Merkel es prepara per combatre a les urnes l'onada verda

Corresponsal a berlínSi el 2010 va ser un any extremadament complicat per a la cancellera Angela Merkel en l'escena internacional, una cosa és ben clara: aquest 2011 no li resultarà més fàcil en territori nacional. No només està en joc la seva popularitat, també la seva manera de fer política. Conscient que no en té prou amb ser visualitzada com la salvadora de l'euro o com la cancellera de la lluita antiterrorista, Merkel s'ha decidit en les últimes setmanes per un nou rol més conservador i agressiu: no és temps de consens, sinó de lluita electoral.

El nou rival a batre

Durant aquest 2011, l'opinió pública s'acostumarà que els atacs de la líder dels cristianodemòcrates (CDU) no vagin tan dirigits als rivals tradicionals, els socialdemòcrates de l'SPD, com als Verds, la força política que més ha pujat en els sondejos. El ressorgiment de la formació ecologista preocupa la cancellera, no només davant les múltiples cites regionals, sinó també pel seu possible impacte en el repartiment habitual entre grans i petits partits de l'espectre alemany.

La primera votació regional del 2011 és l'única que no estava inicialment fixada per a aquest any. Precisament va ser la sorprenent decisió dels Verds de donar per acabat, a finals de novembre, el primer i únic govern de coalició entre ecologistes i cristianodemòcrates a Alemanya, a la ciutat-estat d'Hamburg, cosa que ha precipitat una nova convocatòria electoral. Els socialdemòcrates es freguen les mans amb els sondejos, que els permetrien -en coalició amb els Verds- desbancar de la capital hanseàtica la CDU, que hi governa des del 2001.

L'SPD s'hauria de conformar, en canvi, a ser la tercera força a Saxònia-Anhalt, on hi ha eleccions el 20 de març.

El vot del malestar

A àmbit federal, el Partit Socialdemòcrata no ha recuperat encara la confiança perduda en la seva desfeta electoral del 2009. Són, sens dubte, els Verds, els que millor estan aprofitant el desastrós primer any de govern de coalició conservadora (CDU, els seus aliats bavaresos de la CSU, i els liberals de l'FDP), així com la reeixida cultura de protesta que experimenta el país. Les massives manifestacions contra la política d'energia nuclear de Merkel o contra la construcció de discutits megaprojectes, com ara el de l'estació ferroviària Stuttgart 21, han escenificat un fort descontentament social del qual treu punta el partit verd.

El land de Baden-Württemberg, amb capital justament a Stuttgart, és un bastió cristianodemòcrata des de fa cinc dècades, que ara Merkel tem perdre. Les eleccions en aquest estat federat són el 27 de març, el mateix dia que a Renània-Palatinat, governada des del 1991 per l'SPD. Stuttgart serà una cita crucial que pot representar el gran canvi: per primer cop els Verds poden fer-se amb el govern d'un land i no d'un qualsevol sinó del tercer més poblat d'Alemanya. Alguns analistes afirmen que si la CDU perd aquí, serà el principi de la fi de l'era Merkel per la inestabilitat que aportaria al govern federal i perquè s'agreujarien els problemes dels conservadors al Bundesrat (Cambra Alta), on la coalició de govern ja va perdre la majoria el mes de maig passat. Especialment delicat és el panorama per a l'FDP, que creu que només desfent-se del seu líder i ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, pot remuntar unes enquestes que a àmbit federal no li donen ni el 5% necessari per tenir representació parlamentària.

El mes de setembre arribarà el plat fort de les eleccions a la ciutat-estat de Berlín. La candidata verda, Renate Künast, va llançada a l'alcaldia en detriment de l'SPD. El poder verd vol aconseguir la capital i plantar cara de ben a prop a Merkel. Inimaginable no fa pas tant.