Publicitat
Publicitat

REPTES FORMATIUS I SORTIDES LABORALS

Mestres i experts diuen no haver sabut trencar el vincle entre pobresa i baix rendiment

'Mea culpa' del sistema educatiu pel fracàs escolar

Els representants del sistema educatiu català admeten que no han sabut trencar l'estreta relació entre pobresa i fracàs escolar. Demanen recursos i "receptes" per compensar la concentració a la pública.

Que el fracàs escolar està relacionat amb el nivell social i econòmic del nen és un fet provat. Quan l'índex arriba ja al 30% a Catalunya, mestres, pedagogs i famílies reconeixen que el nostre sistema educatiu hauria d'haver servit per compensar les desigualtats socials, però no ho ha fet.

L'informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya presentat ahir pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ratifica el vincle entre pobresa i mals resultats a l'escola, i aclareix que els recursos econòmics no són determinants en si mateixos sinó que ho són per l'ambient familiar que configuren.

"El fracàs escolar està associat a la pobresa de recursos econòmics, de competència cultural i d'expectatives, tres coses que acostumen a anar unides", diu el pedagog Gregorio Luri. Però al contrari del que deien els experts de l'informe, Luri considera que el fracàs escolar "no és un fracàs del sistema sinó que el fracàs existeix d'entrada i el sistema és incapaç de compensar-lo". La secretària general d'USTEC-STEs, Rosa Canyadell, critica l'excessiva "concentració de l'alumnat amb més dificultats econòmiques, socials i de llengua" en els mateixos centres, sempre públics, per motius obvis. Per això reclama una "discriminació positiva" que doni a aquests centres més recursos que a la resta. "No es tracta de dispersar aquests alumnes sinó d'apostar per l'escola pública i donar-li més recursos perquè pugui pal·liar aquestes desigualtats socials", amb mesures com "projectes d'aules obertes o d'acollida, per exemple", afegeix Canyadell.

"Reconduïm només el 30%"

La secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros, afirma fins i tot: "Veient el nivell sociocultural de la família pots predir un fracàs escolar del nen en el 70% dels casos", ja que l'escola aconsegueix "compensar aquestes desigualtats socials només en un 30%". "El sistema és encara molt classista i no reparteix bé els esforços", admet Ros. El problema és que no es disposa de "receptes fiables" per combatre aquestes situacions. En la lluita contra el fracàs escolar, una de les assignatures pendents és, segons Ros, "estudiar a fons el que passa dins de l'aula". "Fan falta estudis que donin una base científica a l'aposta per certs mètodes d'aprenentatge per sobre d'uns altres" perquè actualment "el màxim referent" que tenen els mestres per tractar amb aquest tipus d'alumnes són les "bones pràctiques", és a dir, copiar experiències que han donat bons resultats en altres centres.

Les famílies tampoc no tenen la recepta contra el fracàs escolar i demanen a professionals de l'educació i polítics que "es posin les piles" en aquest tema, per "fer menys reunions i més feina", segons paraules de la presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Imma Fuyà. "No defujo la nostra responsabilitat i crec que la formació de les famílies, especialment les de nivells socials baixos, ha de ser també un puntal per combatre el fracàs escolar", diu Fuyà, però Luri adverteix que les mesures dirigides per les famílies s'han demostrat ineficaces.

Formar els mestres d'infantil

Fuyà destaca que és necessari "revisar els mecanismes de detecció precoç" d'aquest fracàs, des de primària, com indicava l'informe del CTESC. La presidenta de la FAPAC troba a faltar més "preparació" dels mestres per detectar des dels primers cursos si els nens poden patir trastorns de coneixement com, per exemple, la hiperactivitat o la dislèxia, factors que també generen un risc de fracàs escolar. Fuyà apunta que els professionals del centre "potser no donen l'abast o no tenen prou preparació".

El pedagog Gregorio Luri també dóna importància a l'actuació durant "els primers anys d'escolarització, ja des de preescolar, per prevenir el fracàs escolar i coincideix amb la FAPAC que "fa falta més capacitació tècnica dels mestres de preescolar".

"Els nens que vénen de la pobresa comencen la competició escolar deu metres per darrere que la resta i hem de donar-los al més aviat possible una sobrealimentació cultural", afirma Luri, i cita el premi Nobel del 1990 James Hezman, quan advertia que "no hi ha inversió més rendible per a un país que el tractament en les etapes primeres de l'aprenentatge".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT