Publicitat
Publicitat

NOU CICLE A CATALUNYA

El candidat de CiU serà investit avui 129è president amb l'abstenció dels 28 diputats socialistes

Mas no farà passos decisius sense el PSC

Des de la restauració de la Generalitat, i amb l'excepció llunyana de la primera legislatura, els governs de Catalunya han pivotat sobre majories de centredreta (CiU-PP) o centreesquerra (PSC-ERC-ICV-EUiA). Doncs bé, la nova legislatura arrenca sota el signe de la sociovergència. Els dos grans partits catalans van plasmar ahir per escrit un acord d'investidura que deixa molt clar que el futur president, Artur Mas, no farà cap pas important sense comptar amb l'acord del PSC. Aquesta preferència pels socialistes, juntament amb la negativa convergent a acceptar més compromisos per escrit, preconfigura el vot negatiu avui de PP i ERC.

La jugada és rodona per als dos contendents. És el que volien els socialistes, tenir un paper clau i alhora presentar-se com a garantia dels drets socials. Però també CiU, que preferia no haver de mullar-se entre el PP i ERC com a parella de ball. De fet, el pacte d'ahir no tanca cap porta futura amb aquests dos partits, que ja han mostrat per activa i per passiva la seva disposició a jugar un paper al Parlament. Això sí, en la majoria de casos hauran de fer com ahir: fer cua darrere del PSC.

Mas s'hi va implicar
L'acord es va bastir en successives reunions que van començar el mateix dimarts i va acabar amb la participació directa del candidat de CiU, Artur Mas, i de Joaquim Nadal i Miquel Iceta, per la part socialista. El document consta de cinc punts genèrics, però hi ha tres claus per entendre el seu abast polític. El PSC obliga el nou Govern a garantir per escrit que no retallarà les plantilles de mestres, mossos i metges, de manera que es posiciona com a principal defensor del sector públic. És veritat que el programa de CiU no preveia cap retallada d'aquestes característiques, però és igualment cert que Mas s'ha mostrat molt crític amb l'augment del nombre de funcionaris amb els governs d'esquerres.

En segon lloc, el PSC força CiU a comprometre's amb el món municipal, a posar en marxa una llei de finances locals i a impulsar l'Àrea Metropolitana de Barcelona després de les eleccions del 22 de maig. D'aquesta manera els socialistes reforcen el seu rol municipalista i s'asseguren la posada en marxa d'un organisme, l'Àrea Metropolitana, que pot mitigar en algun grau la més que previsible pèrdua de l'alcaldia de Barcelona.

I finalment, el PSC s'assegura una mena de dret de veto sobre totes les iniciatives que suposin un cert desbordament del marc estatutari (vegeu el pacte fiscal) i no ser exclòs de reformes institucionals importants, com la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També resulta curiós que el PSC hagi aconseguit de CiU el que els governs d'esquerres havien negat a la federació nacionalista: la participació en les comissions bilaterals Estat-Generalitat.

El precedent del 1995
Si es compleixen les previsions i Mas surt elegit només amb l'abstenció del PSC, la situació seria molt diferent de la que, per exemple, es va donar el 1995, quan Jordi Pujol va ser elegit en segona volta amb l'abstenció del PSC, PP i ERC, i només els vots contraris d'Iniciativa. En aquella ocasió el PSC, encapçalat també per Joaquim Nadal, ja va deixar clar d'entrada que s'abstindrien, tant a la primera votació com a la segona. No hi va haver, doncs, cap negociació. Ahir les coses van ser diferents. Certament el document és prou vague perquè CiU pugui dir que no ha fet cap concessió programàtica, i el PSC, que ha assolit tots els seus objectius. La lletra importa, però encara és més decisiva la música: la voluntat explicitada dels dos grans pols de la política catalana de no fer cap pas per separat, de parlar sempre abans i, sempre que sigui possible, de prendre les decisions per consens.

Satisfacció al PSOE
Aquest nou paradigma, però, no satisfà tothom a dins del PSC. Un destacat dirigent comentava ahir que amb l'abstenció quedava desdibuixat el perfil opositor del partit. Per contra no hi ha dubte que la decisió va caure molt bé a Madrid. Un dirigent del PSOE comentava, no sense un punt d'ironia, que aquesta notícia "ha estat la millor que ens ha donat el PSC en molts anys".

L'acord entre CiU i PSC deixa aparentment en fora de joc PP i ERC. Els dos partits aspiraven a obtenir el mateix tracte que els socialistes, és a dir, un document de compromisos per justificar l'abstenció, però els convergents no hi estaven gens interessats, segurament perquè les peticions d'uns i altres eren diametralment oposades, i com que CiU no es volia tancar cap porta futura, era millor donar carabasses a tots dos. La realitat és que des del moment en què Mas tenia l'acord amb els socialistes, CiU passava a tenir una posició de força. ERC i PP estaven més interessats a poder-se abstenir que CiU a obtenir aquest gest. I per això els republicans van fer arribar a la direcció convergent vuit punts bastant assumibles, com ara la constitució d'una comissió d'estudi per al concert econòmic, una ponència conjunta per una llei de transparència i pactar junts el reglament de la llei del cinema. Amb el PP no hi va haver ni intercanvi de papers. No és l'hora dels petits. Mana l'eix CiU-PSC.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT