El Marroc porta les reformes a les urnes
Més de 13 milions de marroquins estan cridats avui a les urnes en referèndum per decidir si donen suport a les reformes constitucionals proposades pel rei Mohamed VI com a resposta a les revoltes.
Barcelona.El 20 de febrer, milers de joves marroquins van sortir al carrer de les principals ciutats del país esperonats per l'espurna democratitzadora de les revoltes a Tunísia i Egipte. Quatre mesos i mig més tard, 13 milions de marroquins són ara cridats a les urnes per decidir si volen una nova Constitució. El Marroc és el primer país del Magrib que respon a la Primavera Àrab amb uns comicis, però la manera en què s'ha tirat endavant la reforma constitucional no convenç una oposició jove que es prepara per a noves manifestacions. De totes maneres, després d'una campanya de només deu dies en què els mitjans oficials han llançat una propaganda ferotge a favor del sí i han subestimat les peticions i arguments de l'oposició, tots els pronòstics auguren que la nova carta magna substituirà la del 1996.
"La Constitució marroquina serà una Constitució dels drets de l'home," va dir el rei Mohamed VI durant el discurs del 17 de juny en què anunciava la convocatòria d'un referèndum. Per primera vegada a la història del Marroc un monarca va renunciar a part dels seus poders absolutistes en públic, però les organitzacions pro drets humans marroquines no s'acaben de creure les paraules del rei "reformista".
Suspens en drets humans
Khadija Ryadi, presidenta de l'Associació de Drets Humans del Marroc (AMDH), denunciava ahir per telèfon des de Rabat a l'ARA que Mohamed VI no pot parlar de drets de l'home si les lleis marroquines no compleixen cap tractat internacional. "Nosaltres continuarem amb la lluita per obtenir algun dia una constitució plenament democràtica. Si analitzem aquesta carta magna des del punt de vista dels drets humans, suspèn de totes totes", afirmava Ryadi exaltada.
En el mateix sentit, el periodista marroquí Ali Lamrabet, pioner en la lluita per la informació lliure al país i represaliat pel règim, explicava que el rei ha volgut presentar la nova Constitució com una mostra de la cessió de poders al poble, però que en realitat ha aconseguit aglutinar encara més poder. "Parlen de separació de poders, però no és cert. Mohamed VI és ara el president de l'alt consell de la magistratura i, per tant, controla el poder judicial; també és comanador dels creients -el guia espiritual-, i segueix sent el cap de l'exèrcit. A més, ha creat un nou òrgan, el Consell Nacional, en què pot controlar també les forces de seguretat", explicava Lamrabet.
En la línia d'aquests arguments, el Moviment del 20 de Febrer, creat arran de la primera gran protesta a favor de reformes més democratitzadores, s'ha negat a col·laborar en la comissió per una nova Constitució perquè considera que ha estat controlada per la monarquia.
A l'espera de la vessant pràctica
"La carta magna fa avenços significatius però no són suficients per l'època -reflexionava ahir el politòleg Said Kirhlani -. Caldrà veure ara la seva vessant pràctica perquè amb bones paraules no n'hi ha prou. S'ha avançat, però els partits han de mostrar transparència".
Els marroquins a Catalunya també podran votar avui en diferents taules electorals que s'instal·laran no només al consolat sinó també en centres cívics i altres equipaments públics amb l'objectiu que tothom pugui dir si vol començar un nou Marroc sota els preceptes del rei.
