Mas ja pensa en la Hisenda pròpia si no hi ha pacte fiscal
REUSConvergència té un punt d'arribada escrit des d'aquest cap de setmana: l'estat propi. Però que el camí es faci més o menys ràpid i assumint més o menys riscos depèn de les estacions intermèdies. I la primera que ha marcat el líder del partit i president del Govern, Artur Mas, és el pacte fiscal en la línia del concert econòmic basc. Fins ara els convergents només preveien un pla A, una proposta amb molt de suport a Catalunya i que Madrid havia d'assumir sí o sí per no empitjorar les coses. Però ara ja poden començar a parlar d'un pla B. Cada cop hi ha més indicis i sospites que difícilment s'aconseguirà el pacte fiscal. El 64% dels 2.000 delegats del congrés de CDC que ahir va acabar opina que no se'n sortiran. Mas és entre ells tot i que el president no va contestar l'enquesta interna feta per la direcció.
Ahir, en el seu discurs de cloenda d'un conclave que CDC va tancar amb un èxit notable, el president va afirmar que si a alguna cosa ha de tenir dret una nació com la catalana és a gestionar els seus impostos. Això és el que motiva el pacte fiscal. Però a Madrid no se senten obligats a parlar-ne. Ni la correlació de forces (el PP té majoria absoluta a les Corts i condiciona el dia a dia de Mas al Parlament) ni la situació econòmica els aconsella fer-ho. "Volem el pacte fiscal però sabem que hi ha moltes opcions que no surti", va admetre per primer cop Mas. Ara bé, després de mil anys "defensant-se" Catalunya "no s'aturarà". Si el pacte fiscal és difícil, la independència, que no genera un consens tan ampli, encara ho és més.
El camí intermedi
I en aquest punt el president va dibuixar un camí intermedi connectat amb la insubmissió fiscal a Espanya que proposen entitats com Òmnium. "Si no ens en sortim, haurem de construir una Hisenda pròpia", va assegurar. Un instrument creat per llei i que permeti, a mitjà termini, que els catalans paguin tots els impostos a la Generalitat per forçar la negociació amb l'Estat en tenir la clau de la caixa. L'agència tributària pròpia que es crearia si prospera el pacte fiscal ja seria complexa i lenta de fer (això recomanaria un consorci temporal amb l'Estat), però organitzar tota una Hisenda paral·lela obre encara més incògnites.
Sigui com sigui, aquesta és una idea que, òbviament, no es començarà a desenvolupar fins que s'esgoti el diàleg amb Rajoy. Això serà a finals d'any, una data que els dirigents de CDC ja consideren la de "caducitat" de la seva relació amb el PP. Oriol Junqueras i ERC esperen tanda. De moment els conservadors catalans ja han acollit amb estupor el contingut de les ponències i el to del congrés dels nacionalistes, i aquesta setmana es viuran, de ben segur, escenes de tensió. Seran declaracions que contrastaran amb la votació dimecres al Parlament del nou consell de la CCMA, que Mas i Alícia Sánchez-Camacho s'han repartit per ara sense el PSC.
En el seu discurs davant la plana major del partit, Mas va aixecar els ulls i va insistir que Catalunya "no vol ser ni més ni menys" que les altres nacions d'Europa (la via espanyola està liquidada "després de dècades pensant que ens podien acollir"). Encomanat de l'entusiasme sobiranista dels quadres de CDC, va afirmar que l'aspiració són uns Estats Units d'Europa on Catalunya sigui un més. I és aquí i només aquí on ell veuria bé cedir sobirania. I si no hi ha Europa unida Catalunya ha de tenir "els mateixos poders que qualsevol estat".
Els delegats havien arribat a Reus buscant èpica. I això implicava oblidar els pactes incòmodes, les retallades que marquen l'agenda (i que almenys es mantindran aquest any i el vinent) i per arraconar l'ambigu idioma convergentès . Mas els va parlar d'una Catalunya "que no vol ser esborrada del mapa de les llengües, les cultures i les nacions del món" però també d'un país que, amb una economia anèmica, no pot caure en "la desesperança ni el pessimisme" deixant enrere els que no se'n surten. El president, igual que el nou secretari general de CDC, Oriol Pujol, van relligar el discurs nacional amb el social partint de la base que "no tenim la veritat absoluta" a l'hora d'aplicar mesures d'austeritat "que no són per gust sinó per necessitat". Van aparèixer l'esperit social i amb ribets socialdemòcrates del Pujol fundador del partit que mirava a Suècia.
Enlluernats pel diner fàcil
Si bé Oriol Pujol va dedicar bona part del seu discurs a homenatjar els regidors de serveis socials i va admetre que a vegades el Govern "no se n'ha sortit prou", Mas va fer una crítica a la societat "enlluernada amb el diner fàcil" i una crida a preservar un estat del benestar sostenible. "Si és a base de deutes i no d'estalvi té els peus de fang, i si l'ascensor social s'atura l'edifici s'esquerda", advertia. "No podem convertir els problemes en desastres", clamava. I si el pacte fiscal no surt, Catalunya i el benestar tindran un problema. Ell comença a mostrar un pla, encara que incipient, per no convertir-ho en un desastre.
