EL PAPER CATALÀ A LA UE
Crònica 19/04/2011

Mas recupera les essències del discurs més europeista de CiU

El president de la Generalitat va celebrar ahir el vintè aniversari de delegació de la Comissió Europea a Catalunya donant una recepta per als propers anys: "Més Catalunya, més Europa: així ens anirà bé".

Oriol March
2 min
El president de la Generalitat, Artur Mas, en un moment de la seva intervenció.

Barcelona."Abans que hi hagués el Mercat Comú, nosaltres ja érem europeus". El president de la Generalitat, Artur Mas, va agafar ahir la bandera europeista que sempre ha enarborat CiU en uns moments en què arreu del continent proliferen els partits contraris a l'homogeneïtzació que comporta el creixement de les institucions europees i de les seves competències. Mas va fer aquesta declaració d'intencions en el vintè aniversari de la delegació catalana de la Comissió Europea, una de les vuit seus que no estan enclavades en una capital d'Estat.

El president, acompanyat per Senén Florensa, secretari general d'Afers Exteriors de la Generalitat, va defensar un "poder federal europeu" que defensi els interessos del continent davant del món, i va agafar el llibre d'història per reivindicar les arrels europees de Catalunya: "Formem part de les institucions continentals des del moment en què estàvem emmarcats dins la marca hispànica de l'imperi carolingi", va assenyalar el president. Mas va extrapolar la genètica europea dels catalans als nostres temps amb aquesta sentència: "Ara necessitem més Catalunya i més Europa; com més en tinguem de cada component, millor ens aniran les coses".

Més Europa vol dir, ineludiblement, que cal complir les normes que implica formar part d'aquest club. "Les retallades que està fent el Govern són perquè som conscients de les normes de la UE; si no les compleixes, pots deixar de tenir-hi lloc", va indicar Mas. I és que, tal com va advertir pocs minuts abans el delegat de la Comissió Europea a Catalunya i a les illes Balears, Manel Camós, ara els estats estan obligats a presentar els seus pressupostos al Parlament Europeu abans que a les cambres legislatives pròpies. Una perfecta metàfora de la pèrdua de sobirania dels estats enfront de les institucions europees.

Manca de reconeixement

Precisament a les institucions comunitàries és on Mas va identificar un "dèficit de reconeixement" del català. Ara bé: el president de la Generalitat va admetre que la situació de la llengua a la Unió Europea "ha avançat" en els últims anys, segurament en referència al fet que ara els ciutadans catalans es poden dirigir per escrit en la seva llengua a les institucions europees. Un tímid avenç que, per cert, té molt a veure amb les gestions que ha fet en aquest sentit el govern espanyol, amb el seu president, José Luis Rodríguez Zapatero, al capdavant.

Mas va posar com a exemple que a la delegació catalana de la Comissió s'hi fa servir com a llengua vehicular el català i va aprofitar l'ocasió per demanar que les institucions europees reconeguin "plenament" els "territoris i nacions" que tinguin característiques específiques en els àmbits cultural, històric i lingüístic. El president no va fer cap valoració, en el transcurs del seu discurs, de si el nou l'equip diplomàtic català amb base a Brussel·les i encapçalat per Juan Prat -ambaixador espanyol a l'OTAN amb el govern d'Aznar- ha aconseguit avenços pel que fa al paper del català a Europa.

Una llengua que, per cert, sí que va fer servir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, en un vídeo de felicitació destinat a la delegació catalana de la institució.

stats