Apagada de TV3
Crònica 22/02/2011

Mas no espera que Camps rectifiqui fins a les eleccions

L’apagada de TV3 al País Valencià s’ha convertit en la primera crisi diplomàtica que afronta el Govern. Precisament quan l’objectiu de Mas era normalitzar de forma ràpida les relacions amb el sud.

David Miró
3 min
El govern espanyol va rebutjar el 23 de febrer de 2010 la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. A la imatge, repetidor al País Valencià.

BarcelonaCatalunya té una política exterior, però també necessita d’una “diplomàcia de distància mitjana”, en expressió del geògraf Josep Vicent Boira, per relacionar-se amb els territoris veïns amb què comparteix llengua, cultura i interessos econòmic. Això ho sap el president, Artur Mas, que en l’últim any i mig ha viatjat tres cops al País Valencià per parlar sobretot amb empresaris. Ara, a Palau esperen que la decisió de Francisco Camps d’activar el vot anticatalanista forçant el tancament dels repetidors de TV3 sigui només una estratègia electoral passatgera. Fonts pròximes al Govern consideren que després del 22-M serà més fàcil trobar una solució perquè “són més coses les que ens uneixen que les que ens separen”.

El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va avançar ahir que el president Mas demanarà una reunió al seu homòleg valencià per resoldre la crisi. Duran va qualificar d’“inadmissible” i “incomprensible” la decisió de l’executiu valencià. De fet, Mas ja tenia en l’agenda demanar aquesta reunió, que en principi volia centrar bàsicament en qüestions que susciten consens a les dues bandes del riu Sénia com ara l’impuls al Corredor Mediterrani. Les eleccions, però, i els escàndols que afecten el president Camps representen una distorsió per a aquests plans. Caldrà, doncs, en expressió d’un membre de CiU, “molta fina diplomàcia” per convèncer els populars valencians que renunciïn al seu anticatalanisme ancestral i siguin capaços d’arribar a acords que beneficiïn tothom. Un dels exemples que es posen són les gestions que van permetre la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per blindar la unitat normativa del català. Llavors, però, hi havia un altre president, Eduardo Zaplana, que va arribar a tenir una bona relació amb Jordi Pujol.

El mapa dels Països Catalans

El Govern, però, és conscient que, fins i tot després de guanyar les eleccions, Camps voldrà treure rèdit polític en una negociació on tindrà una posició de força. Sobre la taula hi haurà coses com les subvencions que rep ACPV o qüestions editorials de TV3 com el nom del País Valencià o el mapa del temps que engloba tots els països catalans. “L’única solució és un acord de reciprocitat, sense entrar en els continguts”, afirmen fonts que segueixen de prop aquest conflicte.

La idea és que un cop esvaïda la incògnita electoral, els interessos econòmics comuns s’acabaran imposant. Les cambres de comerç i lobis com l’Associació Valenciana d’Empresaris ja fa temps que treballen perquè totes dues administracions coordinin els seus esforços en pro del corredor. I aquests dies hi ha hagut trucades de preocupació en medis econòmics valencians, on la decisió de Camps no ha agradat.

No fa ni dues setmanes que Camps va coincidir a Brussel·les amb el conseller de Política Territorial, Lluís Recoder, en un acte organitzat pel lobi Ferrmed, que treballa per impulsar les inversions europees a l’eix ferroviari que va de l’arc mediterrani cap al nord d’Europa.

Però no tothom a dins de CiU té tanta confiança en aquesta estratègia ni pensa que serà tan fàcil. Destacats militants sobiranistes de CDC adverteixen que el PP “busca anorrear ACPV i carregar-se tot el teixit cívic catalanista”. Aquests sectors defensen la figura d’Eliseu Climent i la seva feina i, per tant, la necessitat de continuar amb la política de subvencions a aquesta i altres entitats cíviques valencianes com Escola Valenciana, una pràctica que és vista pel PP valencià com una ingerència. Per esvair qualsevol dubte, CiU ja va avançar ahir que donarà suport a la declaració institucional de protesta que aprovi el Parlament.

Una de les incògnites serà el posicionament del PP català. Ahir la seva presidenta, Alicia Sánchez-Camacho, va considerar “molt positiu” que TV3 es vegi al País Valencià i va demanar als dos governs que arribin a un acord de reciprocitat.

Mentrestant, a València el PSPV es va desmarcar de la decisió de Camps. El seu representant al consell d’administració de RTVV, José Ignacio Pastor, va qualificar la mesura d’“autoritària” i va demanar un informe sobre els beneficis d’un acord amb TV3.

Mobilitzacions ciutadanes

Ahir van continuar les mobilitzacions ciutadanes en contra del tancament dels repetidors. Entre 3.000 i 5.000 persones es van manifestar a la plaça de la Verge, a València, i 200 a Barcelona, per reclamar la dimissió de Camps i el restabliment del senyal de TV3.

La crisi entra ara en una fase de paradiplomàcia, és a dir, de contactes discrets per preparar el terreny per a una trobada futura entre els dos presidents. L’equip de Mas té clar que no aniran a veure Camps si no hi ha garantia d’èxit total, i això vol dir, necessàriament, esperar a després de la cita electoral. Segurament, en el guió que ja està escrit, la trobada seria oficialment per tancar acords econòmics i de col·laboració institucional, i només com a cua final s’hi inclouria TV3. Caldrà, però, molta molta diplomàcia.

stats