Publicitat
Publicitat

ARMES ATÒMIQUES

Només cinc països al món estan autoritzats a tenir l'arsenal nuclear que voldria Teheran

Màxima pressió occidental sobre l'Iran

Occident vol augmentar la pressió contra l'arsenal nuclear de l'Iran amb noves sancions. La tensió creix en aquesta zona calenta del planeta, amb el rerefons del debat sobre qui pot tenir armes atòmiques al món.

L'informe de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) sobre l'Iran va encendre dimarts totes les alarmes. La conclusió segons la qual Teheran treballa per fabricar bombes nuclears va portar ahir les principals potències occidentals a anunciar un enduriment de les sancions contra el règim dels aiatol·làs. En aquest sentit es van pronunciar els governs dels Estats Units, Israel, el Regne Unit o França. Més prudència van mostrar Rússia i la Xina, pels quals una escalada de tensió no portarà res de bo a aquesta fràgil zona del planeta.

El règim dels aiatol·làs va reitera ahir que el seu programa nuclear només té un ús civil. Teheran cita regularment les armes de destrucció massiva de l'Iraq per denunciar que tot plegat és un pretext per justificar un atac. "¿Per què perjudica vostè la dignitat de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica? Per satisfer només l'ànsia dels Estats Units?", va preguntar ahir retòricament el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, al director de l'AIEA en una compareixença a la televisió.

Per què a l'Iran no se li permet tenir armes nuclears? Quina és la situació dels arsenals atòmics al món? Un total de vuit països tenen unes 20.500 armes nuclears, més de 5.000 de les quals estan desplegades, i d'aquestes 2.000 en estat d'alerta operativa, segons l'últim informe de l'Institut de Recerca Internacional de la Pau d'Estocolm (Sipri).

Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU (la Xina, França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units) són els únics que, legalment, tenen dret a posseir bombes atòmiques, perquè eren les potències nuclears quan es va signar el Tractat de No-proliferació, el 1968, amb el qual se n'atribuïen el monopoli. Un total de 187 estats han ratificat el tractat, inclòs l'Iran, i per això se sotmeten a la fiscalització de l'AIEA. Hi ha quatre països que no l'han signat i que tenen capacitat nuclear o estan treballant per obtenir-la: el Pakistan i l'Índia (enfrontats pel Caixmir), Israel i Corea del Nord. En aquests casos l'opacitat és la norma i és difícil obtenir dades fiables.

"Totes les potències nuclears legalment reconegudes estan actuant per mantenir i modernitzar els seus arsenals", constata l'informe del Sipri. Rússia i els Estats Units han fet algunes accions més simbòliques que efectives per limitar-los, com el tractat Start II. "No hi ha cap compromís per destruir els arsenals emmagatzemats com a reserva, i això no és una qüestió menor, perquè cada bomba nuclear actual té una potència que multiplica per vint la bomba llançada sobre Hiroshima, que va matar de manera immediata unes 140.000 persones", apunta Xavier Bohigas, del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, en una recerca recent.

A més totes les potències estan invertint en la modernització dels seus respectius arsenals: "Al marge de la retòrica del desarmament global, les proves demostren que estem en una nova era de creixement i modernització nuclear", constata l'estudi de Ian Kearns, expert del centre Basic de Londres.

Acció directa de l'ONU

En el cas de l'Iran, Vicenç Fisas, director de l'Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, aposta per una acció decidida del secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon: "Ha d'anar a Teheran i parlar amb Ahmadinejad perquè garanteixi l'accés sense limitacions dels inspectors de l'AIEA per acabar amb les inquietuds que genera el seu programa nuclear". A canvi, suggereix Fisas, el mateix hauria de fer Israel, "perquè el que no pot ser és que Israel vagi acumulant armament nuclear i ningú digui res i que tota la pressió es faci contra l'Iran".

Pol Molas, analista del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, defensa la guerra contra l'Iran abans que la situació empitjori: "És dolorós, però més ho pot ser no actuar, perquè Ahmadinejad amenaça directament els jueus i Israel, i és evident que volen tenir armes nuclears". En aquest cas, afegeix, "no només tenen la tecnologia sinó també els coneixements, i per tant no n'hi ha prou amb un atac aeri puntual, sinó que l'acció més viable seria una guerra convencional, com la invasió de l'Iraq del 2003 o bé, com s'ha fet a Líbia, donar suport aeri a un moviment opositor intern, però per a això cal temps". Per Molas, "Israel només té armament nuclear amb un objectiu defensiu".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT