BarcelonaArtur Mas va decebre expectatives. El PSC i el PP esperaven que, per ser "generosos" i permetre-li la investidura, reduís a l'anècdota l'agenda nacional. I ERC, actor per ara menor en la geometria variable que s'activarà a la cambra, que el seu apriorisme (la setmana passada es va clavar en el no) es confirmaria. Però Mas va ser fidel al programa i en el terreny nacional fins i tot va elevar el to en relació amb la campanya.
Malgrat tot, la crisi i la unitat per treure el país de l'atzucac van ser prioritats. En una hora i quart Mas va desgranar els grans eixos d'actuació de manera ensopida. Ho va fer sense concretar gaire ("Hem de ser prudents davant el desconeixement de la situació financera real del Govern") i sense agredir els potencials aliats, especialment socialistes i republicans. Als del PP la música els va sonar bé fins al tram final, quan tot se'ls va tòrcer.
A més de capaç d'endreçar la casa, Mas es va presentar com un president que liderarà un Govern amb una idea clara de cap on dur el país i com fer-ho. Precisament el que, segons han admès els seus principals actors després del 28-N, no va saber fer el tripartit. Ell va pujar al faristol oferint "lideratge polític" i un govern fort que "colideri" prenent decisions i explicant la realitat, "per dura que sigui".
L'agenda nacional "sense límits" va fer-se present al final i li complica els acords amb PSC i PP (necessita que un dels dos s'abstingui per ser escollit a la segona). A falta de grans salts a curt o mitjà termini la va embolcallar d'una dialèctica que li permetés seguir la lluna de mel amb l'electorat sobiranista. Així, va empescar-se una "transició catalana" definida com "el gran repte del país" i que no és altra cosa que el camí al dret a decidir. Una transició que no és una "revolució". I és que l'ha de presidir la democràcia, sí, però també grans consensos interiors que evitin fracturar el país.
Un dret a decidir que, de moment, passa per un "pacte fiscal" a Madrid més proper al concert basc que al règim comú que, d'acord amb l'Estatut del 2006 i les lleis estatals, Catalunya comparteix amb 14 comunitats i Ceuta i Melilla.
Mas va carregar de raons la seva proposta a partir de la sentència del TC que va retallar l'Estatut que ell va pactar amb Zapatero i va advertir que el pacte constitucional "no dóna més de si" i que hi ha un xoc entre una nació catalana ("un miracle") que no vol deixar de ser-ho i una Espanya que només vol ser "una sola nació amb un sol estat".
Que no sigui l'únic tema de debat
El pacte fiscal és el primer estadi. L'estratègia és clara: primer treballar-lo Catalunya endins sense que sembli "l'únic tema de debat" i després de les espanyoles del març del 2012 dur-ho a Madrid i condicionar-hi els pactes. Una empresa que, si no s'aigualeix, difícilment trobarà a les Corts més suport que el d'ERC i ICV-EUiA. Mas no va avançar, però, què farà si el pacte fiscal embarranca. No està previst.
Abans d'això vuit eixos clars (economia, educació, sanitat, polítiques socials, seguretat, política territorial, administracions i nació) que van donar pistes. Mas va esbossar un Govern capaç d'assumir "actius" del país també obra dels anteriors governs i només va demostrar afany revisionista amb ICV: el codi ètic de la policia i els 80 per hora tenen els dies comptats. El mateix passa amb l'impost de successions. Per contra, algunes iniciatives seguiran en peu com les vegueries o la llei de consultes, que serà més ambiciosa. En economia va oferir menys pressió fiscal sense dogmatismes: la idea serà vigent fins que la situació remunti. I un concepte: business friendly . Tot per activar "l'espiral de la prosperitat".
Els "millors disponibles"
De pistes també en va donar quant a l'arquitectura del Govern. La desaparició de Medi Ambient implicarà que Habitatge passi a Política Territorial i es recuperarà la conselleria per Universitats i Recerca. I el "govern dels millors" es transforma en el de "la millor gent disponible". Salvador Alemany no hi serà per seguir a Abertis i, amb l'objectiu de relligar societat i govern, presidirà un consell assessor de reactivació econòmica i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, farà el mateix amb un altre per millorar el sistema sanitari.
Mas va fer que la "humilitat" obrís i tanqués un discurs on no hi va haver referències al municipalisme o la corrupció. D'entrada va admetre que la seva majoria "no és suficient" i que l'obliga "al diàleg". I, a la rematada final, va retreure a Montilla, que l'escoltava al costat d'un Carod-Rovira ensorrat a l'escó, haver estat en alguna ocasió superb. Ell es va comprometre a no ser-ho. No s'ho pot permetre.
