Massa soroll i poc efecte En l'estrena dels 110 km/h

Barcelona.Ja fa dies que a les barres dels bars, a les taules dels restaurants i a les sobretaules de cada casa hi creixen tesis sobre els beneficis i les malediccions dels nous límits de velocitat, primer per l'augment dels 80 km/h als 120 km/h aplicat pel Govern a la rodalia de Barcelona i ara per la reducció de 120 km/h a 110 km/h impulsat pel govern espanyol arran del conflicte amb Líbia. Ahir, en el primer dia de l'aplicació d'aquesta segona mesura, pocs dies després de l'entrada en vigor de la primera, el resultat pràctic a les carreteres catalanes va ser el de la prudència majoritària dels conductors, que han d'estar pendents dels continus canvis de velocitat en trams on fins ara (o fins fa tres anys) es podia anar a una velocitat molt més constant.

El Servei Català de Trànsit no va facilitar dades sobre les primeres multes imposades a Catalunya amb la nova reglamentació provisional però el seu director, Joan Aregio, en declaracions a l'ARA, sí que va admetre que el nou canvi obligava els conductors a "estar més pendents que abans dels senyals" i que la mesura requeria un període d'adaptació a tots els nivells. Malgrat aquesta crida a la normalització i que els conductors es van adaptar a la mesura en un dia de trànsit fàcil que només va registrar retencions al vespre a l'entrada de Barcelona, els que van fer més soroll van ser els dirigents polítics de CiU i PP però també algunes entitats i sindicats.

El conseller d'Interior, Felip Puig, va seguir defensant la tesi del Govern d'augmentar la velocitat "acatant la decisió", i fins i tot revisant-la a l'alça, com s'ha fet des de la setmana passada a Holanda per estalviar un 15% en el consum de gasolina i un 11 % en el de gasoil. Però el debat més pujat de to va viure's a Madrid, on PP i PSOE van aferrar-se a la nova polèmica per reobrir el front en què els populars defensen el prohibit prohibir des de les copes de vi fins a la conducció a alta velocitat. El portaveu del PP a la comissió d'afers estrangers del Congrés, Gustavo de Arístegui, va proposar apujar a "140, 150 i fins i tot a 160" el límit de velocitat en alguns trams de carretera. El secretari d'organització del PSOE, Marcelino Iglesias, va interpretar aquesta crítica com un "discurs absolutament hipòcrita sobre la llibertat" que assimila aquest concepte "a conduir més de pressa o amb unes copetes, o sense cinturó de seguretat".

Des dels agents socials, els més concrets van ser Dvuelta i la plataforma Moviment 140, que van presentar un recurs contenciós contra el decret i que se suspengui de manera urgent la vigència de la norma perquè no té a veure amb la seguretat viària. Fins i tot el sindicat de la Guàrdia Civil UGC va qualificar la reducció de "presa de pèl" i de tenir un afany recaptatori.