Publicitat
Publicitat

INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES

Gas Natural podria entrar al capital del gasoducte gràcies a l'acord amb el grup Sonatrach

Medgaz eleva la dependència del gas algerià fins al 50%

El nou gasoducte entre Algèria i Espanya, anomenat Medgaz, és una de les infraestructures energètiques més estratègiques de la península Ibèrica. Fins ara només hi havia un gasoducte que connectés Espanya amb un país productor de gas: es tracta de la línia Magrib-Europa, inaugurada el 1996, que uneix Algèria amb Espanya, passant a través del Marroc i de l'estret de Gibraltar.

Medgaz connecta directament Beni Saf, a la costa algeriana, amb Almeria. És un gasoducte de 210 quilòmetres de longitud que va durant gairebé tot el recorregut sobre el llit marí, fins a dos quilòmetres de profunditat (és el gasoducte més profund del Mediterrani). Per construir-lo han calgut 900 milions d'euros d'inversió i més de 2.000 operaris. La idea de construir un gasoducte entre Algèria i Espanya sorgeix als anys setanta, però les limitacions tècniques no l'han fet possible fins al segle XXI. L'any 2000 es firma un protocol d'acord per reprendre el projecte, i el 2008 es van iniciar les obres, després d'anys d'estudis. El nou gasoducte es va connectar al sistema gasista espanyol el març passat i unes setmanes més tard va començar a bombar gas a Espanya.

El bocí de Gas Natural

Medgaz té com a principal accionista l'empresa d'hidrocarburs Sonatrach, propietat de l'estat algerià. Sonatrach controla el 36% del capital de Medgaz i la resta d'accions es reparteixen entre la petroliera espanyola Cepsa (ara en mans d'Ipic, un fons sobirà d'Abu Dhabi), que en té un 20%, Iberdrola, amb un altre 20%, Endesa i Gaz de France Suez, cadascuna amb un 12%. D'aquí poc Gas Natural Fenosa, principal grup gasista espanyol, podria convertir-se en accionista de Medgaz, un objectiu llargament desitjat.

L'entrada al capital podria arribar en el marc de l'acord de fa dues setmanes entre Gas Natural i Sonatrach per acabar amb la disputa pels preus del subministrament del gas algerià. Sonatrach és el principal proveïdor de Gas Natural, amb un 30% del gas que rep Espanya. Totes dues companyies mantenien un conflicte per la tarifa del subministrament entre el 2007 i el 2009 i un tribunal suís va condemnar l'estiu passat el grup català a pagar 1.500 milions d'euros a Sonatrach. Gas Natural va impugnar la decisió i ara ha arribat a un acord, que suposa un pagament de 1.320 milions d'euros pel contracte de gas entre el 2007 i el 2011 i l'establiment del preu per als pròxims anys. A més, fruit d'aquest nou marc de col·laboració, Sonatrach ha entrat al capital de Gas Natural amb un 3,85% de les accions després de desemborsar 514 milions d'euros.

El sector coincideix que només falta un pas estratègic per completar aquest acord: l'entrada de Gas Natural a Medgaz. El grup català declina fer concrecions i es remet a la nota que va enviar quan va assolir l'acord amb Sonatrach. El text parlava de "la possible participació de Gas Natural Fenosa en diversos projectes de Sonatrach" i "el desenvolupament conjunt d'altres oportunitats de negoci".

La irrupció de Gas Natural -participada per La Caixa en un 37,5% i per Repsol en un 30,8%- al capital de Medgaz podria concretar-se després de l'estiu i la participació podria fregar el 10%. Ara Sonatrach ha de negociar amb la resta de socis del gasoducte per definir com es podria articular l'entrada de Gas Natural-Fenosa a l'accionariat.

Por de dependre d'Algèria

Medgaz s'ha vist sempre com una amenaça i una oportunitat des d'Espanya. Per una banda, s'incrementa la dependència gasista d'Algèria. Aquest país va aportar l'any passat el 30% del gas consumit a Espanya (el 2009 va ser el 34,8%) i amb els 8.000 milions de metres cúbics de gas a l'any (prop d'un 20% del consum total del mercat espanyol) la dependència del gas algerià fregarà el 50%. Segons Medgaz, se situarà en el 48,4%. El límit legal de dependència d'un únic subministrador és el 60%, però les revoltes al món àrab dels últims mesos han fet més palesa que mai la necessitat dels països de reduir la seva dependència energètica de l'exterior. La resta de països proveïdors del mercat espanyol són ara Nigèria (que aporta el 22%), Noruega (9%), Trinitat i Tobago (9%), els països del golf Pèrsic (16%), Egipte (8%), Itàlia (2,3%), Líbia (1%) i el Iemen (0,2%).

No obstant això, segons l'evolució de Medgaz (el volum de gas aportat anirà augmentant de manera gradual), el govern espanyol veu el nou gasoducte com una via per introduir més competència al mercat gasista i pressionar els preus a la baixa. Gas Natural temia el contrari. És a dir, que la posició preeminent de Sonatrach amb la posada en marxa de Medgaz permetés al grup algerià fixar preus i, a més, passant per sobre d'intermediaris, com Gas Natural. De fet aquestes pors constitueixen un argument de força perquè Gas Natural vulgui entrar a Medgaz.

Interessos de país

Gas Natural ja controla el 72% de l'altre gasoducte que arriba a la Península procedent d'Algèria. Els altres socis són la portuguesa Transgas i la marroquina SNPP. Gas Natural sempre ha buscat la complicitat del govern espanyol en les seves relacions amb Sonatrach, considerant que el que està en joc transcendeix els interessos empresarials. La nova etapa d'entesa entre Sonatrach i Gas Natural s'atribueix, en part, a l'expresident espanyol Felipe González, conseller de Gas Natural. El grup català el va fitxar precisament per les seves bones relacions amb el Magrib.

Però l'interès per la posada en marxa de Medgaz no és privatiu d'Espanya, Algèria i les empreses que participen en l'accionariat del gasoducte. La UE també veu amb bons ulls el nou gasoducte perquè augmenta la seguretat de subministrament, però, especialment, perquè redueix la dependència europea del gas rus. Tot i això, aquesta diversificació del subministrament no serà plenament efectiva fins que se superi el coll d'ampolla que suposa l'escassa interconnexió gasista entre Espanya i França.

Actualment hi ha dos gasoductes entre aquests dos països que passen per Larrau (Navarra) i Irun (País Basc). Enagás, l'empresa que té el monopoli del transport de gas a Espanya, ha finalitzat les obres del nou gasoducte de Figueres i està a l'espera que França allargui les seves canonades fins a la frontera, tot i que això no passarà previsiblement fins al 2014. Amb aquest nou gasoducte, la interconnexió entre Espanya i França podrà absorbir 7.500 milions de metres cúbics, cosa que suposa duplicar la capacitat actual.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT