Publicitat
Publicitat

LA CURSA PRESIDENCIAL A FRANÇA

La cancellera alemanya surt al rescat del president francès i diu que li dóna suport "faci el que faci"

Merkel fa campanya per Sarkozy

No sempre han estat la parella ben avinguda que constitueixen avui. En una època no gaire llunyana, el president francès Nicolas Sarkozy i la cancellera alemanya Angela Merkel es detestaven cordialment. Fins que la crisi va invertir aquesta tendència. L'última prova és la participació de la cancellera alemanya en la campanya presidencial francesa, de la qual arribava ahir la primera imatge visible.

Oficialment, Merkel visitava París per participar amb el seu govern en un nou consell de ministres franco-alemany, un ritual institucionalitzat fa tres anys per potenciar la convergència entre els dos motors de la Unió Europea. Però el calendari no enganya ningú: la cancellera no podria haver triar millor moment per acudir al rescat d'un Sarkozy que, a dos mesos i mig de la primera volta, segueix tenint tots els sondejos en contra.

Suport incondicional

"Faig costat a Nicolas Sarkozy en tots els àmbits. Li dono suport faci el que faci", va expressar ahir la cancellera durant una roda de premsa conjunta. Hores més tard, en una entrevista televisiva acordada al costat de Sarkozy, Merkel va considerar "normal" expressar-li públicament el seu suport. "Formem part de la mateixa família política. En el passat, ell m'ha aportat el seu suport. És natural que jo també ho faci", va afirmar la cancellera, fent referència a la participació de Sarkozy en un dels mítings previs a la reelecció de Merkel el 2009.

Interrogada sobre la possibilitat de rebre el rival electoral del president, el socialista François Hollande, Merkel va respondre sense embuts. "No hem decidit res, però el president Sarkozy no va rebre [el seu rival socialdemòcrata] Frank-Walter Steinmeier. Tenim altres problemes per resoldre", va etzibar.

Amb tot, Merkel sí que va rebre Ségolène Royal el 2007, així com Barack Obama el 2008, tot i pertànyer a famílies polítiques diferents. Merkel atorga així un tractament específic a Hollande, que ha anunciat que si és escollit sí que viatjarà a Berlín per invalidar l'acord segellat per Sarkozy amb la cancellera per signar un nou Tractat europeu més inflexible respecte a l'equilibri pressupostari, al qual ja s'han adherit 25 estats membres.

Hollande s'hi oposa i aposta per un annex que impulsi el retorn al creixement i la creació d'eurobons. Veus de la dreta francesa l'han acusat de desconèixer l'hegemonia de Merkel en les relacions bilaterals.

El menyspreu de Merkel al seu rival atorga a Sarkozy una pàtina de credibilitat política i econòmica, de la qual està necessitat després de la pèrdua de la qualificació de triple A del deute francès, que ha pronunciat encara més la seva fragilitat. "Els francesos decidiran per si sols", va advertir Sarkozy, abans de dedicar a Merkel la seva "admiració i amistat". En els últims dies, Sarkozy no ha deixat de proclamar la seva admiració al model alemany, que ha inspirat la bateria de mesures anunciades en els últims dies, com l'augment de l'IVA per finançar la cobertura social, la disminució del cost del treball o la flexibilització definitiva de la setmana laboral de 35 hores.

Una aliança problemàtica

Però l'alineació de tots dos líders en la campanya electoral francesa també pot tenir efectes perversos per al president francès. Alemanya és admirada a França per la seva resistència a la crisi, una taxa d'atur envejable i una competitivitat a prova de bomba. Però l'erosió dels trets distintius del model social francès, com ara la protecció del treballador, podria posar en peu de guerra bona part del país. Tampoc sembla clar que la pèrdua de la sobirania nacional provocada per la ingerència creixent d'Angela Merkel sigui ben percebuda en una potència amb tics patriòtics recurrents i una imatge de la seva influència internacional molt més afavoridora del que reflecteix el mirall.

Una nova etapa plegats

Queda així lluny l'etapa en què Sarkozy, just arribar a l'Elisi, va proposar "ampliar l'eix franco- alemany" en direcció al Regne Unit, admirat pel bon rendiment de l'economia i el dinamisme del seu model social. Les diferències han quedat clarament a banda. Ell s'ha hagut de forçar a apreciar la rigidesa de la cancellera, mentre que ella s'ha hagut d'acostumar a l'excessiva familiaritat del president francès.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT