BarcelonaAndreu Mas-Colell ha passat a l'atac, i de quina manera. El conseller d'Economia creu que les exigències de dèficit que ha imposat l'Estat per aquest any són del tot inassumibles i que, si el ministeri d'Hisenda hi segueix insistint, ell ho entén com una invitació a mentir sobre l'estat real dels comptes públics.
Aquesta és una de les denúncies més greus que es poden formular avui dia contra un govern com l'espanyol, encara sotmès a un intens escrutini per part dels inversors internacionals. Una de les coses que tenen en comú dos països com Grècia i Portugal és que, en el passat recent, van mentir sobre les seves dades. En el cas de Grècia, el descobriment va ser el primer pas perquè els inversors fugissin en tromba i acabessin provocant el rescat del país. I amb Portugal, el mateix: la Unió Europea dubta de les seves dades oficials de dèficit i el país lusità ara és a un pas del rescat.
En una època en què els inversors s'espanten per qualsevol cosa, es tingui o no credibilitat, l'acusació d'Andreu Mas-Colell és, per tant, molt seriosa.
La retallada
Les paraules del conseller d'Economia eren una resposta a Carlos Ocaña. El secretari d'estat d'Hisenda havia dit dimarts que la reducció del dèficit "no és negociable". L'Estat, per complir les exigències europees, obliga Catalunya a reduir el dèficit del 3,9% actual a l'1,3% aquest mateix any. Una reducció que "no té precedent històric, ni en la mida ni en l'extensió", segons va reconèixer ahir el Banc d'Espanya. De fet, l'organisme va admetre ahir que, davant l'ambició de la retallada, existeix la possibilitat que algunes administracions no puguin complir els objectius marcats.
Avui dia, la Generalitat ja ha anunciat una gran retallada del 10% per als pressupostos que es presentaran abans de l'estiu, cosa que ha generat una gran inquietud a Catalunya. Mas-Colell creu que, reduint un 10% la despesa i ingressant 3.300 milions d'euros pendents que deu l'Estat (vegeu quadre adjunt), podrà complir l'objectiu de dèficit. Però el problema és que l'Estat no vol pagar aquests 3.300 milions ara. I, en certa manera, hi té dret. Per exemple: és cert que l'Estat ha de pagar 1.350 milions per l'anomenat fons de competitivitat pactat en l'acord de finançament del 2009. Però llegint l'acord també es pot entendre que no hi ha obligació de pagar fins que no es liquidi el pressupost de l'Estat (cosa que passa dos anys després: el pressupost del 2011 es liquida definitivament el 2013). Per tant, l'Estat es pot permetre pagar els 1.350 milions d'aquí dos anys sense incomplir res, encara que així es vulneri l'esperit de l'acord, com assegura Mas-Colell.
Una cosa similar passa amb el traspàs dels edificis públics que gestiona la Generalitat però que de fet encara estan en mans de l'Estat (bàsicament, hospitals i la seu de l'Institut Català del Sòl). Mas-Colell creu que aquests actius equivalen a 1.200 milions que, no cal dir-ho, li anirien fantàsticament bé a la Generalitat. Però també li van molt bé a l'Estat, que no té cap obligació de traspassar els edificis precisament aquest any, per molt que no sembli lògic que la seu de l'Institut Català del Sòl estigui en mans de l'administració central.
En definitiva, l'Estat i la Generalitat s'estan barallant per complir la seva part del dèficit. La UE obliga Espanya a tenir un dèficit del 6% en acabar aquest any (el 2010 es va tancar amb un 9,4%). De cara a complir aquest objectiu és irrellevant en mans de quina administració estan uns edificis públics. Però si l'Estat els controla, li serà més fàcil complir el seu objectiu de dèficit, igual que a Catalunya.
L'Estat diu que hi ha marge
Carlos Ocaña creu que la Generalitat encara té marge per retallar més sense tocar serveis bàsics. El secretari d'estat d'Hisenda va assegurar abans-d'ahir que el 30% de les inversions de les comunitats autònomes no es destinen a qüestions socials, sinó a "inversions d'allò més diverses" en empreses públiques, consorcis i altres partides. "Si nosaltres estem fent ajustaments importants en aquestes qüestions, les comunitats autònomes també els poden fer", va dir Ocaña.
La Generalitat va replicar que, per molt que digui Ocaña, la retallada del 10% no pot anar més enllà sense "destruir-ho tot", en paraules d'Artur Mas. A més, Mas-Colell va assenyalar ahir al màxim culpable del dèficit. El conseller creu que els 35.000 milions destinats a pagar subsidis d'atur (una xifra una mica superior al pressupost de Catalunya) és la principal rèmora per a l'economia espanyola. I va recordar que la reducció de l'atur està en mans, principalment, de l'Estat.
