BarcelonaMàxima prioritat del Govern, la recuperació econòmica i la creació de feina. Ho va deixar ben clar el president de la Generalitat, Artur Mas, en el seu primer missatge de Cap d'Any adreçat al país. Però va alertar que precisament per això no és moment d'atrinxerar-se en la queixa i fiar-ho tot a les institucions, sinó que aquesta contesa vol també la implicació activa del país en tota la seva dimensió. "No és hora d'hiperexigència cap als altres, sinó de l'autoexigència cap a nosaltres mateixos. No és hora només de reclamar drets, sinó de compartir deures". En definitiva, és el moment de la responsabilitat compartida, del retorn la consciència col·lectiva per aixecar el país. Aixecar-lo, però en cap cas intentar recuperar "temps passats que no tornaran".
Així, el nou president va reclamar un "canvi de mentalitat" per no viure "instal·lats en la nostàlgia" d'un temps i d'un paradigma econòmic (l'economia especulativa) que ja és el passat. Deixant de banda el seu to més liberal dels darrers dies (que és també l'ADN econòmic del Govern), va fer una crida a la responsabilitat col·lectiva dirigint-se explícitament als catalans amb "més possibilitats o més capacitats". Era una apel·lació al "deure moral" d'aquests ciutadans perquè posin els seus coneixements i temps a disposició dels més afectats per les adversitats. La recompensa, "ser útils als que més ho necessiten". Però a la crida hi va donar dimensió patriòtica: "La suma d'esforços ens farà més grans com a nació i millors com a persones".
Ni miracles ni dreceres
El seu predecessor, José Montilla, ja es va curar en salut en el traspàs de poders. Va optar per la transparència i va mostrar a Mas la cruesa de la situació econòmica de la Generalitat: 40.000 milions de deute i un dèficit per damunt del previst. I va fer efecte. Això i el traspàs de competències impecable -reconegut pel Govern sortint i pel nou- de l'última setmana. No va fer ni una referència als seus predecessors (tampoc a Pujol, de qui, això sí, va recuperar l'hàbit de fer el discurs a Palau) ni al llegat del tripartit. Al contrari: "No és hora de defugir responsabilitats, sinó d'entomar-les".
Això sí, per sortir de la crisi (paraula que va evitar), va deixar clar que no hi ha "miracles ni solucions màgiques", com tampoc "dreceres". L'únic camí, segons Mas, és "treball dur, esforç, sacrifici, imaginació, creativitat" i "moral de victòria", malgrat que ve un 2011 "difícil". "No tingueu por", va clamar el president que, en un final volgudament èpic, va citar un fragment d' El cant de la senyera : "Volarem com au galana per damunt del nostre anhel".
En un intent també d'injectar moral i autoestima, el president va reivindicar el "dret" a creure en les pròpies capacitats. I, a més, va remetre's a la història per valorar que, malgrat tot, hi ha país: "Catalunya, en els moments més complicats i adversos, sempre ha trobat la manera d'aixecar el cap". I ara no en serà l'excepció. "Trobarem l'energia i les persones per aixecar el país i enlairar el nostre esperit".
Reacció a les amenaces
Però malgrat les referències obligades a la crisi, no va voler deixar enrere la tensió en matèria d'identitat nacional, conscient que és dipositari d'un vot obertament i desacomplexadament sobiranista que, d'entrada, li reclama com a mínim l'èpica que li ha mancat a Montilla.
És temps "d'incerteses i amenaces" a la realitat nacional i a la identitat cultural i lingüística pròpia. Després que en el discurs d'investidura proclamés l'inici d'una transició nacional cap al dret a decidir, ahir va lamentar l'actitud cap a Catalunya 30 anys després de la restauració democràtica: "La incomprensió i l'hostilitat cap a la nostra personalitat col·lectiva i la nostra identitat cultural i lingüística haurien d'haver quedat superats en una democràcia consolidada. Dissortadament no és el cas". Només en començar el missatge es va encomanar als símbols d'autogovern, "d'existència mil·lenària com a poble, com a cultura, i de la voluntat de la nació de mantenir la seva identitat i regir el seu futur".
No es va estar de deplorar els tòpics que persegueixen la demanda de més autogovern, més bon tracte fiscal i les accions d'afirmació de la llengua i la cultura. Va afirmar que Catalunya, al capdavall, reivindica més autogovern perquè "estima la llibertat", i vol un tracte fiscal més just perquè "valora l'esforç".
A Mas no se li escapa la dificultat dels reptes en matèria d'autogovern que ell s'ha fixat durant la campanya que l'ha portat a la presidència de la Generalitat. Escaldat pel procés estatutari, va fer una crida a "reaccionar" amb "serenitat i fermesa" però també amb unitat catalanista. "Cal fer-ho tots junts, mirant més el que ens uneix que el que ens separa" Va recórrer a l'èpica i al símbol també a l'hora de triar l'espai des d'on dirigiria el primer missatge televisat. Si Montilla va optar per fer-ho cada any en un nou equipament construït pel Govern, Mas va recuperar la iconografia (també religiosa, marca de la casa) de Palau. Concretament la sala gòtica de la Verge de Montserrat, i "presidits per Sant Jordi, patró del país". Arrels per rearmar-se davant l'embat.
