Publicitat
Publicitat

MAS-ZAPATERO LA CRISI ECONÒMICA Crònica

El bon to institucional obre vies a sanejar els comptes catalans

Mas segella amb Zapatero un pacte de no-agressió

José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas feia anys que no parlaven cara a cara més enllà d'alguna salutació protocolària i no es pot dir que ahir, a Madrid, a casa del primer, no recuperessin el temps perdut. Però això, per ara, passa per mostrar un bon clima institucional i un propòsit de no-agressió. Parlar de desglaç és encara prematur.

Els acords econòmics, que tot i que escassos van venir acompanyats dels previsibles gestos de bona voluntat, van possibilitar que el president català sortís relativament satisfet del Palau de la Moncloa. "Som positius però ens mantenim expectants", va advertir mostrant-ne una de freda i una de calenta.

Cinc anys després del pacte entre el PSOE i CiU que va fer possible l'aprovació d'un Estatut menys ambiciós que el sortit del Parlament de Catalunya però més robust que el que toleraria el Constitucional, Mas i Zapatero van provar de refer ponts, si més no "a nivell institucional, com a governs". L'autogovern, que ja no cou als protagonistes com aleshores, no era la gran prioritat i la governabilitat de Catalunya, tema en què Mas es va sentir "traït" pel president espanyol arran de la reedició del tripartit, tampoc era ja damunt la taula.

La transició nacional espera
Un i altre van tractar, durant més de dues hores, temes de diners. Són el principal maldecap del president, que ahir es reunia per primer cop amb el seu homòleg espanyol, que encara té molt present l'esglai de l'amenaça de rescat europeu de l'economia estatal. La sentència de l'Estatut, els traspassos encara pendents i els que es voldrien renegociar, el dret a decidir o la proposta de nou pacte fiscal (la variant catalana del concert basc) van quedar diluïdes o per a més endavant. El PSC es va afanyar a fer una valoració positiva de la reunió "perquè la màxima prioritat ha de ser sortir de la crisi". L'únic retret que li va fer el diputat barceloní Daniel Fernández és que no hagués "preparat prou bé" la reunió. Si hagués estat així, va assegurar el dirigent socialista, hi hauria hagut acords més concrets.

En qualsevol cas, a l'ordre del dia hi havia peticions clares i que el Govern havia fet arribar a la Moncloa. Dilluns la conselleria d'Economia havia enviat a l'executiu central el pla d'estabilitat, avançat per aquest diari, i dijous va concretar peticions a curt termini, segons van explicar a l'ARA fonts properes al president espanyol. D'aquestes, Zapatero en va atendre alguna. Les altres s'hauran de resoldre en les pròximes setmanes.

Tal com va evidenciar Mas en la seva compareixença davant la premsa, la predisposició és bona però no sembla, per ara, factible accedir a alguna com el traspàs dels hospitals titularitat de l'Estat a Catalunya per hipotecar-los i obtenir liquiditat.

Per contra, Mas sí que va aconseguir un compromís perquè Catalunya cobri aquest semestre 760 milions pendents del 2008 i vinculats al compliment estricte de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que vincula la inversió en infraestructures al pes català al PIB estatal.

2.500 milions de nou deute
L'altre gran cavall de batalla per amortir "l'herència" del tripartit era l'emissió de més deute. I podrà ser. No de manera immediata però Catalunya traurà al mercat d'aquí uns mesos els 11.000 milions que, segons Mas, necessita per tenir liquiditat i estimular l'economia i "poder complir" i seguir reduint el dèficit, tal com ja apunten les mesures pressupostàries. De moment, i abans que el Consell de Política Fiscal i Financera doni el vistiplau al pla d'estabilitat ja podrà emetre entre 2.000 i 2.500 milions de deute.

Queda per resoldre "la discrepància" sobre el fons de competitivitat previst al sistema de finançament. La Generalitat sosté que el 2011 li pertoquen 1.300 milions que vol immediatament. Zapatero no es va comprometre a l'avançament que reclama Mas, però, segons el president, sí que hi va obrir la porta.

Més enllà d'acords concrets, de la reunió en queda diàleg estable i bon clima. Mas va fer el gest de comparèixer anunciant primer de tot (i aquest cop amb la casulla de president de CiU) que els vots dels deu diputats que lidera Duran i Lleida estan a disposició del PSOE per fomentar la creació d'ocupació i revitalització econòmica donant suport a les petites i mitjanes empreses.

A més de Mas també estava previst que, en nom de l'executiu espanyol, comparegués el vicepresident tercer i responsable de la política territorial Manuel Chaves. Però Zapatero, que estava satisfet perquè va trobar Mas "més obert del que preveia", va canviar d'idea i no va voler deixar en mans d'un dels membres del seu executiu amb menys recursos dialèctics la venda d'una reunió que era cabdal per a la Moncloa i per al PSOE. Zapatero vol aïllar el PP amb vista al futur i busca ampliar el ventall d'aliats sense donar la imatge de "privilegiar" Catalunya. El tema és delicat. Això, però, li és igual, a Mas. "En passem", va dir deixant clar que els anys de la pedagogia i del fer-se entendre han passat a millor vida al marge de quin sigui l'esquema de relació amb Madrid.

Serà Zapatero qui, sense fer l'excepció de comparèixer ahir a la Moncloa (és una deferència que té amb mandataris internacionals i, quan convé, amb Mariano Rajoy), valori la reunió. Ho farà avui en la reunió del grup socialista al Congrés. Mas volia diners, ell els vots de CiU en aquella cambra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT