Publicitat
Publicitat

TISORADA EN EL PRESSUPOST CATALÀ

El president posa ordre al Govern i es nega a retallar més del 10%, però si Zapatero falla no té pla B

Mas carrega les tintes exigint a Madrid que pagui

Una de les crítiques que sovint rep el Govern és que la seva política comunicativa té certes llacunes -una característica compartida amb l'anterior executiu-. En el cas de la gestió de la informació dels últims dies relativa a la retallada pressupostària se n'ha vist un nou capítol i ahir el mateix president, Artur Mas, va haver d'improvisar una roda de premsa per posar ordre i fixar un discurs únic i diàfan per al Govern. Tot i que diversos membres de l'executiu ho havien posat en dubte, Mas va assegurar que no està disposat a retallar més d'un 10% el pressupost, una xifra que ja suposa un "sacrifici molt dur". Ni farà el que li va demanar Zapatero dilluns a la Moncloa, ni seguirà el consell d'Elena Salgado d'apujar impostos. Va posar l'accent en què, per sortir de l'atzucac, ha de ser l'Estat qui aporti els recursos que permetin a la Generalitat complir amb l'objectiu de dèficit. El president planteja un pols important a Madrid, ja que va admetre que no té pla alternatiu si Madrid no paga i que llavors s'entraria en un "cul de sac".

El desgavell va començar dimecres al vespre amb la filtració per part d'una agència d'un comentari de Mas en el qual explicava que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, li hauria demanat una retallada més severa. Aquest fet va disparar les alarmes, ja que desmentia que la reunió de dilluns entre els dos mandataris hagués anat tan bé com es va explicar posant l'accent en els 759 milions aconseguits per les infraestructures sobre els 2.000 milions que es pretenien.

La qüestió es va enredar quan l'endemà el conseller d'Interior, Felip Puig, va investir-se portaveu econòmic obrint la porta a reduir fins al 12% el pressupost de la Generalitat en una entrevista radiofònica. Aquesta declaració posava en perill l'estratègia negociadora de la part catalana, que pretenia forçar Madrid a fixar en 16.000 milions les transferències per al 2011 amb l'amenaça que, si la quantitat era inferior, el Govern no podria reduir més la despesa i, per tant, no podria assolir el nivell de dèficit pactat amb totes les comunitats i posaria en risc l'economia espanyola sencera.

El departament d'Economia va matisar aquella tarda que l'objectiu era obtenir a través de la negociació amb l'Estat els 1.350 milions del Fons de Competitivitat del finançament i, només com a segona opció, contraure encara més el pressupost.

Al final, ni una cosa ni l'altra. Però tampoc apujar impostos. Mas no tenia previst comparèixer ahir, però les circumstàncies l'hi van obligar. Després de la primera reunió del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement, va convocar la premsa amb només una hora de marge. Calia posar ordre, agafar el timó i recuperar i unificar el missatge per fixar el rumb de les negociacions. Obviant intencionadament les declaracions del dia anterior, Mas va assegurar que "la posició del Govern és molt clara" i que ja li va fer saber a Zapatero que realitza "un gran esforç retallant un 10%". I va sentenciar: "No podem anar més enllà i l'Estat ha de garantir els ingressos".

Amb aquestes declaracions, Mas posa la pilota a la teulada de Madrid perquè Catalunya quadri números. El pressupost de la Generalitat preveu "entre 2.500 i 3.000 milions d'euros menys" que el 2010 i "això no és xavalla", va assegurar Mas. És un esforç que dubta "que faci un altre territori de l'Estat espanyol", va afegir. En definitiva, doncs, que el dèficit català arribi a representar l'1,3% del seu PIB a finals d'any "depèn del Govern amb la reducció de la despesa i del govern espanyol pagant els ingressos" que preveu l'acord de finançament.

El problema rau en què els 1.350 milions en joc es refereixen a la partida corresponent al Fons de Competitivitat del 2011, una quantitat que, segons l'executiu espanyol, el model pactat els permet pagar el 2013. I Mas va avalar aquesta interpretació, ja que va recordar que CiU va votar en contra de l'acord de finançament, entre altres motius, perquè "no quedaven clares les quantitats".

Una dificultat afegida és que els pressupostos espanyols del 2011 no preveuen aquesta quantitat -per a cap comunitat autònoma-, cosa que complica encara més les negociacions. Per aquest motiu, arran de l'oferiment del PSC de fer costat al Govern per aconseguir el finançament íntegre i evitar més retallades, Mas va acceptar que "tot allò que la resta de partits facin serà benvingut", però també va recordar que els socialistes catalans van votar uns pressupostos que ignoren el pagament.

Mas no amaga el pessimisme
Per tot això, el realisme el porta a sospitar que "els diners no vindran" i accepta que aviat es poden trobar en un atzucac. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va reforçar la tesi de Mas segons la qual no poden aprimar més els comptes: "Hi ha molts compromisos plurianuals que corresponen a programes executats, i també hi ha Sanitat i la llei dependència". "Ja no resultarà gens fàcil reduir un 10%", va insistir.

El Govern s'ha conjurat per retornar, sense fissures, a l'estratègia original de no cedir davant Madrid i exigir, de la manera que convingui, els diners pendents a més d'ampliar el deute. Tanmateix, un dia de declaracions descontrolades ja han fet saber a l'Estat que l'executiu de Mas està disposat a cedir. Les negociacions seran més difícils a partir d'ara. Jugar amb les cartes marcades és molt complicat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT