BARCELONA.La veu del president era una de les més esperades des que divendres va transcendir l'ultimàtum judicial de dos mesos que dinamita l'exitós model d'immersió lingüística a les escoles. Quaranta-vuit hores després, Artur Mas va parlar, i ho va fer amb vehemència i sense matisos durant una visita institucional a Tortosa: el Govern no canviarà ni un mil·límetre la seva política lingüística ni el model educatiu. El president vol mobilitzar tothom -des de la societat civil fins a les institucions- perquè el país actuï en bloc en defensa de la llengua: "Espero i confio plenament que les nostres institucions, començant òbviament pels ajuntaments, també sabran defensar aquest model lingüístic, aquesta preeminència del català, que és l'única manera que tenim que el nostre idioma es mantingui com a nervi de la nostra nació i la nostra cultura".
Mas va parlar del passat -"tenim una llengua més que centenària"-, del present -"ens mantenim fidels i dempeus en defensa de la identitat catalana"- i del futur -"tots els intents fracassaran"-. Tres temps verbals per llençar un missatge clar a tots els que vulguin "marginar la nostra cultura i la nostra llengua". "Per moltes ganes que hi hagi de convertir el català en quelcom residual i provincial hi ha tot un poble, el català, que de manera majoritària i decidida està disposat a lluitar per aquesta identitat", va afegir en un to solemne. "Qualsevol intent xocarà contra la voluntat d'aquest poble català [...], que sabrà defensar la seva personalitat col·lectiva", va repetir. També va declarar: "Nosaltres ho farem des del Govern, i jo ho faré com a president, amb una defensa clara i inequívoca".
Les declaracions del president són com la cirera del pastís que s'ha elaborat aquests últims dos dies en forma de clam a favor del règim lingüístic al sistema educatiu català i dóna pistes que la defensa de la identitat nacional -després de la reforma constitucional aprovada al Congrés- i de la llengua -amb l'ultimàtum del TSJC- tenyiran aquest pròxim Onze de Setembre d'un component reivindicatiu més elevat.
Escoltar la veu del president era esperat, i necessari, però en tota aquesta cançó de l'enfadós hi ha un altre intèrpret que també està condemnat a jugar-hi un paper protagonista. La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és la partitura que aquests dies tothom ha de tocar i el president de l'alt tribunal català, Miguel Ángel Gimeno, va admetre ahir que ells mateixos desafinen: "No puc negar que els termes en què es pronuncia la interlocutòria tenen una amplitud que poden generar dubtes".
Només casos concrets
Segons Gimeno, la secció cinquena del TSJC no pretén que es modifiqui la llei d'educació de Catalunya, de l'any 2009, perquè "ni amb dos mesos seria possible", sinó que es refereix als casos concrets de les tres famílies que van presentar la demanda perquè el castellà també fos llengua vehicular a les aules catalanes. És per això que el president del TSJC va demanar "fugir de tremendismes" i va recordar que "els jutges rares vegades donen ultimàtums".
Les manifestacions de Gimeno avalen la tesi avançada ahir per l'ARA en el sentit que els quatre magistrats redactors de la interlocutòria es podrien haver extralimitat en les seves funcions, ja que l'alt tribunal català no pot obligar a modificar una llei que en el seu moment va rebre el vistiplau del Tribunal Constitucional i que, per tant, només seria aquest òrgan judicial el que podria tombar la llei d'educació de Catalunya (LEC). A això es va referir precisament ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau: "No cal introduir cap canvi perquè la normativa que regula el model està absolutament avalada pels tribunals. La LEC és constitucional". Rigau, que ahir inaugurava una llar d'infants a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), no contempla modificar res de cara a l'imminent inici del curs, el 12 de setembre. "El curs començarà amb tota normalitat normativa en relació al català i amb tota legitimitat", va dir.
Des del departament d'Ensenyament es treballa amb la certesa que aquesta és una batalla que es guanyarà, ja que "trobarem la manera de, jurídicament, reconèixer la validesa" de la immersió lingüística, va assegurar la consellera. Rigau va insistir que el model té l'aval del Tribunal Constitucional a través de la mateixa sentència de l'Estatut i que, passi el que passi, "el defensarem amb fermesa". La titular d'Ensenyament, que no comptava amb aquest torpede a la línia de flotació del seu departament a pocs dies del nou curs, no es va estar, com a bona mestra, de fer pedagogia i insistir que la immersió lingüística "és un model vàlid per a tothom, que garanteix el domini de les dues llengües, ajuda a la convivència i no fracciona la comunitat escolar".
La majoria democràtica
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també es va afegir ahir al debat i, en la mateixa línia que Mas i Rigau, es va posicionar a favor de treballar "des del punt de vista jurídic, polític i social per evitar que unes idees equivocades sobre Catalunya perjudiquin la cohesió social del nostre país". Mascarell, partidari d'esgotar totes les vies possibles abans de fer crides a la insubmissió judicial, va assenyalar que "la democràcia té tots els mecanismes per fer valer la voluntat de la majoria, que és la de defensar el català.
Més tebi va ser el posicionament de la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que en un congrés de notaris a Sitges va admetre que el text de la interlocutòria del TSJC pot portar a "malentesos", però considera que "hem d'acotar correctament el que diu la resolució, sense perjudici de continuar les actuacions per donar compliment a la sentència en els casos d'aquelles persones que han presentat els recursos". El Govern va confirmar ahir que en la reunió del consell executiu de demà s'analitzarà de manera global el conflicte i que l'assessoria jurídica de la Generalitat ja ha començat a elaborar el recurs, que es basarà en la constitucionalitat del model d'immersió.
