Publicitat
Publicitat

L'AGENDA NACIONAL Crònica

El president fa palès que no comparteix la idoneïtat de la consulta de Barcelona

Mas assumeix el desgast pels dubtes sobre el 10-A

Artur Mas ha dit en més d'una ocasió que ell votaria en un hipotètic referèndum d'autodeterminació, i la majoria de dirigents del seu partit, CDC, han tingut una participació activa en les consultes populars sobre la independència. Pot resultar estrany (fins i tot decebedor per a alguns) que el Govern es mogui ara en una calculada ambigüitat i Mas, ja investit president, expressi que té un "dilema" perquè no ha decidit encara si votarà el 10 d'abril a la consulta de Barcelona. El portaveu del Govern, Francesc Homs, afirma taxatiu: "Les consultes no són al nostre programa i, per tant, ningú ens pot exigir un compromís explícit". Tot plegat pot semblar que respon a la improvisació, però no és així. Tot està molt meditat i respon a una estratègia. De fet, es tracta d'una dramatització teatral en tota regla.

D'entrada, el Govern de Mas ja ha pres una primera decisió: marcar distàncies amb la consulta de Barcelona (l'única que és políticament rellevant), no involucrar-s'hi i expressar públicament i obertament els seus dubtes. És evident, i així ho assumeixen, que això els pot comportar cert desgast entre l'electorat sobiranista que els va votar el 28-N. Però en el càlcul de guanys i beneficis la conclusió és clara: la clau de l'èxit de CiU rau en la seva capacitat per fer equilibris i moure's en la indefinició, i aquesta és, ara per ara, la prioritat. A més a més, hi ha una dada que no passa desapercebuda ni al Palau ni a la seu de CDC: els diputats explícitament independentistes han passat de 21 a 14. I això són dades incontestables.

Sense pressa per decidir
Però fins quan podrà mantenir Artur Mas la incògnita de la seva participació a la consulta? Doncs fins que ho cregui convenient. No hi ha pressa. L'important és que a la societat li ha de quedar clar que, prengui la decisió que prengui, li ha costat molt, ha hagut de sospesar pros i contres. L'espera i el suspens, doncs, es plantegen com a part indestriable d'aquesta escenificació presidencial.

Un cop se sàpiga el desenllaç final començarà la segona part sobre una premissa molt clara: perfil baix. Així, si Mas finalment es decideix per votar (la decisió contrària potser tindria massa costos), és molt improbable que es tracti d'un vot presencial i envoltat de càmeres de televisió. Al vot del president se li donarà un tractament quasi clandestí, sense ostentació. Un vot avançat és una possibilitat molt certa, tot sigui per mantenir l'ambigüitat fins al final. En el fons es tracta també de blindar Mas davant d'un possible resultat amb baixa participació. Es tracta, doncs, de tota una operació perquè el crèdit d'Artur Mas davant de la població en general, i també de cara enfora, quedi incòlume.

President abstencionista?

Però com dèiem, un cert desgast és inevitable. El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, es mostra sorprès amb l'actitud del president i considera que si decideix no votar "ens deurà una explicació, perquè això només té un nom en democràcia: abstencionisme".

Les pressions perquè Mas es decanti per la participació també vénen de dins. El director de la Fundació Catdem, Agustí Colomines, ha opinat que no votar seria "un error", i centenars de militants que participen en l'organització de les consultes esperen amb ansietat la decisió.

Una prova dels difícils equilibris interns del Govern és la decisió de la vicepresidenta, Joana Ortega, de cedir urnes als organitzadors de la consulta. Dissabte passat, en una entrevista a l'ARA, declarava que "no es pot donar cap mena de suport logístic" a aquesta mena d'actes. Ara, però, després d'unes pertinents consultes jurídiques ha conclòs el contrari, aconsellada també pels alts càrrecs de Presidència.

La resta de membres del Govern també esperen la decisió de Mas. Tot i que la postura oficial és que cada conseller tindrà llibertat, la consigna general serà la de fer el mínim soroll possible per no oferir una imatge de divisió interna. L'objectiu és passar el tràngol i girar full per continuar, al seu ritme, amb la "transició cap al dret a decidir".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT