Merkel arriba a Madrid per exigir més

BERLÍNEl primer cop que José Luis Rodríguez Zapatero es va reunir amb Angela Merkel, l'abril del 2006, tenia un nus a la gola. Feia pocs mesos que el president espanyol havia titllat de "fracassada" l'avui cancellera alemanya pel seu ajustat triomf electoral del 2005 i es va veure obligat a corregir l'afirmació. Cinc anys després, Zapatero s'esforça a esmenar qüestions més profundes i a apropar-se amb tacte a la dona més influent del món, segons la revista Forbes .

Fonts diplomàtiques confirmen que, deixant enrere un inici de relació complicat -llastat també per la fallida opa de la germànica E.ON sobre Endesa- el feeling entre tots dos caps de govern s'ha restablert amb una intensificació dels contactes telefònics. És evident que després de viure mesos tempestuosos per la crisi de l'euro, la comunicació només ha tingut un sentit: Merkel ha marcat a Zapatero el camí que havia d'assumir amb obediència.

Avui, en la cimera hispano-alemanya que tindrà lloc a Madrid, la cancellera farà "una mena d'examen de les reformes i donarà ànims perquè [Zapatero] no es desviï del camí de la virtut", interpreta el prestigiós Frankfurter Allgemeine , per qui el president espanyol "finalment sembla en la direcció correcta", tot i que "el preu per això pot ser la seva carrera política".

Merkel aterra a la capital espanyola amb cinc dels seus ministres (Exteriors, Finances, Economia, Treball i Transports, a més del secretari d'estat d'Investigació) per avaluar la dimensió de les mesures adoptades per Zapatero. El primer que es trobarà la cancellera després de la seva breu visita de cortesia al rei Joan Carles serà la foto amb què obriran portada la majoria de diaris: el pacte social i econòmic que ahir van signar Govern, patronal i sindicats per impulsar la reforma social més importants des de la Transició.

Zapatero defensa que "Espanya està fent els deures". Però Merkel li exigirà més. La solidaritat germànica té un preu, el vistiplau de la locomotora europea a l'ampliació del fons de rescat o a l'eventual creació d'eurobons -que podria passar al Consell Europeu del març que ve- passa per propulsar una autèntica unió econòmica europea a través de l'anomenat pacte de competitivitat.

Les peticions de la cancellera

Alemanya exigeix més coordinació en les polítiques financeres, econòmiques i socials dels països de l'eurozona. I això passa per promocionar una harmonització fiscal, fixant impostos cada cop més similars en els diferents estats, igualar l'edat de jubilació (als 67 anys, de moment), millorar les oportunitats de feina a la Unió Europea accelerant el reconeixement mutu de diplomes i títols universitaris, definir mecanismes més forts de coordinació econòmica i introduir una reforma constitucional per posar un límit d'endeutament estatal.

Aquest últim punt, que es discuteix a totes les capitals europees, provoca poc menys que urticària al govern espanyol, per a qui una modificació de la Carta Magna seria com obrir la capsa de Pandora en el context de les reivindicacions de les comunitats autònomes, que perdrien fins i tot més sobirania pressupostària. No obstant això, des de fa tres anys, a Alemanya s'obliga per llei a un límit de deute i a una disciplina fiscal.

Una altra exigència alemanya que suposaria un greu escull per a Espanya seria eliminar la vinculació de la millora dels salaris a l'IPC, cosa que acaba generant més inflació. Passar a condicionar els sous a la productivitat implicaria tenir en compte les finances de cada empresa i en molts casos comportaria atendre's a retallades, amb la consegüent dificultat de negociacions amb els sindicats.

Justificació electoral

Merkel desitja, en tot cas, que aquesta nova tongada de reformes per augmentar la competitivitat sigui analitzada no només avui a Madrid sinó, òbviament, a totes les capitals de l'eurozona i que se'n torni a parlar de nou en la cimera europea del 24 i 25 de març. És aleshores quan s'haurà de concretar la dimensió final i les funcions del mecanisme permanent de rescat per als països en dificultats. La cancellera necessita apuntalar noves condicions d'unió fiscal i econòmica per justificar davant els contribuents alemanys el possible augment del fons de rescat. Si no, ella mateixa acabarà pagant la factura en un any en què es convoquen eleccions en fins a set estats federats d'Alemanya.

Merkel no s'estarà de reconèixer avui, tot plegat, la recapitalització de les caixes d'estalvis, la reforma de les pensions i el pacte sobre negociació col·lectiva, però no té previst concretar res sobre l'anunciat transvasament de joves aturats espanyols que vulguin treballar a Alemanya. No hi ha cap pla concret d'immigració perquè no té sentit amb el lliure moviment de treballadors que estipulen els tractats de la Unió Europea.