Publicitat
Publicitat

LA CRISI DEL DEUTE

Fitch embolica més la situació i rebaixa la solvència de Grècia fins al límit d'una possible fallida

Merkel cedeix per apropar-se al BCE

Alemanya va cedir ahir mig metre i es va replantejar acceptar que el fons de rescat de la UE compri deute, tesi que defensa el Banc Central Europeu. Berlín, però, va forçar posposar la cimera prevista.

Els especuladors s'acarnissen amb Itàlia, el deute d'Irlanda és degradat al nivell de bo porqueria i el desastre financer grec no té aturador. Després que la nit de dimarts Moody's retallés la qualificació del deute irlandès, ahir Fitch va agafar-li el relleu i va situar Grècia literalment al límit de la fallida.

La crisi de l'euro viu el pitjor moment des del maig del 2010, asseguren alguns economistes, i, vista la inseguretat dels mercats, els governs europeus ara estan preparats per fer passos radicals.

Fins i tot Alemanya està oberta a aprovar allò a què fins ara s'oposava: que el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF) sigui utilitzat pels països membres per recomprar els seus propis bons. "D'acord amb els instruments de l'EFSF ja és possible, en teoria, que un estat obtingui diners i després els utilitzi per recomprar, normalment amb un descompte significatiu, una part del seu deute", va exposar ahir el portaveu del ministeri alemany de Finances, Martin Kotthaus.

De manera significativa, el govern de la cancellera Angela Merkel s'apropa al posicionament del Banc Central Europeu (BCE) sobre Grècia. L'ens emissor fa molts mesos que reclama que es capaciti el fons de rescat de la Unió Europea per comprar deute al mercat, cosa que permetria al mateix BCE abandonar aquesta tasca, que no li correspon ni li atorga credibilitat.

"Berlín està disposada a trencar tabús", va remarcar Kotthaus, alhora que valorava també com a bona opció la proposta plantejada abans-d'ahir pel segon banc alemany més gran, el Commerzbank, de reestructurar el deute grec amb quitances del 30% i refinançament dels bons a 30 anys. Tot i aquest últim gest de concessió, Alemanya no acaba de sortir-se'n en la seva retòrica de confusió. El president del banc central alemany (Bundesbank) i exassessor de Merkel a la cancelleria, Jens Weidmann, es va mostrar contrari al fet que el fons europeu de rescat compri deute estatal ("Tindria un alt cost, poca utilitat i perillosos efectes secundaris", va dir) i que el sector privat participi en les ajudes a Grècia, com proposen Brussel·les i també Berlín.

De moment la cancellera continua defugint la qüestió. Fa unes setmanes va preferir ocupar-se més de la sortida de l'energia nuclear d'Alemanya i, ara, aquesta revifada de la crisi del deute l'enganxa acabant un viatge de tres dies per l'Àfrica. En les seves cimeres de contingut justament econòmic a Kènia, Angola i Nigèria, a Merkel se l'ha vist mirant furtivament el mòbil, pendent de les consideracions europees. Però ha preferit callar públicament, conscient que cada frase desafinada pot provocar una altra sacsejada en els mercats.

Merkel podia haver tornat de l'Àfrica directament cap a Brussel·les, però la cancellera va forçar, finalment, que es posposés la cimera de la UE que encara ahir reclamava el president del conseller europeu Herman van Rompuy. Berlín va considerar que és complicat tancar un pla quan només han passat tres dies de l'última reunió dels ministres de Finances. La previsió ara és que es faci la setmana que ve.

Merkel sap que és al centre de les decisions, però des de l'Àfrica sembla que es comporta com si estigués disposada a mantenir la mateixa línia que fins ara. En tot cas, els rumors de retallades de valor en una eventual reconversió del deute grec no han sorgit de l'Àfrica. Merkel pot pensar més aviat a seguir amb el seu pla: nou paquet d'estalvi a Atenes, nova participació de creditors i, per tant, més diners per a Grècia. Seria el previsible pas de Merkel per mantenir unida Europa i al mateix temps exigir més competitivitat als socis de l'eurozona.

Pla d'austeritat italià

D'altra banda, ahir Itàlia va confirmar que demà aprovarà el pla d'austeritat que li reclamen els mercats, cosa que va ajudar a tranquil·litzar els nervis sobre la solvència del país que presideix Silvio Berlusconi. Això va provocar que la prima de risc d'Itàlia baixés fins als 280 punts (ahir va arribar als 320 punts) mentre que la d'Espanya va tancar en 307 punts després que hagués començat la sessió en 319 punts. La borsa, a més, va experimentar la primera pujada en set dies, després d'una setmana gairebé tràgica.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT