Publicitat
Publicitat

"Marxo perquè aquí o no hi ha res o està mal pagat"

Quan va començar a exercir, hi havia tanta feina que l'Annabelle Ensargueix havia de dir que no a alguns projectes. Ara, té les maletes fetes per marxar a Algèria, on treballarà per a una petita constructora de Girona que farà obra pública i habitatges de protecció oficial. Arquitectes i constructores busquen fora els projectes que aquí no surten. "Estàvem acostumats a un ritme frenètic de feina i ara o no hi ha res o està mal pagat. Així que marxo", explica aquesta arquitecta tècnica. Abans de prendre aquesta decisió, l'Annabelle havia treballat per a altres i per compte propi. "Vaig anar agafant obres petites, tenia clients particulars i constructores i jo m'ho feia tot encara que hagués de dormir quatre hores". Dir que no és un luxe que ja no es podia permetre.

Però a finals d'any, els projectes van deixar d'arribar i és quan va començar a plantejar-se seriosament l'opció d'emigrar. Fa temps que en tenia ganes, però la crisi ho ha accelerat. El canvi de cultura li fa respecte, però té molt clar que als arquitectes no els queda més opció que reinventar-se o marxar. El 73% dels arquitectes de l'Estat espanyol es plantegen marxar a fora a buscar feina, mentre que un 18% ja han emigrat, segons un estudi del Sindicat d'Arquitectes. Sortir a fora a treballar ha passat de ser una opció a ser una necessitat. Ho provoca també el fet que la majoria d'arquitectes treballen com a falsos autònoms (un 60% ho són o ho han estat) i no tenen atur quan perden la feina. "Que ara et facin un contracte és ciència-ficció", resumeix Xavier Campos, del Sindicat d'Arquitectes. Només fa un any que els arquitectes s'han sindicat. Tot un símptoma de l'estat de la professió.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT