BARCELONA"La reivindicació ja no té preu". Aquesta és la idea que Artur Mas exposarà avui a Mariano Rajoy en la seva primera reunió a la Moncloa. Ja no es tracta de regatejar una o dues competències, ni tan sols d'exigir un compromís de pagament dels 1.450 milions del fons de competitivitat del finançament o dels 759 de les infraestructures de l'Estatut. I el pacte fiscal és necessari i irrenunciable però pot esperar. Ara es tracta de buscar un altre clima, de posar les bases perquè la relació de Catalunya amb Espanya no es degradi més del que ho ha fet en els últims anys, i això passa per singularitzar-ne el tracte fiscal i respectar-ne l'autogovern.
En les mesures econòmiques, Mas i Rajoy no discrepen, tot i que hi ha en l'aire temes concrets com el tiquet moderador sanitari o la taxa turística. Com feien notar ahir des de la Moncloa abans de la reunió "protocolària", i agraïts com estan pel sí incondicional de CiU a les primeres mesures econòmiques, no hi ha problema i el clima cordial està garantit. Com a mínim serà similar al que ahir va presidir la trobada entre el president espanyol i el líder del PNB, Iñigo Urkullu. Rajoy vol el suport dels nacionalistes bascos i catalans, que considera qualitatiu.
La Generalitat fa setmanes que intenta assegurar l'èxit de la reunió i que dóna per fet que assumptes com el pagament dels 759 milions són qüestió de setmanes i que no cal fer-ne un cavall de batalla públic. "Hem treballat per no quedar atrapats i no convertir la reunió en un festival de retrets", asseguren.
Un trumfo contra l'aritmètica
Però el que inquieta Mas i la societat catalana és que, un cop més, les reivindicacions de fons i específiques s'aparquin amb el pretext de la crisi. I ara toca el pacte fiscal en la línia del concert, al qual donen suport formalment CiU, ICV-EUiA i ERC. El president té, però, l'aritmètica en contra per fer realitat la promesa electoral de dotar Catalunya d'un sistema que permeti recaptar i gestionar els tributs i pagar a l'Estat una quota de solidaritat pactada bilateralment fora del "règim comú".
La necessitat d'arribar a acords també amb el PP a Catalunya i la majoria absoluta dels conservadors espanyols a Madrid no l'acompanyen. Però el president té un gran trumfo: la unitat entorn de la necessitat d'un nou finançament que deixi d'escanyar el creixement de Catalunya i el seu ajustat model de benestar. Així es va plasmar ahir, hores abans que Mas enfili el camí de la capital espanyola, en un simbòlic acte a l'Ateneu Barcelonès amb els presidents de Foment, de la Societat Econòmica d'Amics del País, de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i els líders de CCOO i UGT, i en les paraules dels dirigents del PSC, que van tirar aigua al vi dels recels que fins ara tenien amb el pacte fiscal en la línia del concert.
Mas no anirà de farol si entre els seus rocs a la faixa hi posa els socialistes catalans. Una estona abans que el president de l'Ateneu, l'economista Francesc Cabana, obrís l'acte demanant que la unitat política "sigui un fet", la portaveu adjunta del PSC al Parlament, Laia Bonet, va dir que estaven disposats a "parlar i escoltar amb bona actitud". I a l'Ateneu, Joaquim Nadal i la portaveu econòmica, Rocío Martínez-Sempere, aplaudien la partitura interpretada pels agents socials.
Els oradors a l'Ateneu van coincidir en el model singular i a limitar la solidaritat. Els sindicalistes es van apuntar al concert però també van avisar que si el tema es resol no pot ser l'excusa per fer dúmping fiscal o relaxar més el combat al frau fiscal. El concert, com van dir Pepe Álvarez i Joan Carles Gallego, ha de dinamitzar l'economia i mantenir l'estat del benestar. El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va demanar que servís per atreure la inversió i sentenciar que el model vigent ja no és sostenible.
Donar suport a les institucions
Miquel Roca, dels Amics del País, va fer la intervenció més política assegurant que la Constitució, que va coredactar en nom de CiU, no veta el concert català, i va afirmar que toca respectar el dret a decidir i donar suport al Govern i al Parlament.
Mas arrossega decepcions com les de l'Estatut o l'aeroport, però pot tornar a exhibir una certa unitat i lliurar batalla. I assegura que exposarà a Rajoy tot el catàleg reivindicatiu sense rebaixes. Busca un tracte d'igual a igual i no pensa en el fracàs. Si més no d'entrada.
