Publicitat
Publicitat

PROSTITUCIÓ INFANTIL

La meitat de les nenes alliberades de la prostitució a Catalunya per la policia són venudes per les famílies

Menors encadenades

Les xarxes de proxenetes porten cada cop noies més joves com a reclam per als clients. El nombre d'adolescents d'entre 15 i 17 anys rescatades per la policia ha augmentat. Moltes viuen amenaçades.

Amb un fil de veu i un castellà correcte, la Ileana -nom fictici- descriu les barbaritats que una parella de proxenetes li van fer quan només tenia 15 anys: "Ella em va clavar un llapis a l'ull quan va descobrir que havia parlat amb un familiar seu de tot el que m'estaven fent. Ell em va violar en cinc ocasions després de fer-me mirar pel·lícules porno". Aquesta noia romanesa, que a finals de juliol farà 18 anys, relatava fa pocs dies el seu calvari rere una mampara, a la sala de vistes de l'Audiència de Barcelona, protegida de les mirades dels seus captors, Elena Iulia Buriana, àlies Silvana , i Marin Aron Zargiu. L'any 2010 la van sotmetre a brutals pallisses i amenaces per obligar-la a prostituir-se pels carrers de Roma i del Raval de Barcelona. Els dos joves que la van explotar ho neguen.

Els agents que la van alliberar el juny del 2010 van quedar colpits per tanta violència. Durant el seu captiveri, els proxenetes li van trencar el canell de la mà esquerra colpejant-li amb un corró de fusta. A més, li van fer un tall a l'orella amb unes tisores, la van fuetejar amb un cable a les natges i l'esquena, la van cremar amb una cigarreta, i va rebre cops de puny i coces. El mateix dia que la van capturar, l'Aron va intentar mantenir-hi relacions sexuals. "Volia provar-me", va explicar la jove en el judici. Provar les noies abans de posar-les a treballar és una pràctica habitual entre els clans de l'Europa de l'Est.

La complicitat de les famílies

La Ileana va ser enganyada per aquesta parella en un viatge en autobús quan fugia de Romania, on vivia amb la seva àvia i estava sota la tutela dels serveis socials. Segons la policia, en almenys la meitat dels casos, la família participa en la compravenda de les seves filles. "Perquè una menor pugui sortir de Romania cal que els pares firmin una autorització i sovint ells mateixos formen part del tràfic", detalla amb el rostre compungit l'inspector de la Policia Nacional a Barcelona Pedro Martínez, cap del grup que investiga les xarxes de l'Europa de l'Est.

Els delinqüents negocien en zones rurals aprofitant-se de les precàries condicions de moltes famílies i sovint de la seva incultura. Per no aixecar sospites, actuen en clans reduïts, normalment una parella o tres persones. Amb enganys d'una feina prometedora porten les noies fins a Catalunya amb documentació falsa. Arriben per carretera o en avió i en els papers aparenten tenir 4 o 5 anys més. Si semblen massa nenes, ho dissimulen amb maquillatge, sobretot quan han d'exercir a la via pública. En algun cas, una germana ha passat abans pel mateix.

Deu serveis sexuals cada dia

Els proxenetes eviten exhibir-les de manera continuada al mateix lloc i a la mateixa hora perquè la policia no les detecti. Tot i això, moltes es veuen abocades a fer llargues i extenuants jornades amb deu serveis diaris d'uns 30 euros cada un. Les controladores no s'aparten del seu costat. El seu paper és clau. La majoria han estat explotades abans. "És inherent en l'ésser humà voler prosperar i aquestes dones busquen així pujar d'estatus dins el grup", diu Martínez. La Ileana va ser detectada per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona el juny del 2010 quan pujava acompanyada d'un client fins al pis del carrer Robadors, on vivia amb els seus proxenetes. "Les menors s'han de protegir immediatament; els proxenetes fugen quan veuen que les noies triguen a tornar, però el primer és la víctima", diu l'intendent de la Urbana Joan Rodríguez.

Radiografies del canell

Entre la Guàrdia Urbana, els Mossos i la Policia Nacional han rescatat més de 30 menors des de l'any 2006 en aquesta situació, més de la meitat en els últims dos anys. La majoria són romaneses, però també hi havia adolescents lituanes, búlgares, nigerianes, marroquines i xineses. Ja lliures, com que gairebé totes tenen els documents falsificats, els fan una radiografia del canell per determinar l'edat que tenen.

Les menors desemparades queden sota la tutela de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que les protegeix i els dóna suport psicològic. Amb tot, no existeix un servei específic per a les víctimes menors del tràfic, perquè segons el seu director general, Josep Lluís Ortuño, el nombre de noies que atenen és baix: "Encara no ho veiem necessari, tenen el mateix suport que els altres nens que han patit abusos o maltractaments". Les ONG que treballen amb aquest col·lectiu defensen un tractament més ajustat a les situacions dramàtiques que han viscut.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT