Publicitat
Publicitat

LES FINANCES DE LA GENERALITAT

El Govern utilitzarà el padró per eludir el permís estatal

Mas vol el PSC per garantir l'èxit de la consulta del concert

El Govern vol assegurar-se l'èxit d'una eventual consulta sobre el pacte fiscal sumant-hi el PSC. De moment, l'executiu ha aprovat les consultes no referendàries per preguntar sense permís de l'Estat.

El govern d'Artur Mas vol blindar-se de tots els riscos que pugui comportar la convocatòria d'una consulta sobre el concert econòmic. D'entrada, ahir va aprovar una llei de consultes no referendàries que esquiva el xoc competencial establint com a referència de votants el padró municipal en comptes del cens -l'ús del qual està reservat només a l'Estat i per a convocatòries electorals i referèndums pròpiament dits-. Però més enllà de la protecció legal, Mas també busca l'èxit polític del que seria el seu pla B si el PP tanca la porta al concert. I per aconseguir-ho creu que és imprescindible que el PSC se sumi a la mobilització a favor del sí.

"No és una condició sine qua non que el PSC se sumi per celebrar la consulta, però som conscients que sense el suport dels socialistes assumim més riscos", asseguren fonts del Govern consultades per l'ARA. Mas es va reunir divendres amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, per estudiar la manera d'aconseguir el suport del PSC a les conclusions de la comissió parlamentària pel pacte fiscal. I és que l'executiu és conscient que convocar una consulta sense la concurrència dels socialistes suposaria la desmobilització d'una part important de l'electorat i una baixa participació restaria força si calgués plantar cara a Madrid.

"Hi ha una majoria parlamentària que no acaba de sincronitzar-se amb la majoria de la societat catalana", va argumentar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs. Precisament per explorar l'ampliació de l'aliança, el president de la Generalitat es reunirà demà amb el nou líder del PSC, Pere Navarro.

Sigui com sigui, l'objectiu del Govern és aprovar la llei de consultes no referendàries abans de l'estiu i tenir ja enllestit el pla alternatiu si les negociacions amb Mariano Rajoy fracassen. Però ERC tem que el calendari es dilati massa, i per això ahir ja va exigir que la llei es tramiti d'urgència al Parlament. I és que els republicans consideren que el Govern ha de poder exhibir múscul ja d'entrada a la taula de negociació amb el PP. "Catalunya necessita un aval ampli per anar a negociar amb la motxilla ben plena", va considerar ahir la portaveu al Parlament d'ERC, Anna Simó. ICV-EUiA va exigir que la consulta sigui també l'eina per preguntar als ciutadans si estan d'acord amb les retallades.

El fantasma del pla Ibarretxe

El Govern té molt present el fracàs del pla Ibarretxe a l'hora d'elaborar la llei de consultes. Aquest precedent, sumat a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, s'ha tingut en compte per traçar les línies vermelles que la llei no hauria de trepitjar per superar les barreres legals. Per això deixa constància que, a diferència de la llei impulsada pel tripartit, en cap moment es parla de referèndum -la competència per convocar-los és exclusiva de l'Estat- sinó de consultes no vinculants. De fet, Homs va recordar que l'article 122 de l'Estatut, que va sortir il·lès de la sentència del TC, atorga a la Generalitat la competència exclusiva en consultes que no siguin per la via del referèndum.

La llei tampoc preveu l'ús del cens electoral -el TC ja va deixar clar que l'Estat era l'únic que el podia utilitzar-, sinó del padró, per esquivar l'autorització estatal. Per tant, podran votar tots els majors de 18 anys en situació legal empadronats en algun municipi de Catalunya. Podrà convocar consultes el president o es podran promoure per iniciativa popular amb l'aval de 50.000 firmes.

Homs va emmarcar ahir les consultes no referendàries en "l'exercici del dret a decidir i la transició nacional" d'Artur Mas, que ha situat el pacte fiscal com la "primera estació". I la següent? De moment, Homs va assegurar que una consulta sobre una reforma de la Constitució que inclogués una pregunta relacionada amb l'autodeterminació "des d'un punt de vista formal es podria salvar plenament".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT