Els 'Merkozy' es queden sols
Nicolas Sarkozy entra en campanya i esvalota les enquestes. Els contrincants a la dreta es van dissipant, la força de Marine Le Pen continua sent una incògnita i la concatenació d'errors i encerts del socialista Hollande limita el seu avantatge. El president francès ha lligat la seva sort a una dona i no és la que li canta L'amoureuse a la llista de cançons preferides que l'acompanyen aquests dies.
Carla Bruni serà amb ell durant tota la campanya. Però als llavis del president el nom que ressona és Angela. La cancellera Merkel és la líder que vol al seu costat, i el model alemany, l'obsessió d'aquesta nova etapa del camaleònic Sarkozy, que el 30 de gener -en una entrevista televisada que van seguir 16 milions de francesos- no va fer res més que lloar les reformes dels seus veïns del nord.
Angela Merkel i Nicolas Sarkozy han lligat la seva sort quan la seva hegemonia comença a estar cada cop més contestada. Aquesta ja no és l'Europa de Merkozy . Un altre discurs i noves aliances s'han anat teixint mentre els dos negociaven la firma del nou Tractat, que consagrarà una eurozona austera i disciplinada. La carta que dotze països de la UE van enviar aquesta setmana al president del Consell, Herman van Rompuy, i al de la Comissió, Durao Barroso, és la declaració escrita d'aquesta nova Europa que creu que ha arribat el moment de superar la recepta del sacrifici com a únic objectiu, despullat de qualsevol estímul a una economia que necessita recuperar el creixement i sense crítiques a una banca subvencionada i responsable dels riscos que va prendre.
Mario Monti ha estat la peça clau per desmuntar el domini de Merkozy . En cent dies, l'excomissari ha tornat Itàlia al lideratge europeu, ha començat a retallar privilegis històrics en sectors intocables del seu país i ha aconseguit enfortir la idea que les reformes no han d'ofegar l'economia. Monti ha ressuscitat el discurs de la democràcia cristiana tradicional, que la dreta calvinista s'havia anat menjant.
L'Aliança de la Triple A
El millor d'aquesta carta és tot el que es llegeix entre línies. El retorn del Regne Unit. El posicionament d'Holanda i Finlàndia a favor d'aquest nou discurs, quan ells -que amb Alemanya formen aquesta Aliança de la Triple A, perquè són els únics tres països de l'euro que encara conserven la qualificació màxima- han actuat fins ara com la guàrdia pretoriana de Berlín. No ha estat una bona setmana per a Merkel, que ha vist com li recordaven que no pot donar lliçons de reformes a l'Europa mediterrània mentre té el seu mercat únic a mig fer. Què farà ara Sarkozy el funambulista?
El canvi de discurs encara s'ha de traduir en polítiques i el dubte és si no arriba massa tard i si serà per a tothom. Només calia llegir aquesta setmana el cap del Banc Central Europeu, Mario Draghi, que assegurava que "el model social europeu ja ha desaparegut". Dilluns passat de matinada, quan la UE va aprovar finalment el segon rescat de Grècia, el ministre de Finances suec declarava a la premsa: "Hem aconseguit que el problema grec sigui ja només un problema de Grècia". Hi ha una nova Europa que es conjura contra la crisi però ningú ha dit si Atenes en formarà part.
