Barcelona.El Tribunal Suprem estableix en una sentència pionera el dret del cònjuge que hagi contribuït a les càrregues del matrimoni amb el treball domèstic a obtenir una compensació econòmica després del divorci, establert sota el règim de separació de béns.
La sentència crea doctrina perquè destaca que no és necessari per obtenir la indemnització econòmica, prevista ja en l'article 234-5 del Llibre segon del Codi Civil català i en el 1.438 del Codi Civil Espanyol, que l'altre membre del matrimoni s'hagi enriquit o incrementat el seu patrimoni com a conseqüència del treball realitzat a la llar per l'altre. La Sala Civil del Suprem ha estimat així el recurs presentat per Piedad F. contra la sentència dictada el 2008 per l'Audiència Provincial de Madrid, que va revocar el seu dret a rebre una indemnització per les tasques domèstiques amb què va contribuir a la càrrega del matrimoni. Una resolució que havia fixat anteriorment el jutjat de Primera Instància número 6 de Móstoles, a Madrid. Aquest jutjat va establir que la demandant tenia dret a percebre 108.000 euros per aquest concepte. Aquest era el sou, afirmava la decisió judicial, que hauria cobrat una tercera persona contractada per fer les tasques domèstiques de què es va fer càrrec la dona durant els 15 anys de matrimoni.
L'exmarit va recórrer aquesta decisió perquè considerava que, com diu el Codi Civil Espanyol, la dona no podia cobrar aquesta compensació econòmica perquè ell no havia vist augmentat el seu patrimoni per la dedicació de la seva exparella a les tasques de la llar. Un argument que va estimar l'Audiència de Madrid però que ara el Tribunal Suprem ha rebutjat.
L'alt tribunal diu directament en la seva sentència que "s'exclou que sigui necessari per obtenir la compensació que s'hagi produït un increment patrimonial de l'altre membre del matrimoni". La doctrina també afirma que "el treball per la casa no només és un tipus de contribució, sinó que constitueix també un títol per obtenir una indemnització en el moment de la finalització del règim".
