Publicitat
Publicitat

AJUSTAMENTS A LA FUNCIÓ PÚBLICA

El Govern no abonarà l'IRPF i la seguretat social a Madrid si Catalunya no rep els 759 milions que li deu

Mas admet "l'error" en la nòmina de Nadal

Artur Mas lamenta "l'error" en les nòmines dels funcionaris, que pot minar la "credibilitat" del Govern. Per poder complir amb ells amenaça de no pagar els impostos a Madrid, que deu 759 milions.

La retenció de l'IRPF d'una paga extra ajornada als empleats del sector públic és un capítol que va sulfurar dimecres els que van patir la mesura i els sindicats. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es va disculpar per no haver informat prèviament d'aquestes conseqüències de les últimes mesures d'austeritat de la Generalitat, però ahir el president, Artur Mas, va anar més enllà. Va afirmar en la cerimònia dels Premis Nacionals de Cultura que no s'ha produït un "problema de comunicació", sinó un problema "de fer les coses bé o no tan bé".

Un incòmode sotrac d'un govern que, segons acostuma a subratllar Mas, "sempre diu la veritat". Per aquest motiu, el president va lamentar que episodis com aquest puguin trencar "la línia fina de credibilitat" de l'executiu. "Quan un govern comet un error, el que ha de fer és disculpar-se, reconèixer-ho i fer entendre que els compromisos es mantindran", va afegir, en relació als "sacrificis" que es van demanar als empleats públics. No va renegar, però, de la mesura en si, tot i assegurar que els empleats "acabaran cobrant el 100% del que se'ls deu".

Qui no se sap quan rebrà el que li pertoca és la Generalitat, que encara espera de l'Estat els 759 milions de la disposició addicional tercera, un incompliment que ha obligat a noves mesures d'austeritat, com ajornar la paga extra als seus treballadors. La "crisi de liquiditat" que pateix la Generalitat "no és cap exageració", va afirmar al Parlament Mas-Colell. I les mesures que estan implantant per afrontar-la són clares, va defensar. Tant com aplicar el "tancament de caixes transitori" -com va definir ell mateix- que li havien reclamat ICV, ERC i SI.

De moment la mesura és amistosa, però si aviat no hi ha acord amb el nou govern central, es mantindrà. Quan fa dues setmanes l'incompliment de l'Estat amb Catalunya va fer evident la manca de liquiditat del Govern, Mas-Colell va fixar com a prioritaris els pagaments de les nòmines i els pagaments als proveïdors, i va optar per frenar qualsevol transferència d'impostos a l'executiu central. L'executiu central temporal, encara socialista, va permetre que no pagués l'IRPF del novembre i li va ajornar l'abonament al 20 de gener, quan haurà de fer front també al de desembre. Ara, però, és quan cal pagar la seguretat social de l'octubre -s'abona dos mesos més tard- i Mas-Colell es troba amb el mateix problema.

L'Estat té la paella pel mànec

Fins ara la Generalitat havia negociat amb el govern en funcions, però ara caldrà seure a parlar amb els responsables polítics de l'executiu de Mariano Rajoy. El Govern té clar que, amb acord o sense, no pagaran si no es desbloquegen els 759 milions, un incompliment que Mas-Colell veu "dramàtic" i que ha provocat un "xoc devastador en la tresoreria". Tot i això, qui té la paella pel mànec és Madrid, ja que, si el Govern actua unilateralment, li pot restar la quantitat corresponent de la transferència de recursos del gener i una mica més en concepte de multa. "Ens ho descomptaran, però, en fi, servirà per passar unes setmanes", va acceptar el conseller, que va afegir que "les tresoreries es gestionen així".

Les explicacions de Mas-Colell no van frenar les crítiques de l'oposició, que va seguir rebutjant les retallades als treballadors del sector públic. Així, PSC, ICV-EUiA, ERC, SI i C's van subscriure una iniciativa per portar al Consell de Garanties Estatutàries el retard del 20% de pagament de la paga extra de Nadal. Un pagament que ahir Mas-Colell no va poder garantir per al 2012, ja que "la situació pot empitjorar bastant". "Jo mai dic res segur: ho espero, però no ho garanteixo", va puntualitzar. Una decisió que, segons la majoria de l'oposició, pot ser il·legal i vulnerar l'Estatut i la Constitució. El PSC -l'últim a subscriure la iniciativa- també ha demanat la compareixença del conseller al Parlament.

Els únics membres de l'oposició que no van fer costat a aquests partits van ser el PP i Joan Laporta. Els populars van argumentar que la iniciativa no és una mesura eficient per resoldre el problema, i han preferit consultar en solitari a l'Agència Tributària si és legal la retenció de l'IRPF de la discòrdia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT