Publicitat
Publicitat

RELIGIÓ

Lluís Martínez Sistach: "No és possible reduir el fet religiós a la privacitat"

Sintonia amb el Vaticà "La Conferència Episcopal? Els bisbes hem d'estar contents de les coses bones" Desafecció "L'Església és la nostra mare. I els fills estimen la mare, encara que tingui defectes"

El cardenal Lluís Martínez Sistach va rememorar ahir la visita de Benet XVI a Catalunya, ara fa un any. L'arquebisbe de Barcelona va presidir la celebració del primer aniversari de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, una eucaristia en la qual també es van commemorar els 50 anys de la seva ordenació sacerdotal. Martínez Sistach repassa amb l'ARA la seva trajectòria i els reptes de l'Església.

Celebra les noces d'or sacerdotals. Aquests són dies de records?

Recordo molt bé aquell 17 de setembre del 1961, quan vaig rebre l'ordenació. Són records plens d'agraïment a Déu, a la família i a moltíssimes persones que durant 50 anys m'han estimat i m'han ajudat a dur a terme el meu servei sacerdotal.

Procedeix d'un entorn cristià, però què el va empènyer al sacerdoci?

Vaig créixer en una família cristiana. També em van ajudar l'escola cristiana dels maristes de Barcelona i la parròquia. En tota vocació sacerdotal sovint hi ha el testimoni d'un bon sacerdot que vols imitar.

Vostè estudiava a Roma durant els anys del Concili Vaticà II. Eren temps de canvi a l'Església.

Vaig ser a Roma per fer una ampliació d'estudis durant la celebració de tot el Concili Vaticà II, entre el 1962 i el 1965. Va ser un do de Déu. El Concili era necessari perquè l'Església anés més a les seves arrels. A Barcelona es va viure intensament. Cada dia sortien dues publicacions per informar dels debats conciliars. L'Església volia oferir un rostre que ajudés a conduir les persones cap a Déu. Es van moure moltes coses.

Entén, però, que molts cristians se sentin frustrats per l'immobilisme de l'Església?

Després del Concili es va fer una hermenèutica del trencament respecte de l'Església d'abans del Concili. Això no va ser bo. A l'Església hi ha coses que han de canviar i hi ha altres coses que no poden canviar. S'ha de canviar tot el que es pot i és necessari canviar per assolir la nova evangelització. Tanmateix, no canviar el que no es pot no significa immobilisme.

Quan vostè va ser ordenat sacerdot, el 1961, hi havia més vocacions sacerdotals que ara. Com s'explica aquest dèficit de vocacions?

Perquè les famílies tenien més fills que avui. També hi influeix que hi hagi moltes famílies cristianes que no viuen la fe. Els joves viuen en una cultura postmoderna en la qual només compta el present, el futur fa por i costa prendre compromisos per sempre. A molts joves cristians, si se'ls fes la proposta vocacional, la pensarien i l'acceptarien.

Quina part de culpa té l'Església de la falta de vocacions?

L'Església som tots i l'Església viu immersa en la cultura de cada lloc. Si un jove es troba amb Jesús, l'accepta i l'estima, també accepta i estima l'Església, perquè no es pot separar de Jesús, que n'és el seu cap. Parlem massa de l'Església i parlem poc de Jesús. Ens equivoquem. Els cristians hauríem d'entendre que l'Església és la nostra mare, que ens ha engendrat en la vida de fills de Déu pel baptisme. I els fills estimen la mare, encara que tingui defectes.

Com raona que hi hagi molts cristians que exerceixin la seva fe, però que no combreguin amb la jerarquia eclesiàstica?

Penso que això s'explica per haver separat Jesucrist de la seva Església. Jesucrist ha volgut que l'Església sigui necessària per a la salvació que ell ens ofereix. No podem entendre'ns només directament amb Déu. Hi ha la mediació de l'Església.

Entén que una part de la societat interpreti ser cristià gairebé com un anacronisme?

No hi estic gens d'acord. Les arrels cristianes d'Europa, que són històriques, no són mortes, i avui donen molts fruits. ¿Què seria de Barcelona sense els cristians presents en el camp de la pobresa, la marginació, l'ensenyament, la salut o la cultura?

Vostè va ser l'artífex de l'estada del Papa a Catalunya. Aquella visita demostra la bona sintonia entre l'Església catalana i el Vaticà?

He agraït moltíssim al sant pare Benet XVI que acceptés la meva invitació per visitar Barcelona. Estem vivint molt bones relacions entre el Vaticà i Catalunya. El Papa em va dir que de la celebració de la dedicació de la Sagrada Família en conservava un record inoblidable. A la Jornada Mundial de la Joventut em va repetir, gairebé després d'un any de la seva visita, que recordava molt la seva estada a la ciutat.

Incomoda a la Conferència Episcopal Espanyola aquesta sintonia?

No. Penso que els bisbes hem d'estar contents d'aquestes coses bones.

La religió hauria de tenir més protagonisme en la vida pública?

Vivim un clima cultural i polític laïcista que procura que el fet religiós estigui reduït a la privacitat. Però això no és possible, perquè la persona és sociable per naturalesa. La Constitució no és laïcista, perquè estableix una laïcitat positiva i oberta. Les religions són positives per al bé comú de la societat.

La dedicació de la Sagrada Família per part de Benet XVI ha reforçat la dimensió espiritual del temple.

Sí, s'ha obert una nova etapa. Tenim una basílica molt maca per celebrar el culte, però també per ajudar a l'evangelització de moltes persones que la visiten i no són creients. També és una Bíblia de pedra i un catecisme de pedra que enriqueix els coneixements dels cristians que la visiten. I ens parla del patrimoni de la humanitat que és la família. També té la dimensió del diàleg entre la fe i la cultura. És certament una nova etapa que considero providencial.

Aquest novembre el Vaticà obrirà les portes a l'obra de Gaudí.

És una gran oportunitat per donar a conèixer encara més a Roma la Sagrada Família i Antoni Gaudí -que té la seva causa de beatificació en curs-, però també el cristianisme que des del temps del nostre arquitecte de Déu es vivia a Catalunya, amb tot l'esplendor de la Renaixença.

Confia, com va anunciar Joan Rigol, que la Sagrada Família estarà acabada el 2026?

Fa temps que dic que m'agradaria que el temple s'acabés el 2026, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, el 7 de juny del 1926. Desitjaria que aviat poguéssim beatificar-lo a la mateixa basílica projectada i iniciada per ell. Es convertiria en un patró laic dels artistes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT