Publicitat
Publicitat

EL PLE DEL PARLAMENT

El president topa amb una amenaçadora Sánchez-Camacho i busca recer en el PSC i ERC

Mas intenta escapar del PP

Qui dia passa any empeny i si de tant en tant hi ha oportunitats per marcar distàncies, millor. És el que devia pensar el president Artur Mas ahir, assegut al seu escó del Parlament, durant la sessió de control al seu govern. Després d'uns dies marcats per la intensitat (econòmica i emocional) dels pactes amb el PP i les fotos amb Alícia Sánchez-Camacho, ahir tocava una mica de tensió a costa de les subvencions a entitats i pau i treva amb el PSC i ERC, sobretot amb aquests últims. Es va fer evident, un cop més, que els grans temes de país, ja siguin el pacte fiscal o les infraestructures, són el gran punt de trobada del catalanisme encara que l'anar fent del Govern respongui a una altra lògica d'aliances, les "preferents" amb el PP, com les definia Joaquim Nadal, el cap de files del PSC.

Joan Puigcercós, d'ERC, alarmat per la voluntat d'alguns dirigents nacionalistes de centrar la negociació del pacte fiscal amb Madrid en la quantitat final que se'n pugui obtenir més que no pas a singularitzar el model, va interpel·lar el cap de l'executiu. Mas el va calmar argumentant que, més enllà de les tàctiques, el que compta i el que queda és el que es vota al Parlament.

Sense canvis en el pacte fiscal

I a la cambra va recordar que no hi ha hagut canvis del que es va aprovar en comissió, a l'espera que el tema arribi al ple. La prioritat segueix sent apostar per un model català propi en la línia del concert. Mas va justificar la prudència a l'hora de fixar terminis per a la recerca "del màxim consens possible".

I què vol dir això? Doncs sumar-hi el PSC i, fins i tot, el PP. Els convergents estan entre sorpresos i preocupats perquè els senyals que emeten els socialistes són molt confusos. Als despatxos de CiU no hi ha gaire fe en la conferència que el dia 29 pronunciarà Pere Navarro, el seu primer secretari, per fixar posició en matèria de pacte fiscal. Segurament no passarà de proposar un model federal per reduir a la meitat el dèficit fiscal. Els sona antic.

Ahir Nadal va optar per la via còmoda: denunciar els acords de ferro CiU-PP i el "doble llenguatge" de Mas. El president va animar-lo, i no sembla que se n'hagi de cansar, a fer pinya pel pacte fiscal i va lamentar que, potser, hi serà fins i tot abans el PP que el PSC. Mas sap que la foto amb Camacho per aquest assumpte clau només serà possible si la proposta catalana es desnaturalitza.

La líder del PP, que ahir ja no donava importància al fet que durant les eternes negociacions del pressupost no es parlés de la retallada d'un 3% de sou als funcionaris, burxava Mas amb les subvencions i exigia i exigia. En les converses de fa uns dies havia proposat reduir un 16% els 577 milions que el Govern aporta a empreses, entitats i altres despeses considerades sumptuoses, des del Cidob fins a les trameses postals i les oficines dels expresidents. Després que Òmnium Cultural hagi fet aquests dies una de les millors campanyes d'afiliació que recorda en el seu mig segle de vida, Camacho amenaçava ahir de no votar la llei d'acompanyament si el Govern no li fa més cas. La seva recepta: "Segueixi l'exemple de Mariano Rajoy i no vagi pels diaris del món dient que el que necessita Catalunya és la independència", va suggerir. Mas va insistir que les posicions de CiU i el PP, per bé que coincidents en temes econòmics, "són discrepants i llunyanes en molts punts de vista".

Aquella vella majoria

Ahir no era el dia del PP. El to del control precedia una votació significativa, la de les balances fiscals. La majoria a quatre que en el seu dia va fer possible enviar un Estatut ambiciós a Madrid reapareixia. I avui tornarà per aprovar un text d'una qüestió estratègica, les infraestructures. CiU, PSC, ICV i ERC donaran suport a una moció dels republicans que demana redefinir el pla d'infraestructures, complir els compromisos de l'Estat en inversió ferroviària (més de 5.000 milions), el corredor mediterrani i el traspàs del Prat. I quan hi ha ambició, el PP ni hi és ni se l'espera. Si més no per ara.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT