Publicitat
Publicitat

SACSEJADA A LA POLÍTICA ALEMANYA

La dimissió del cap d'estat alemany, Christian Wulff, per tràfic d'influències debilita la cancellera

Merkel perd el segon president en dos anys

Angela Merkel té un nou front obert a la política alemanya. La cancellera està obligada a pactar amb l'oposició un successor per al dimitit president, Christian Wulff, l'home que ella havia imposat.

En una intervenció de tot just quatre minuts al Palau de Bellevue, acompanyat per la seva esposa, Bettina, Christian Wulff va anunciar ahir que deixava el càrrec on la cancellera Angela Merkel l'havia situat tot just fa 20 mesos. El ja expresident alemany ha caigut desemmascarat per una sèrie d'afers obscurs i Merkel, la seva principal avaladora, també en surt perjudicada.

"Alemanya necessita un president que es pugui dedicar de manera incondicional a tots els desafiaments nacionals i internacionals i que compti amb el suport d'una gran majoria dels ciutadans. El desenvolupament dels últims dies i setmanes ha demostrat que la confiança en mi ha minvat", reconeixia Wulff, mentre destacava la necessitat de deixar "el camí lliure" al seu successor com més aviat millor.

La gota que ha fet vessar el got en la pressió al cap de l'estat alemany ha estat l'inici de les investigacions de la Fiscalia de Hannover, que dijous va demanar al Bundestag (la cambra baixa alemanya) que retirés la immunitat al president. Va ser el primer cop en la història del país que es feia una petició com aquesta.

Wulff, objectiu de la crítica des del desembre, quan va transcendir que rebia tractes de favor per beneficiar-se de crèdits privats i vacances pagades per amics empresaris, va acabar d' enfonsar la seva imatge en intentar censurar una informació sobre els seus negocis al diari sensacionalista Bild .

Fa poc es va confirmar també que va acceptar unes vacances pagades per David Groenewold un any després que aquest productor hagués rebut un aval del govern de Baixa Saxònia, del qual Wulff era llavors el ministre president.

Els problemes de Merkel

"He comès errors, però sempre he estat franc", va destacar ahir Wulff. El ja expresident es va mostrar convençut que el procés d'investigació obert en contra seu arribaria a una "exculpació completa".

Sigui com sigui, la renúncia de Wulff és un dur revés per a Merkel. La cancellera preferia conviure amb un president desprestigiat que assistir a la seva dimissió. No en va, va ser ella qui més va apostar per la seva elecció el juny del 2010 després de la dimissió del conservador Horst Köhler, també proposat per Merkel.

En dos anys Alemanya ha tingut dos caps d'estat. La cancellera va elevar un economista com Köhler a la màxima autoritat institucional per curar-se en salut. Amb Wulff el que pretenia era més aviat no ser atacada per l'esquena, ja que ell era un rival intern a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i aspirava a la cancelleria.

L'opinió pública alemanya qüestiona la capacitat de la seva cap de govern a l'hora d'escollir de qui s'envolta.

"Tinc tot el respecte pel pas que ha fet Wulff. Ell està convençut que no ha infringit la llei", va distanciar-se ahir Merkel, que, com a clara mostra de la seva desfeta, ara es veu obligada a apropar-se a l'oposició per tal de triar un nou president federal.

Després d'haver forçat l'elecció de Wulff el 2010, la cancellera no té cap altra alternativa que optar per "un candidat de consens" pactat amb els socialdemòcrates (SPD) i Els Verds.

Fa dos anys, la coalició governamental -que formen la CDU, la seva germana bavaresa (CSU) i els liberals del FDP- tenia una confortable majoria de quasi 20 vots a l'Assemblea Federal, on s'escull el president, i, tot i així, va necessitar tres rondes per aconseguir que el seu candidat preferit, Christian Wulff, en sortís elegit. Des de llavors, la majoria s'ha esmunyit fins als quatre vots com a resultat de les derrotes dels partits governamentals en diverses eleccions regionals. Merkel no pot assumir ara el risc de tornar a presentar un candidat propi.

Els aspirants

Com a possibles successors de Wulff -que s'hauria de decidir en un termini màxim de 30 dies- sonen els noms del ministre de Defensa, Thomas de Maizière, el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, la ministra de Treball, Ursula von der Leyen, el president del Bundestag, Norbert Lammert, l'exministre de Medi Ambient Klaus Töpfer i el popular defensor dels drets humans de la RDA, Joachim Gauck, precisament el candidat que socialdemocràtes i verds ja van proposar quan va guanyar Wulff.

Mala peça al teler per a Merkel, que ahir va haver de cancel·lar el seu viatge a Itàlia per la dimissió del seu president. Just en el moment en què menys es pot distreure en el seu rol de líder d'Europa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT