Merkel ja prepara un pla B per a Grècia
El govern alemany està elaborant un pla per reestructurar el deute grec que s'activaria en cas que Grècia no pugui superar l'actual crisi fiscal. El BCE preferiria no insuflar desconfiança als mercats.
Barcelona.Alemanya està dissenyant un pla per reestructurar el deute sobirà grec en cas que les reformes econòmiques que ha d'implementar Grècia no arribessin a resoldre la crisi fiscal que pateix, segons va informar ahir el diari Financial Times .
D'acord amb aquestes informacions, les intencions de l'executiu liderat per Angela Merkel difereixen de les de Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu (BCE), que es resisteix a considerar aquesta opció.
El BCE tem, entre altres coses, que aquesta mesura pugui provocar una crisi financera en un moment en què el sistema bancari segueix convalescent i que s'acabi desencadenant una pèrdua de confiança a tota la zona euro. A més, Trichet considera que totes les entitats financeres que han comprat títols de deute sobirà grec es veurien en una situació compromesa. Segons el Financial Times , aquest escenari es podria evitar si els membres de l'eurozona poguessin persuadir Atenes perquè oferís als titulars dels bons una reestructuració voluntària amb instruments que ha utilitzat anteriorment el Fons Monetari Internacional (FMI).
Un dels objectius de Merkel consisteix a animar els titulars de bons perquè canviïn els títols sobirans grecs de risc a preus de mercat per altres més segurs amb l'aval de l'eurozona, similars als anomenats bons Brady , emesos majoritàriament pels països de l'Amèrica Llatina als 80.
Berlín també sospesa com a alternativa una fundació de l'eurozona que pogués comprar bons i estendre'ls o retirar-los, un sistema empleat per ajudar els països més pobres en el programa de l'FMI i de l'HICP -l'índex de preus al consum harmonitzat, un indicador de la inflació per al BCE.
"El govern fa temps que es prepara per a la reestructuració del deute grec", va dir una font anònima del ministeri de Finances alemany al rotatiu econòmic britànic, que va afegir que Berlín "no empeny Grècia perquè triï aquesta opció". Segons aquesta mateixa font, "cap d'aquests plans funcionarà si els grecs no volen".
El govern grec va anunciar divendres un nou programa d'estalvi i privatitzacions per un total de 76.000 milions d'euros fins a l'any 2015 per reduir el dèficit a l'1% del producte interior brut (PIB) i reduir el deute estatal, el més gran de la Unió Europea. El rescat financer de Grècia, aprovat el maig del 2010, és de 110.000 milions d'euros.
El paquet de mesures d'austeritat té dos pilars: primer, estalviar 26.000 milions amb la retallada de despeses de les empreses i l'administració pública, i segon, augmentar els ingressos gràcies a reformes impositives i lluita contra el frau fiscal. La vicepresidenta i ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, va dir ahir que les paraules de l'expresident José María Aznar que qüestionaven la capacitat d'Espanya per pagar el deute "demostren una certa ignorància i a més són malintencionades".
Salgado va fer aquests declaracions a Washington en el marc de la reunió de primavera de l'FMI i del Banc Mundial.
Nova emissió
El tresor públic espanyol intentarà col·locar demà, dilluns, entre 4.500 i 5.500 milions d'euros en lletres a 12 i 18 mesos, la primera emissió de deute després de la pujada de tipus del BCE i amb la resta de països perifèrics de la UE qüestionats novament pels mercats.
La titular d'Economia també es va referir a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afecta un 20% de la plantilla de Telefónica (unes 5.600 persones). "Jo crec que és inoportú en uns moments en què s'estan decidint uns incentius per a un conjunt dels empleats de Telefónica, els directius", va dir Salgado, tot i que va afegir que es tracta d'una "empresa privada i si el que fa s'ajusta a la legalitat, podrà fer-ho". El ministre de Treball, Valeriano Gómez, va anar més enllà i va dir que el govern "s'oposarà a l'ERO tal com està concebut".
Per una altra banda, Salgado va explicar que el seu homòleg xinès, Xie Xuren, va reiterar a Washington l'interès de la Xina per invertir a Espanya. La ministra va assegurar que Xuren no va fer "cap comentari" sobre les tensions que es van generar després que el fons sobirà China Investment Corporation negués que podria arribar a invertir 9.000 milions a les caixes espanyoles, tal com havia assegurat el president José Luis Rodríguez Zapatero.
