Mas justifica les retallades per salvar l'autogovern

BARCELONAEl nou govern de Madrid, que presideix el mut Mariano Rajoy -no bada boca des del 20 de desembre-, fa dues setmanes que va prendre possessió i no ha donat encara cap senyal positiu envers Catalunya o la resta de comunitats autònomes. El missatge que, de manera més o menys coordinada, arriba dels seus ministres és que la situació és greu, que difícilment es compliran els vells compromisos o lleis (en el cas català els 759 milions de l'Estatut pendents des del 2008), que cal acabar amb les duplicitats (sempre que siguin les atribuïbles a les autonomies) i que cal estrènyer més fort encara el cinturó perquè les administracions territorials són les grans generadores de dèficit públic. Artur Mas se'n va lamentar ahir amb agror assegurant que tractar les autonomies "com menors d'edat" que no fan altra cosa que malbaratar diners "és una bajanada i una injustícia perquè és l'Estat qui té més deutes".

Però no va anar més enllà en els retrets a Rajoy. El president no vol un enfrontament obert amb el govern central del PP perquè encara té fe que la seva oferta de pacte fiscal -que espera poder presentar d'aquí uns dies al nou estadant del Palau del Moncloa quan li concedeixi l'entrevista que ja ha demanat verbalment- pugui ser atesa. I evita volar ponts amb el PP tant a Madrid com a Catalunya, on ha de resoldre paperetes com els pressupostos.

Evitar el "col·lapse"

Defuig els enfrontaments, però intueix que ve una forta sacsejada de l'estat de les autonomies amb l'excusa de la crisi. Ho intueix i ho sap perquè va ser ell mateix qui va ordenar votar no a la investidura de Rajoy després de dos dies de debat sense cap concessió. Per això ahir va vincular les retallades -una política de fort ajustament que seguirà almenys durant el 2012- a fer els deures i a complir amb els objectius de dèficit europeu (1,3%). Una manera, va assegurar, d'evitar que Catalunya caigui en el "col·lapse" i sigui "intervinguda" per Espanya.

El president va sostenir que uns comptes sanejats faran injustificable qüestionar el sentit mateix de l'autonomia. En la presentació del balanç d'un any de govern va indicar que ara toca garantir l'ocupació i el benestar, però també l'autogovern. I en aquest últim cas vinculat a l'economia. Per això va assegurar que calia "mantenir la sobirania aconseguida i evitar la intervenció de l'Estat". El president intentava omplir de sentit les retallades i les vinculava a la preservació de la tasca de construcció de l'autogovern dels últims 30 anys. I de les retallades i el risc de la intervenció, "no per part d'Europa sinó d'Espanya", al pacte fiscal, la proposta estrella que encara no abandona.

Està segur que podrà convèncer Rajoy que treure Catalunya del règim comú i dotar-la d'un sistema de finançament similar al del concert foral no "esberlarà" Espanya.

Mas va admetre que és el govern de l'Estat el que políticament (amb la majoria absoluta) i econòmicament (amb competències per emetre lletres del Tresor, per exemple) té la paella pel mànec, però que això, va assegurar, no és motiu suficient per deixar córrer el pacte fiscal malgrat el context de debilitat objectiva. El seu optimisme, va aclarir, anirà a més si Catalunya i els seus partits, especialment un PSC "que hauria de trencar la tònica dels darrers 30 anys", són capaços de convertir el consens social entorn el pacte fiscal en consens polític. "Cal un ampli acord i després posar la proposta damunt la taula", va afirmar el president.

Els "indicis" que ha emès el PP no són ni molt menys positius, però Mas, president d'un govern que ha recuperat "el rumb", vol seure amb Rajoy i parlar de les competències de l'Estatut segades per la sentència del Tribunal Constitucional, de la recuperació econòmica, del pacte fiscal i dels deutes pendents.

Aquest últim punt és desesperant per l'impagament dels 759 milions de l'Estatut pendents des del 2008 i que Madrid no atendrà a curt termini, segons van explicar a l'ARA fonts pròximes a Rajoy.

Els mals pagadors

Mas va explicar ahir que el conseller Andreu Mas-Colell ja va traslladar l'expedient a Cristóbal Montoro però va admetre que no tenen ni indicis ni respostes sobre el cobrament, ja acordat als òrgans bilaterals Estat-Generalitat fa més d'un any i que ell va refermar amb Zapatero el febrer passat. "Si ens donen excuses seran de mal pagador i, a més, trencaran la confiança mútua", va advertir. Mas creu que fa els deures amb exemplaritat i va en bona direcció. Només li queda esperar a ser correspost.