Publicitat
Publicitat

LA CRISI DEL DEUTE

L'FMI no exclou una segona recessió mundial per a l'any 2012

Merkel defensa una altra injecció als bancs europeus

Alemanya defensa una recapitalització de les entitats financeres de la UE per evitar fallides dels bancs més exposats al deute grec. Els socis europeus debatran com fer-ho en la propera cimera.

Alemanya està disposada a donar suport a una recapitalització de la banca europea. La cancellera Angela Merkel va admetre ahir a Brussel·les que les entitats europees no tenen prou liquiditat per fer front a un agreujament de la crisi i, sobretot, a la situació de Grècia. "Alemanya està preparada per portar a terme aquesta recapitalització, si és necessari", va assegurar Merkel després de reunir-se amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso.

El que la Unió Europea havia negat fins fa pocs dies, ara fins i tot compta amb el suport de la primera i més influent economia de l'eurozona. El fantasma de Lehman Brothers ha obligat a moure fitxa als socis comunitaris amb Merkel al capdavant. La cancellera, a més, va assegurar que la decisió d'injectar més diners als bancs "s'hauria de prendre aviat". El més probable és que els líders europeus ho debatin en la propera cimera, el 17 i 18 d'octubre. Ahir, les paraules de Merkel van fer rebotar les borses europees, sobretot l'alemanya i la francesa (que són les que més deute grec posseeixen), amb guanys superiors al 4%.

Canvis en el tractat europeu

La cancellera alemanya no només va cedir en la qüestió dels bancs sinó que també es va mostrar disposada a modificar el tractat europeu si cal dotar la UE de més integració per garantir l'estabilitat de la zona euro. "Modificar el Tractat no pot ser un tabú", va assegurar Merkel.

Ara el debat sobre la recapitalització dels bancs se centrarà en la manera d'executar-la. Els governs prefereixen que les entitats siguin capaces de trobar capital per elles mateixes, a través de fusions o sortint a la borsa, per exemple. En segon terme, serien els estats membres els encarregats d'injectar-hi diner públic. Però si amb això encara no n'hi hagués prou o un estat membre no tingués marge per finançar les recapitalitzacions (com li va passar a Irlanda), l'actual fons de rescat europeu preveu utilitzar una part dels diners per injectar capital als bancs.

Merkel va advertir que les entitats financeres només podran posar la mà al fons de rescat si "per determinades raons" un estat membre no és capaç de fer-ho amb diners propis. La cancellera va assegurar que s'imposaran "certes condicions" per a l'ús del fons. Això si tots els socis de l'euro ratifiquen l'ampliació i flexibilització del fons.

Pressió de l'FMI i dels EUA

El problema de la banca és que bona part de les entitats, sobretot les d'Alemanya i França, estan fortament exposades al deute grec. Si finalment el país hel·lè fa fallida o hi ha un segon rescat amb una participació del sector privat més elevada del previst inicialment, molts bancs temen no poder assumir les pèrdues. El Fons Monetari Internacional (FMI) i els Estats Units fa setmanes que insisteixen en la necessitat de recapitalitzar la banca europea per evitar aquest problema potencial, però fins ara la UE havia ignorat les peticions internacionals.

El banc franco-belga Dexia ha estat el primer a fer un crit d'alerta. Dexia va treure una de les millors notes en les proves de resistència que es van fer al juny, però quatre mesos després l'entitat està gairebé en fallida. Dexia és l'exemple de la poca eficiència dels tests d'estrès per preveure problemes. L'error d'aquestes proves és que no tenien en compte l'exposició de les entitats al deute sobirà grec.

L'FMI va aprofitar ahir per tornar a fer una crida a la UE precisament a recapitalitzar els bancs comunitaris. El director del Fons a Europa, Antonio Borges, va defensar la necessitat que la banca europea estigui preparada per si les coses empitjoren. De fet, Borges no va donar bones notícies per a l'economia mundial. Segons el director, no es pot excloure una recessió mundial el 2012. "Encara pensem que hi haurà creixement positiu l'any que ve, tot i que modest, però l'activitat es podria aturar; per tant, no podem excloure un risc de recessió", va dir. Borges va reclamar que el BCE baixi els tipus d'interès i va insinuar que l'FMI podria comprar deute públic d'Espanya i Itàlia per ajudar aquests països. Hores després, però, se'n va desdir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT