SUBSTITUT DE JEAN-CLAUDE TRICHET
Crònica 25/06/2011

Mario Draghi, nomenat nou president del BCE

A.c.
2 min
Draghi substituirà Trichet com a president  del BCE l'1 de novembre.

Barcelona.Si a les cases d'apostes s'hagués plantejat fa uns mesos qui seria el nou president del Banc Central Europeu (BCE), els que haguessin apostat per la victòria de Mario Draghi ara haurien reunit una bona pila de diners. Ningú no donava ni un cèntim per aquest italià, actual governador del Banc d'Itàlia i exvicepresident del banc d'inversió Goldman Sachs, fins que l'alemany Axel Weber va retirar la seva candidatura per desavinences sobre la política de deute que estava duent a terme l'entitat monetària. No obstant, els 27 van nomenar ahir Mario Draghi nou president del BCE. Prendrà possessió del càrrec en substitució de Jean-Claude Trichet l'1 de novembre.

Fins fa ben poc, a les institucions europees s'admetia sense gaires problemes que ningú no volia un italià presidint una entitat amb el poder del BCE, una de les recriminacions habituals de Silvio Berlusconi. Però a poc a poc Draghi s'ha anat guanyant les simpaties de França i Alemanya, els dos països que finalment li han oberta la porta de l'entitat monetària.

El més reticent des del començament havia estat Nicolas Sarkozy, que vol que el consell del BCE tingui un representant francès. Però Sarkozy va trobar una solució als seus interessos: fer dimitir el conseller italià del BCE, Lorenzo Bini Smaghi, perquè un compatriota seu n'ocupés el lloc. Fins i tot Berlusconi s'hi va avenir i així ho va traslladar a Bini. Tanmateix, el conseller de l'autoritat monetària s'hi va negar. Ara Berlusconi li ofereix presidir l'autoritat de competència per compensar-lo.

Però per convèncer de la seva idoneïtat al capdavant del BCE, Draghi ha hagut de potenciar les seves característiques menys italianes. És per això que a la premsa alemanya se l'ha qualificat fins i tot de "prussià". El governador del Banc d'Itàlia és un ferm defensor de les pujades dels tipus d'interès a la zona euro per mantenir controlada la inflació. I ja se sap que endurir la política monetària no és una decisió ben rebuda en països com el seu o com Espanya, les economies dels quals no assoleixen la recuperació que sí que s'estén per altres estats membres. No obstant, aquesta defensa és molt ben rebuda a Alemanya, que tem més que ningú les pujades sobtades de preus.

Els més crítics, però, retreuen a Draghi el seu pas per la vicepresidència del banc d'inversió nord-americà Goldman Sachs, sospitós d'haver ajudat Grècia a camuflar els seus números vermells durant els anys previs a la crisi, que avui amenaça l'estabilitat de tota la zona euro. Una de les seves responsabilitats ara és sortir d'aquest pantà.

stats