Publicitat
Publicitat

CRISI DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

El president demana unitat als partits catalans per defensar a Madrid el pacte fiscal

Mas compensa les retallades amb un nou impost als rics

El president Mas ha fet des del primer dia un gran esforç de pedagogia per justificar les retallades per l'enorme dèficit heretat del tripartit. I ha fet de la defensa de l'austeritat el seu leitmotiv principal, un segell particular que, a més, concorda perfectament amb la seva manera de ser, al·lèrgic com és a tota ostentació i luxe. Tot i això, la coherència del relat governamental perillava per dues vies d'aigua que ahir Mas es va afanyar a tancar per no oferir flancs oberts a l'oposició d'esquerres.

D'una banda, la supressió de l'impost de successions als més rics en un context de fort ajust social. I de l'altra, la polèmica gestió del PIRMI, en què s'ha qüestionat la sensibilitat social del Govern. Ahir Mas va taponar aquestes vies. "Són temps d'un major compromís i esforç per part de tots, però de manera especial, d'aquells que tenen una major capacitat econòmica", va dir abans d'anunciar que promourà un impost temporal a les grans fortunes. El president va voler subratllar que es tracta d'una proposta "que és clara i oportuna des d'un punt de vista pedagògic", més que no pas pels seus efectes pràctics. Això és així perquè el Govern vol que aquesta figura impositiva la creï Madrid (per no provocar discriminacions), i ha inclòs la demanda en el programa electoral de CiU. El PP, però, ja ha advertit que no vol crear cap impost nou.

Per la banda social, Mas es va comprometre a oferir més seguretat jurídica a les persones en perill de desnonament. En concret, es modificarà la llei de consum per situar com a clàusula abusiva la fixació dels interessos de demora quan superin 2,5 vegades l'interès legal del diner. Dos gestos encaminats a fer més digerible l'amarg xarop de les retallades socials.

Herència tripartida

Artur Mas sap que aviat ja no ho podrà fer (la memòria ciutadana és curta), però ahir encara va burxar en el forat de 8.400 milions que va deixar el govern d'esquerres. "Una desviació del 75% [en el dèficit permès] que no es pot considerar un marge d'error normal". En aquest sentit va defensar l'equilibri pressupostari com a norma, perquè "cada generació hauria de pagar la seva hipoteca", i va alertar de la pesant llosa que suposen els interessos del deute acumulat, que passaran de 1.478 milions d'euros el 2011 a 2.244 el 2012. Aquesta serà, va dir, l'única partida que pujarà en els pressupostos de l'any que ve. Aquesta situació dramàtica de les finances catalanes també obliga Mas a incomplir bona part de les seves promeses fiscals, sobretot la de retornar al seu nivell anterior les últimes pujades que el tripartit va aprovar per al tram autonòmic de l'IRPF a les rendes més altes, l'impost de transmissions patrimonials i el d'actes jurídics documentats.

Mas fins i tot va admetre que la supressió de successions havia estat una "excepció", ja que era un "compromís àmpliament conegut per la ciutadania". Mas fins i tot va flirtejar amb el tabú del copagament sanitari, igual que havia fet al matí el seu conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

El president va enumerar totes les mesures d'estalvi que ha posat en marxa el Govern seguint la fórmula de "fer més amb menys". Un bon exemple d'aquesta situació, va assenyalar, ha estat l'inici del curs escolar, en què amb els mateixos mestres s'han atès 29.000 alumnes més. Mas va tenir paraules d'agraïment per al col·lectiu d'ensenyants (que aquest curs fan una hora més d'aula), que després va fer extensiu a metges (en peu de guerra per l'ajust a la sanitat pública) i als mossos, sobretot per garantir el funcionament del Parlament el dia del bloqueig dels indignats .

Unitat a Madrid

Mas va fer, en la línia del que ja ha repetit en diversos escenaris últimament, una descripció molt crua de les relacions Catalunya-Espanya. "La via constitucional i la via estatutària estan exhaurides", va etzibar mirant cap a la bancada socialista, i per tant s'imposa un canvi de paradigma. Ara ja no val el peix al cove pujolista (anar esgarrapant cèntims i competències una a una) ni les grans reformes legals que van intentar el tripartit i CiU amb l'Estatut. Ara toca fixar-se un objectiu "d'envergadura" com el pacte fiscal i defensar-lo fins al final sense caure en el regateig de curta volada. Per això va fer una crida a tots els partits per "condicionar la col·laboració catalana amb l'Estat a la consecució d'aquests objectius".

En el fons es tracta un altre cop de posar el PSC entre l'espasa del Parlament i la paret del PSOE. Avui Joaquim Nadal haurà de fer equilibris entre el que és una demanda molt majoritària a Catalunya, la necessitat que la Generalitat administri tots els impostos, i el discurs de la solidaritat interterritorial que Rubalcaba ha recuperat en aquesta precampanya. ERC reclamarà més concreció en el pacte fiscal i el PP més deconstrucció de l'obra del tripartit. Al mig, Artur Mas picarà l'ullet a dreta i esquerra fins que el 20-N li aclareixi el panorama.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT