Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DE L'EURO

França i Alemanya acosten posicions per reformar el Tractat

Merkel: "La unió fiscal d'Europa ja ha començat"

Angela Merkel i Nicolas Sarkozy ja treballen per a una unió fiscal a l'eurozona. París i Berlín negocien una proposta conjunta per a la crucial cimera de la setmana que ve. Encara hi ha desacords importants.

Angela Merkel ha traçat el camí i és a llarg termini. "Resoldre la crisi del deute és un procés, i aquest procés trigarà anys", va advertir ahir la cancellera alemanya davant el Bundestag. Per Berlín, l'estabilitat de la zona euro només arribarà amb una reforma del Tractat que imposi disciplina i noves "normes de compliment obligat".

Si dijous el president francès, en el seu discurs a Toló, amb què reclamava una refundació d'Europa, es mostrava partidari d'una "unió fiscal" per als països de l'euro, Merkel ahir va anar encara més enllà. La va donar ja per iniciada. "No estem només parlant d'una unió fiscal. Ja hem començat a crear-la", anunciava la cancellera al Parlament alemany.

La reforma del Tractat és -per a Berlín- la peça clau d'aquesta nova unió política i econòmica que portarà austeritat i disciplina als països de l'eurozona. França i Alemanya preparen una proposta conjunta per a la cimera de caps d'estat i de govern de la UE, que començarà dijous a Brussel·les. Angela Merkel i Nicolas Sarkozy es tornaran a reunir dilluns per acostar posicions en una agenda en què encara pesen els desacords.

Banc Central Europeu

Alemanya frena una major implicació del BCE en la crisi

És el centre de la discòrdia. França voldria que el Banc Central Europeu actués comprant massivament deute dels països amb dificultats. Alemanya no accepta que el BCE es desviï de la seva missió oficial: combatre la inflació. "La funció del BCE és preservar l'estabilitat monetària -insistia ahir la cancellera-. Les seves funcions són diferents de les dels bancs centrals dels Estats Units o el Regne Unit".

París i Berlín haurien acordat una mena de treva temporal per, com a mínim, no dissentir en públic sobre aquesta qüestió. Fonts pròximes a la cancellera reconeixen que Merkel podria acceptar en un futur una intervenció més directa del BCE però no fins que la disciplina s'hagi imposat al Tractat.

Ni França ni Alemanya són partidàries dels eurobons a curt termini. Per a París seria "el final d'un procés". La cancellera va ser ahir més taxativa. "Qui demani l'emissió d'eurobons per fer front a aquesta situació és perque no entén la crisi", va etzibar Merkel.

Reforma del Tractat

Alemanya i França acosten posicions en contra de tothom

És la prioritat alemanya i la gran preocupació de les institucions europees. L'obertura del Tractat per renegociar-lo pot tenir conseqüències inesperades entre els Vint-i-set. França, en un principi reticent, s'ha avingut a les exigències de Berlín, que veu la reforma del Tractat com l'única manera d'imposar una veritable disciplina fiscal.

Merkel i Sarkozy s'haurien posat d'acord fins i tot en l'estratègia. Si la revisió a 27 és impossible -entre moltes raons perquè Londres ja ha dit que s'hi oposarà-, el duet Merkozy proposaria que els canvis els adoptin només els països de l'euro, si cal amb un tractat propi.

Disciplina pressupostària

Acord per imposar sancions severes però no en qui les dictarà

França i Alemanya volen "sancions automàtiques" contra els mals alumnes de l'euro. Però discrepen sobre qui haurà de tenir tant poder de control. Merkel està més disposada a reforçar les institucions de Brussel·les i Sarkozy prefereix la via "intergovernamental". Berlín veuria bé la figura d'un "supercomissari" de l'euro amb capacitat per intervenir en els comptes nacionals dels països que violin els nous criteris d'austeritat. París, no.

Alemanya voldria també que el Tribunal de Justícia de Luxemburg pogués actuar contra els països de l'eurozona que incompleixin. França no vol que les sancions quedin fora del control dels estats.

El fons de rescat europeu

Entre la solidaritat i els recels dels contribuents alemanys

França voldria que el fons de rescat, creat per ajudar els països més afectats per la crisi, es convertís en un autèntic Fons Monetari Europeu que ajudés a augmentar la confiança dels mercats. Berlín en desconfia perquè creu que els seus ciutadans ho percebrien com un increment de la contribució alemanya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT