Publicitat
Publicitat

RELLEU AL BANC CENTRAL EUROPEU

Draghi és el favorit dels economistes per succeir Trichet, però Alemanya i França tenen uns altres plans

Merkel i Sarkozy no volen un italià al BCE

Mario Draghi és una cara familiar al Banc Central Europeu i molts economistes pensen que hauria de ser-ne el pròxim president. Però als governs de Berlín i París, on es prenen la majoria de les decisions europees més importants, Mario Draghi, governador del Banc d'Itàlia, genera una palpable falta d'entusiasme.

A Draghi, banquer central des de fa anys i amb acreditades qualificacions, se'l considera el favorit per succeir Jean-Claude Trichet quan el francès abandoni el càrrec l'octubre vinent. Però ara que l'euro viu un moment crucial, França i Alemanya volen assegurar-se que el pròxim líder del banc mantingui unes tesis properes a les seves.

Alemanya és reticent a renunciar al dret que té de facto per nomenar el proper president. I els funcionaris francesos, per la seva banda, recorden que Draghi va ser un dels màxims executius de Goldman Sachs entre 2002 i 2005. El 2001, aquest banc d'inversió va ser el principal gestor d'una operació de productes financers derivats que van permetre a Grècia camuflar l'estat real dels seus comptes.

Ara Draghi necessita guanyar suports i per això deixa clar que la seva prioritat és lluitar contra la inflació. La política monetària del Banc Central Europeu, "ha d'estar orientada, en primer lloc, a l'estabilitat de preus", va subratllar Draghi en una entrevista aquest dijous. Els seus partidaris diuen que Draghi és l'únic dels candidats que no necessitaria un temps per aprendre l'ofici. Un factor important, ara que diversos països de la zona euro viuen assetjats pels especuladors del mercat i la possibilitat d'una nova crisi del deute segueix latent.

Draghi, membre influent del consell de governadors del Banc Central Europeu i president del grup que està reescrivint les regles per als grans bancs, és un rostre conegut a les reunions del G-20 i altres fòrums internacionals. Ell gaudiria de credibilitat immediata en les relacions amb els seus homòlegs del Banc de la Xina o la Reserva Federal dels Estats Units.

"Mario Draghi és el candidat més qualificat", va dir l'economista Nouriel Roubini, expressant l'opinió generalitzada en la professió. Draghi és el candidat preferit per a 29 dels 45 economistes enquestats per l'agència Reuters aquest mes, en comparació amb els sis vots que va obtenir el governador del Banc de Finlàndia, Erkki Liikanen, que és el segon favorit.

Mig d'amagat, els partidaris de Draghi ja han començat una campanya silenciosa però decidida per convertir el seu nomenament en inevitable.

A Europa hi ha una tradició d'escollir candidats de segon nivell. L'exemple més clar és Herman van Rompuy, president del Consell Europeu, que a dia d'avui segueix sent poc conegut entre la població.

Aquest dijous, durant una entrevista a la seva oficina de Roma, Draghi va voler demostrar que no li interessa la part més luxosa de la política, sinó el seu paper de funció pública. Draghi es va negar a parlar de si mateix i va centrar-se a demostrar les seves credencials com a persona interessada a combatre la inflació.

Una vegada rere l'altra, Draghi va destacar que el més important per al Banc Central Europeu és mantenir els preus a nivells baixos, fins i tot abans de comencin a pujar. Les seves declaracions van ser coherents amb les advertències d'altres membres del consell de governadors del BCE en els últims mesos, que creuen que la pujada del petroli i altres matèries primeres estan exercint pressions sobre els preus. El risc ha augmentat amb els aixecaments populars a Líbia i altres països del Pròxim Orient.

Actitud tèbia
Però com a resultat de l'actitud tèbia envers Draghi, els analistes creuen que el concurs segueix molt obert. Angela Merkel, la cancellera alemanya, no vol que els seus votants li retreguin haver situat un italià en un càrrec clau com aquest. I per al president de França, Nicolas Sarkozy, és una oportunitat per col·locar Dominique Strauss-Kahn i, de passada, apartar-lo del camí a la presidència francesa. Strauss-Kahn, actual director gerent del Fons Monetari Internacional, podria ser el rival de Sarkozy en les properes eleccions.

L'èxit de Draghi dependrà de si aconsegueix superar els seus dos handicaps: la seva nacionalitat i i els gairebé tres anys que va passar com a vicepresident i director gerent de Goldman Sachs International. Com que el vicepresident del Banc Central Europeu, Vitor Constancio, és portugués, la candidatura de Draghi preocupa Alemanya perquè l'euro pot quedar en mans de dos dels països més endeutats d'Europa.

França creu que Draghi és competent i capaç de generar consensos, segons va explicar un funcionari francès d'alt rang que va parlar a condició de mantenir l'anonimat. Però els seus vincles amb Goldman, una entitat que París considera responsable dels excessos dels últims anys, representen "un problema".

Un exsoci de Goldman assegura que Draghi era coneixedor de la transacció de derivats que el banc d'inversió va fer amb Grècia. Però l'operació ja havia estat aprovada pel director financer de Goldman, David A. Vini, i difícilment Draghi hauria pogut tirar-la enrere.

Durant l'entrevista, Draghi va dir que no va estar involucrat en les operacions de Goldman a Grècia i que no tenia coneixement de la seva naturalesa específica perquè treballava en una altra divisió del banc i només tractava amb empreses. "Em vaig unir a Goldman després que es realitzessin aquestes operacions, i això és tot", va dir. "Mai va estar-hi involucrat".

Els partidaris de Draghi creuen que el tema de Goldman és una excusa per bloquejar la seva candidatura. "Hi ha tota mena d'acusacions vagues sense proves", va dir Roubini, que coneix Draghi de fa anys.

Candidat molest
En tot cas, Draghi ha molestat moltes persones de la indústria financera amb les seves posicions com a president del Consell d'Estabilitat Financera, organisme creat pel G-20 per elaborar noves normes per als grans bancs. A alguns banquers americans i europeus no els agrada que Draghi hagi insistit que les entitats grans i complexes -els bancs considerats massa grans per caure- han d'incrementar les seves reserves de capital.

Les maniobres per a la presidència del BCE probablement duraran mesos, però els líders polítics no deixaran que el successor sigui escollit pels economistes. Els analistes diuen que els polítics no han de restar importància a l'experiència. Un banquer central d'alt rang, que va parlar a canvi de preservar l'anonimat perquè la seva feina l'obliga a mantenir la neutralitat, va afirmar: "Ara no és el moment d'escollir algú que hagi d'aprendre com es fa aquesta feina".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT