idea que "es retalla, però no es reforma" i va criticar que totes les mesures d'ajustament pressupostari que s'han pres "recauen sobre els destinataris dels serveis educatius, a la perifèria del sistema, començant per alumnes, pares i mares o entitats". "No existeix estratègia de país", va afegir.

Maneres de retallar

¿I com es retalla un pressupost sense que s'hagin de suprimir serveis? Aquí Maragall va ser més difús. "Es podia fer d'altres maneres", va indicar. L'exconseller va recordar que durant els quatre anys que va estar al capdavant del departament, que llavors tenia el nom d'Educació, també va haver d'assumir retallades pressupostàries "cada any". "La diferència és que nosaltres reformàvem i per això també ens barallàvem", va assenyalar. En qualsevol cas va voler deixar clar que el Govern utilitzava la crisi per desmantellar un model -el seu- i "posar en joc el rol decisiu que ha de tenir l'educació en situacions econòmiques com l'actual".

Ernest Maragall va fer una crida a "ajuntar-nos per l'educació" i, jugant amb el símil guardiolístic del "país imparable", va asseverar que junts "no hi haurà qui ens pari". L'exconseller, però, no té gaire confiança en la possibilitat d'arribar a enteses entre Govern i oposició actualment. I per això va demanar a la comunitat educativa que no es resigni: "No espereu els polítics. Dubto que estiguem a l'altura i ens posem d'acord. Però l'educació sí que està a l'altura". Sobre l'amenaça judicial a la immersió lingüística, Maragall va defensar que el que hauria de fer el Govern és l'aplicació estricta de la llei d'educació de Catalunya. "Aplicant la LEC, tal com està escrita, es resol. No cal afegir ni corregir res, només aplicar-la ", va proposar. El final de la xerrada es va tenyir d'èpica: "En un país instal·lat en la depressió, l'educació pot retornar l'esperança".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT