Publicitat
Publicitat

Mas i la palmera

Artur Mas explica sovint que és el primer president que ha hagut d'afrontar una retallada del pressupost, i que això no és plat del gust de ningú. És cert, però, que mai tampoc cap president de la Generalitat havia tingut una oposició tan esvaïda, desorientada i escapçada. Ara mateix resulta impossible assenyalar un diputat opositor amb possibilitats d'aspirar al càrrec de Mas, i això, aquesta certesa ambiental, fa que la imatge del president s'ageganti per comparació fins a assolir la condició d'únic referent sòlid (una solitària palmera en el desert) enmig del marasme de la crisi. Els ciutadans ho reconeixen i ho valoren, tot i que de forma imperceptible i subterrània ja comença a aflorar l'impacte de les retallades. És, però, un malestar difús, que s'orienta cap a un sistema que és percebut globalment com a injust (es tanquen CAPs mentre exresponsables de caixes intervingudes s'embutxaquen milions d'euros) i contra la classe política en conjunt. Aquesta onada, però, es pot fer gran. I Mas està massa sol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT