Mas afronta el primer debat amb l'oposició desarmada
BarcelonaNo sembla que Artur Mas hagi de tenir gaires dificultats per superar el seu primer debat de política general de la legislatura. Tot i no tenir majoria absoluta, i amb una crisi econòmica galopant, el president de la Generalitat té prou recursos parlamentaris per sortir-ne airós. La resta de partits es mostren crítics amb la gestió d'aquest primer any de govern nacionalista, però sense que la sang arribi al riu. És més, tant el PSC com el PP i ERC obren la porta a arribar a acords amb CiU. Ara com ara, Mas no té alternativa de govern i la crítica radical només anirà a càrrec d'ICV i del grup mixt.
El Govern intentarà correspondre als gestos del PSC i ERC aprovant conjuntament alguna resolució: la de la immersió lingüística es dóna per feta. Però aquest acostament no anirà més enllà per no irritar el PP, de moment, soci preferent dels nacionalistes i partit que en teoria haurà d'aprovar els pressupostos del 2012, tret que les relacions entre nacionalistes i republicans facin un gir radical, cosa que ara com ara no sembla prou madura. Caldrà esperar el resultat del 20-N per veure si CiU canvia realment d'aliats o continua amb el PP.
El president de la Generalitat encara treballava ahir amb el seu discurs, que no acabarà de tancar fins aquest matí. Mas no és un home de fer discursos escrits, prefereix fer-los amb notes, però aquesta vegada l'haurà de portar escrit, ni que sigui per la premsa. El discurs del president de la Generalitat té quatre parts. La primera, amb la situació econòmica del país i el manteniment de l'estat del benestar, en la qual farà especial incidència en les mesures de creació d'ocupació per sortir de la crisi.
El segon bloc del discurs el centrarà en l'educació i la formació, en què desgranarà mesures concretes per combatre el fracàs escolar. Mas té un especial interès en aquests dos punts per desmentir que les retallades del Govern estiguin desballestant l'estat del benestar i perjudicant els sectors socials més desafavorits. Després, en tercer lloc, hi haurà un capítol sobre autogovern centrat en el pacte fiscal en el marc de la transició nacional cap al dret a decidir. Fonts del Govern van explicar ahir que Mas revisarà les prioritats del seu discurs d'investidura i que situarà el pacte fiscal com a "icona" de la transició nacional, accelerant la seva reivindicació.
Immersió lingüística
Finalment, una quarta part del discurs serà específica sobre la preservació de la identitat, centrat en la llengua, després que els últims mesos hi hagi hagut la polèmica amb la immersió. Mas portarà sota el braç l'acord amb les majors que va presentar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per millorar l'oferta de cinema en català com a exemple d'èxit de la seva gestió.
A partir d'aquí, l'oposició exposarà les seves crítiques, tot i que sense poder bastir una alternativa al projecte de CiU, ja que l'eix que unia l'antic tripartit s'ha trencat amb el canvi de direcció d'ERC. A més, el procés precongressual del PSC fa que la posició del cap de l'oposició, Joaquim Nadal, passi per una situació d'interregne, ja que ni ell sap si acabarà la legislatura en aquest càrrec. Sigui com sigui, el PSC centrarà les crítiques contra un Govern "sense rumb i sense lideratge", segons va explicar ahir Miquel Iceta després de l'executiva del PSC. Els socialistes veuen "greus errors de gestió" en un executiu que ha acabat sent, diuen, "el govern dels millors que he trobat". Amb tot, Iceta no descarta acords en determinades qüestions perquè el PSC afronta el debat amb una "disposició oberta".
Precisament CiU ja va començar a sondejar un possible acord amb ERC la setmana passada amb un dinar entre Oriol Pujol i Joan Puigcercós per pactar resolucions sobre la llengua, el concert econòmic i el dret a decidir. Puigcercós va avançar ahir que demanarà més claredat a Mas sobre què vol dir quan parla de pacte fiscal.
Pel que fa al PP, Alícia Sánchez-Camacho ja va avançar que la posició del PP serà "constructiva", i els únics que faran crítica frontal seran ICV, que, en paraules de Joan Herrera, denunciaran l'augment de l'atur durant aquest principi de legislatura i explicaran que l'autèntica transició de Mas són les retallades socials.
