Publicitat
Publicitat

Les estretors econòmiques s'imposen i accentuen el pragmatisme del president

Més agenda liberal que nacional

No era moment per l'èpica i sí per no deixar-se cap tema econòmic. El 28 de novembre els catalans van prioritzar i buscar, sobretot, la lluita contra la crisi i, com va recordar Mas, volien "gent seriosa".

Mas va abordar els temes de l'agenda catalana i, fins i tot, va entrar en l'espanyola que, a diferència del que li passava a Pujol, a ell li preocupa més aviat poc. Un cop aclarida la possibilitat d'emetre deute en una primera fase sense el pla d'estabilitat aprovat i en una segona quan tingui llum verda, i aclarits el pagament dels 760 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut i el conflicte amb el fons de competitivitat, altres assumptes van tenir cabuda amb Zapatero: Sostre de deute
Zapatero no va fer peticions però sí que li va recordar les normes
Zapatero no va demanar a Mas que establís per llei el sostre de deute de la Generalitat. Sí que li va recordar que l'objectiu del rigor pressupostari (que passa per l'1,3% del PIB) és per a totes les administracions. La Generalitat no descarta, però, que si l'Estat no esgota tot el seu marge d'endeutament els governs autonòmics en puguin assumir més. Mirant als socis de Zapatero (el PSC), va fer avinent que ell no se sent "responsable" de la situació de les finances catalanes però se n'hi fa. Segons el líder de CiU Zapatero no li va dir ni paraula de lleis harmonitzadores de competències autonòmiques per temes com els horaris comercials.

Bancs i caixes
Un reconeixement i una petició d'ajuda, igual que a les pimes
Mas no va estalviar elogis a bancs i caixes i va elevar el to per criticar que a aquestes entitats se'ls demani "als mercats internacionals" més proves de les necessàries de la seva solidesa econòmica. Segons el president, cal ajudar les entitats des dels governs i sanejar la seva situació perquè "fan créixer l'economia i circular el diner i això crea ocupació". En aquest sentit va defensar les entitats catalanes i, sense polemitzar amb la pèrdua de personalitat pròpia i arrelament al territori que impliquen els processos de fusió o bancarització, va afirmar que Catalunya necessita "el múscul" de La Caixa o el Banc de Sabadell. Les petites i mitjanes empreses van ser convertides per ell en una prioritat. Va demanar a Zapatero, usant com esquer els vots de CiU al Congrés, "un marc més flexible" perquè d'elles vindrà la recuperació econòmica.

Aeroports
D'acord amb la privatització i la titularitat d'Aena però opinió "determinant" en les decisions
Fa anys CiU reclamava el traspàs del Prat, sense més ni més. Un cop esmorteïda la possibilitat (no inclosa a l'Estatut), el president va optar ahir pel realisme (o la resignació) i va donar per bona la privatització de la gestió i que l'ens de Foment Aena en mantingui la titularitat estatal. Va demanar, això sí, que la Generalitat sigui "determinant en els concursos o les concessions".

Pacte fiscal
Serà un tema per parlar amb el proper president
Mas va tenir interès a deixar clar que el pacte fiscal que propugna, i que CiU va equiparar inicialment al concert basc, serà un tema que es trobarà damunt la taula el proper president del govern espanyol, sigui Zapatero o qualsevol altre socialista o popular. Però també que serà en funció de com quedi el 2012 "el quadre espanyol". El 2011 serà, en qualsevol cas, un any per acumular forces amb partits i agents socials catalans, per definir l'estratègia i deixar clares quines són les prioritats per "recaptar els impostos, gestionar-los i decidir el grau de solidaritat".

Traspassos
Només si no han de costar més diners a Catalunya
La setmana passada el Govern va fer pública una llista amb 29 traspassos pendents de l'actual Estatut i 6 que es voldrien renegociar. Però ahir Mas va parlar molt poc amb Zapatero de temes com Rodalies, la Inspecció de Treball o les beques. Hi ha el risc que, "com ha passat en els darrers 25 o 30 anys", generin noves obligacions econòmiques. En tot cas el tema queda "en mans de les comissions bilaterals" que presideix Duran i Lleida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT