Publicitat
Publicitat

CIMERA ANTICRISI

El president català defensa el resultat de la cimera mentre Montilla la titlla de "fracàs"

Mas acusa l'oposició de voler-lo enfonsar

El Govern busca vendre la cimera anticrisi com un èxit, mentre que l'oposició prefereix subratllar-ne les limitacions per desgastar l'executiu. Valoracions oposades i enrocades. Era previsible.

Artur Mas sempre defineix aquest govern com un executiu que "es vol deixar ajudar", i la resta de partits garanteixen una "oposició responsable". Tanmateix, aquesta voluntat d'entesa i col·laboració de les dues parts no ha aparegut -almenys públicament- en la primera gran ocasió de la legislatura per escenificar un acord de país: la cimera anticrisi de divendres. Ahir l'oposició va endurir el to contra la incapacitat del Govern per tancar consensos de gran abast, mentre CiU s'aferrava als acords de mínims i acusava les altres forces de voler erosionar l'executiu amb crítiques desproporcionades.

De fet, Mas no va pair gens bé aquesta falta de consens i va assegurar que respon a la voluntat d'"intentar enderrocar el Govern". "La reunió va ser molt millor del que alguns van explicar. Que ja és gros", va deplorar. Segons la versió de Mas, els objectius es van acomplir i totes les forces van assistir-hi amb una actitud "positiva i constructiva". Una versió coincident amb les d'altres membres del Govern i del partit, com la vicepresidenta, Joana Ortega, o el número dos de CDC, Oriol Pujol, però totalment oposada a la dels altres partits, unànimament crítics amb el resultat de la reunió.

Va obrir foc el primer secretari del PSC, José Montilla, que va seguir el mandat dels seus alcaldes d'endurir el discurs contra el Govern. Segons l'expresident, la cimera va ser un "fracàs". Va defensar que hi van assistir sense postures immobilistes i a la recerca d'acords -fins i tot va reivindicar-ne la paternitat com un dels punts pactats amb CiU per permetre investir Mas- però va lamentar que la reunió estigués preparada "malament i amb poc treball previ". "Quan l'oposició és més responsable que el Govern, el país va sense rumb", va lamentar.

Duresa d'ICV, tebior de PP i ERC

L'únic que va subscriure aquesta contundència va ser el secretari general d'ICV, Joan Herrera, que va denunciar un "adoctrinament neoliberal". En canvi, PP i ERC van mantenir un to més moderat. La presidenta dels conservadors a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, també creu que el resultat va ser "insuficient", però va censurar que el PSC hi assistís amb la voluntat d'arribar només a un "acord de mínims" i després el critiqui. El president d'ERC, Joan Puigcercós, va definir la reunió com "un acte de propaganda del govern de CiU" però va valorar positivament el document de treball inicial i, en tot cas, va deplorar que s'aigualís, en especial pel que fa a l'apartat sobre pacte fiscal que ERC vol abanderar.

I pel mig, moltes qüestions que la cimera va fer paleses i que caldrà afrontar en els pròxims mesos.

Tràmit dels pressupostos

La recerca d'aliats per aprovar els pressupostos serà una de les prioritats de Mas durant els mesos vinents i la cimera era clau per detectar coincidències programàtiques i aplanar el camí. Oriol Pujol va assenyalar ahir com a candidats a esdevenir aliats el PSC, el PP i ERC, perquè "tots tres són molt conscients de la delicada situació", però Montilla va marcar distància. Va afirmar que no els votaran si mantenen la "deriva neoliberal". El no del PSC satisfà les altres dues forces, que van oferir-se a Mas. Fer compatible ser decisius sense desdibuixar-se és el repte de Puigcercós i Sánchez-Camacho.

El paper del Carec

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica -Carec- va quedar qüestionat quan Mas va obviar gran part de les seves propostes més liberals de cara a la cimera a fi i efecte d'afavorir el consens. Quan va nomenar els seus membres, el president ja en coneixia els perfils marcadament liberals, però la cimera va encomanar-los elaborar sis noves propostes per d'aquí un mes. Si acabessin també en un calaix, el Carec perdria legitimat.

Marc competencial

Bona part de les propostes que es van discutir a la cimera es refereixen a competències estatals, com la legislació laboral, la fixació dels tipus de l'IVA, l'IRPF, l'impost de societats o la gestió aeroportuària. Un membre del Carec explicava a l'ARA que si haguessin hagut de fer recomanacions només en aspectes que la Generalitat pot regular "haurien cabut en un sol full". La capacitat d'incidir en aquestes matèries es limita a dur la unitat d'acció catalana a Madrid per forçar modificacions legislatives, una estratègia que fins ara ha fracassat sempre.

Calendari per al pacte fiscal

Tot i que semblava que el Govern volia ajornar fins al 2012 el debat del nou model de finançament, va donar suport a la constitució d'una comissió sobre el concert al Parlament, i la cimera va imposar el 31 d'octubre com a data límit perquè la comissió acabi la feina. Les conclusions de la cimera, però, no recull les concrecions sobre el pacte fiscal que sí que contenia el del Carec i l'esborrany de Mas.

Entitats financeres

Tothom coincideix que les dificultats de crèdit són un dels problemes principals de les empreses. Tot i això, i com va lamentar Ciutadans, qui té la capacitat per resoldre el problema, les entitats financeres, no van ser-hi. Una mancança greu, en especial quan l'Institut Català de Finances tampoc va aparèixer com l'alternativa pública a la seva falta de recursos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT