BarcelonaSi a Galícia s'aposta per una escola trilingüe, a Catalunya també. Si a Galícia, comunitat històrica, governa el PP, a Catalunya també pot ser, almenys, clau en la governabilitat. Els populars catalans van emmirallar-se ahir en la recepta que pregona el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, per desempallegar-se de l'etiqueta de partit anticatalanista. La fórmula?
Salpebrar un discurs en què es reivindica "l'orgull de ser espanyol" amb paraules com "diversitat" i defensa de la llengua i l'autogovern.
L'indret triat per fer el míting no era fruit de l'atzar: a Viladecans hi ha un important percentatge de ciutadans nascuts en terres gallegues, com arreu del Baix Llobregat. Feijóo va fer una crida, davant d'un auditori majoritàriament sexagenari, a votar els populars catalans perquè juntament amb els de Galícia puguin fer des del Congrés una "Espanya millor" des d'una "visió perifèrica". I tot sota la batuta d'un xef també gallec, Mariano Rajoy, que, segons Feijóo, "farà un govern sense sigles".
Davant prop de 200 assistents que enarboraven banderes blaves i senyeres a dues mans, el candidat del PP per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, va exposar que no podia entendre com hi ha gent que dubta de la capacitat del seu partit com a defensor de la llengua i l'autogovern de Catalunya quan està creixent imparablement en les anomenades comunitats històriques. També va defensar la capacitat del PP de ser el gran antídot anticrisi, i va posar com a exemple l'any 1996. Això sí, sense anomenar José María Aznar.
Per això va resultar paradoxal que Feijóo recordés que Rubalcaba, "Zapatero 3", ni tan sols nomeni el nom de "l'encara" president, a qui consideren el gran cuiner de la crisi. "Ara un altre gallec és l'esperança del canvi", va etzibar Fernández, que va afegir que Rajoy, a Catalunya, "se sent com a casa".
