Mas defensa la política de retallades per evitar el naufragi de Catalunya

BARCELONA.Les metàfores marines fan fortuna enmig la tempesta que viu Catalunya, sacsejada per la crisi i l'espoli fiscal. El primer a treure-les ahir a l'hemicicle del Parlament va ser el president de la Generalitat, reconegut especialista en aquesta matèria. Artur Mas va defensar la seva política d'ajustos advertint que són l'única manera que té Catalunya de no acabar naufragant com el creuer Costa Concordia , "embarrancat, panxa enlaire i rescatat per tothom".

La metàfora del president va fer fortuna i s'hi van enganxar altres grups. El líder d'Iniciativa, Joan Herrera, va preferir recórrer al Titanic per referir-se a la situació de Catalunya, i fins i tot en va fer una lectura de classe, assegurant que "només se salvaran els que van en primera classe", perquè les retallades només perjudiquen les classes mitjanes i baixes. Des d'ERC, Anna Simó no va desaprofitar l'ocasió per demanar a Mas "un cop de timó" perquè abandoni el vaixell del PP i pugi al de la independència. També Solidaritat es va afegir a l'onada i va recomanar a Mas que "agafi un vaixell nou" perquè ja "som al Concordia , que és Espanya".

Però més enllà de les metàfores marineres, no hi va haver gaires coincidències més. Al contrari, la intervenció de Mas va irritar el PSC per la seva contundència. En principi, el president de la Generalitat no estava obligat a intervenir en el debat monogràfic i tots els grups preveien que per part del Govern intervindria el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell. Però Mas va voler pilotar personalment el debat i ho va fer amb una intervenció en què va defensar la política d'ajustos del seu govern sense fissures. Primer va titllar el debat, sol·licitat per diversos grups de l'oposició, de "sobrer" i després es va centrar a explicar que no hi ha cap país de la UE que no estigui aplicant retallades. I després va subratllar que no hi ha alternativa a les polítiques d'austeritat si es vol continuar dins la UE i dins l'euro, i va recordar que els altres escenaris són pitjors.

L'actitud de CiU amb Zapatero

Mas va centrar la seva intervenció contra el PSC, a qui va acusar de tenir un "atac d'amnèsia" per no recordar que el maig del 2010 CiU va donar suport als pressupostos del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que ja incorporaven retallades, i que van evitar que Espanya fos intervinguda. Aquell suport de CiU va ser, segons Mas, "a canvi de res" i va demanar al PSC que faci el mateix amb els comptes de la Generalitat. En aquest moment va instar el PSC a posar l'interès de país per davant de l'interès de partit i a donar suport també a la proposta de pacte fiscal, cosa que va irritar la bancada socialista, sobretot Joaquim Nadal.

El portaveu parlamentari del PSC, que ja va pujar a la tribuna d'oradors visiblement enfadat, es va acabar d'encendre quan va veure que el president de la Generalitat abandonava en aquell moment l'hemicicle i va optar per fer un llistat de propostes fins que va tornar i aleshores va reprendre el seu discurs més polític. Nadal va advertir que no hi ha pacte social possible mentre les retallades posin en perill la cohesió social i mentre el Govern mantingui la seva "obsessió" per reduir el dèficit. Per fer més visible el malestar, també va convocar a la premsa Pere Navarro, que seguia el ple des de la tribuna de convidats. El primer secretari del PSC va qualificar de "crispada" i "fora de lloc" la intervenció del president, a qui va veure "molt tancat" als acords.

La resta de l'oposició d'esquerres va demanar una política alternativa a les retallades. Herrera va apostar per una "sortida solidària" a la crisi i va proposar una consulta sobre el pacte social, per triar entre "retallades o redistribució". Per la seva banda, Simó va instar Mas a bastir consensos sòlids en matèria econòmica i "més fermesa" a l'hora de lluitar contra l'espoli fiscal: "Cornuts, pagant el beure i callant no aixequem l'ànim del país ni ens fem respectar".